1. Com us vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
A casa meva, per part de la família de ma mare, tots són músics. Tots a excepció de ma mare. La música sempre ha estat present en totes les festes familiars I quan era petit recordo com els meus pares em portaven a veure concerts dels meus tiets, que tenien un grup d’animació infantil I fèien bolos per tots els pobles de Catalunya. Aquesta immersió constant en el món de la música I dels instruments feia que, quan vaig ser adolescent, enlloc de sortir de marxa o anar a jugar a les màquines amb els amics de l’institut, ens tanquéssim al sotanus de casa per provar de tocar I crear algun tema que ens molès. Encara guardo algun cassete de les paranoies que van sortir d’aquella època al sotanus de de casa dels meus pares. Ens ho passàvem la mar de bé, aquesta era la nostra motivació: la de divertir-nos. I aquesta és la mateixa motivació la que ens ha portat ara a formalitzar aquesta passió per la música amb la creació de l’àlbum ‘Música Simple’. Es tracta només d’un petit recull d’una setantena de temes que he anat composant al llarg de la meva vida, des de l’adolescència fins a l’actualitat.
2. Com es crear el projecte “Oliver” Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
El projecte es crea a partir d’una casualitat. Ara fa un any estic a la festa d’aniversari d’una persona ala que estimo molt I em trobo que allà hi havia un munt de músics professionals, ja que la persona que feina anys té la carrera de piano I té moltes amitats entre el món de la faràndula tarragonina. Després de dinar vénen les copes I amb les copes comencem a tocar la guitarra. Jo interpreto alguns dels meus temes I els músics allà presents m’animen a enregistrar-los I fer el meu primer disc. A partir d’aquí comença tota la tasca d’arranjaments, selecció dels temes, estudi… tot un món nou per a mi. Ha estat una experiència fantàstica. Estic molt content d’haver estat en aquella festa de cumpleanys.
3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per promocionau-se?
Els mitjans de Tarragona, on neix el projecte, s’estan portant extraordinàriament amb nosaltres. En un dels concerts que vam fer al gener a la SalaZero fins I tot l’alcalde de la ciutat estava entre el públic. Ara ens cal fer un pas més I donar-nos a conèixer for a de l’àmbit de les comarques tarragonines. És difícil, però no tenim presa. Per no tenir, no tenim encara ni discogràfica. I això que ja hem fet fins I tot dos videoclips que distribuïm a través de les xarxes socials. Com he dit, volem anar a poc a poc perquè pensem que encara cal polir una mica més la nostra música . É s per això que ja hem començat a treballar en 10 nous temes que tindran un toc més modern dels 11 inclosos en Música Simple. Més en la línia del que buscàvem inicialment.
4. Com us veieu dintre del panorama de la música?
Encara no ens veiem. Crec que ens queda molt per aprendre I per evolucionar abans que la nostra música pugui ser considerada com a quelcom del panorama musical. En l’actualitat és un projecte. Una aventura que estic segur que ens donarà moltes satisfaccions. Passi el que passi.
5. Com definiríeu la teva música?
És música simpe. Música lleugera en castellà , català I, més endavant, en anglès. Es tracta de música pop que busca, sobretot, que la gent gaudeixi de melodies que s’enganxen I que aporten frescura mental en el dia a dia. Pel que fa als missatges de les lletres, són vitalistes I basades en experiències d’amor que tothom tard o d’hora experimenta en primera persona.
6. Com us plantegeu els propers concerts?
Ara estem tancant acord amb les sales d’arreu de Catalunya per fer una petita gira aquest estiu. Encara no estic en condicions de dir-te dates I a on actuarem. El que segur que farem és treballar molt la posada en escena perquè la gent que ens vegi per primera vegada s’endugui una experiència difícil d’oblidar. Som nous I, per tant, hem de fer coses noves.
7. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?
Com a músic el meu millor concert ha estat en la sala més petita en la que hem tocat. A la Sala El Cau de Tarragona, davant d’unes cinquanta persones… vam disfrutrar molt. A això que gairebé no ens sentíem a nosaltres mateixos. Vam xalar tant que vam decidir fer una altra sessió al cap d’una hora d’acabar el primer concert. Com a espectador, el millor que he vist va ser un concert dels Guns n’ Roses a l’estat d’IOWA l’any 1992, aprofitant una estada d’intercanvi per estudis que vaig fer als Estats Units.
8. Quines són les vostres influencies musicals?
Som un grup molt heterogeni. A mi m’agrada molt la música de les grans bandes d’inicis dels 90 (Guns, Metálica…) però també m’agradava El Último de la Fila I fins I tot Raphael, al que he vist en diverses ocasions en directe. La resta de membres d’Oliver passa més o menys el mateix. Ens agrada la música en general, sense encasellaments, I això fa que la nostra música no puguis definir-la d’una manera concreta. Tenim coses de tothom, des de influències heavy metal fins a la cançó melòdica tradicional.
9. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
No escolto la música d’ara. M’he quedat ancorat en la música dels anys 90. Sóc conscient que hauria de posar-me al dia, sobretot en relació a la bona feina que estan fent els grups catalans dels darrers anys.
10. Un lloc on us agradaria tocar?
De moment, si puguessim actuar a Luz de Gas ja seria una passada.
11. Que aconsellarieu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que no es marquin fites I que gaucdeixin al màxim de les oportunitats que es puguin trobar. La música és un estil de vida, no una manera de guanyar-se la vida. El més important es podar desenvolupar la vessant creativa que tots tenim però que, malauradament, només uns quants s’atreveixen a mostrar. I la música, crec, és la millor manera per despertar aquesta creativitat amagada que amaga tot ésser humà.
12. Què és el que us apassiona de la música?
Només la música em posa la pell de gallina. Per mi és suficient com per estimar-la incondicionalment fins al dia del judici final.
No hay comentarios:
Publicar un comentario