Entrevistem els Cranc

Cranc va néixer al gener de 2010 al local dels Diables de Sant Andreu de Palomar. Els seus components havien format part de bandes com Impresentables, Motosierras o Làtex entre d'altres. A finals de 2010 el grup va enregistrar el seu primer treball anomenat "Cranc", una demo conformada per 8 temes que va veure la llum el febrer de 2011. Des que va sortir aquest primer disc, el grup no ha parat de fer concerts arreu de Catalunya, compartint escenari amb grans bandes referents del punk rock estatal i català com l'Odi Social, Segismundo Toxicomano, Pixamandurries, Vomito, Draps Bruts o Jodio Karma entre d'altres. Durant el 2011 van gravar un parell de temes pel recopilatori homenatge a Tralla Records, Barcelona explota v2.

A finals de 2012 el grup va realitzar el seu segon enregistrament i primer àlbum anomenat "Sempre Enrere"(Rock de Kasba 2013), composat de 12 temes, produït per Frank Martínez (Color Humano) i amb la col·laboració de Feliu Ventura, Joni Destruye, Helena Zarco i Victor Sesa. Són 12 temes modulats pel punk rock i amb unes lletres d'un alt contingut social i llibertari, influenciades per la realitat social, realitat que va provocar la decisió del grup d'emprar la llengua catalana a les seves composicions per fer front a l'ofensiva espanyolista contra la llengua i cultura que estan patint els Països Catalans en els darrers temps.

Ara  a l’Abril de 2015 surt l’split Cranc vs Go Popitas, treball que únicament s’ha editat en vinil i que hi han tres cançons de cada grup. Aquest vinil ha sigut editat per Cranc, El Lokal, Ojalamemuera records, Picnic records i collector series.

1.Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

Be, aquesta es una pregunta difícil de contestar, no se molt be com ens vam iniciar, en el meu cas concret crec que deuria tenir 14 o 15 anys, i uns col·legues més grans que jo van fer un grup i vaig pensar que a mi també m’agradaria fer un grup, i com no sabia cantar i a demes era completament arrítmic per agafar una bateria, vaig decidir que tocaria la guitarra. Vaig agafar una guitarra clàssica feta pols que tenia el meu tiet i de forma autodidacta i amb ajuda d’alguns amics que tocaven vaig aprendre a fer els meus primers acords.

La motivació per fer música sempre ha sigut la de passar una bona estona amb els companys fent el que ens agrada, i alhora també es un mitjà molt potent d’expressió, un canal per dir el que vols dir.

2. Com es crear el projecte “Cranc”? Perquè aquest nom? Qui formeu aquest grup? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?

El grup es va crear de forma pràcticament espontània ja que tots els membres som amics de la adolescència i tots hem tocat en diferents grups i per aquella època ningun dels tres tocàvem amb ningú. Al principi Cranc va néixer com un grup de versions de Ramones, però al poc temps ja vam començar a fer temes propis. El nom va sorgir una nit en un bar quan un amic nostre francès ens va veure i va començar a cridar Cranc Cranc, com fent la onomatopeia d’una guitarra distorsionada, i a nosaltres ens va fer gracia i va quedar així. Actualment Cranc som en Txume a la bateria, el Manel al baix i veu, l’Albert a la guitarra, i jo, en Sergi a l’altre guitarra. Al principi només érem tres membres, i quan vam començar a gravar la maqueta vam veure que ens aniria molt be tenir un segon guitarra. Li vam dir al Joan Andreu, un company que havia tocat amb mi i amb el Txume en altres projectes i tots dos teníem clar que funcionaria. Al 2013 en Joan Andreu va ser pare i va decidir deixar el grup i com a relleu natural va començar a tocar amb nosaltres l’Albert.

3. Quins mitjans, col·laboradors heu tingut per gravar el vinil  “Cranc vs Go! Popitas” i

promocionau-se com a grup? Perquè editar en vinil?

Be, per gravar el vinil la veritat que hem tingut més ajuda de la que esperàvem. Fins ara sempre havíem treballat amb Kasba Music, discogràfica amb la que estem molt contents i en un futur seguirem treballant amb ells i elles, perquè no oblidem que sense el seu suport segurament Cranc no seria el que es ara. Però com el vinil es una mica estrany ja que es compartit amb Go Popitas, que estan a un altre discogràfica i llavors vam decidir provar altres formules, i vam optar per obrir la edició del vinil a qui volgués participar. Sorprenentment, a part de nosaltres i de Go Popitas, 4 segells més han posat diners per tirar el projecte endavant. Aquests segells son El Lokal, Ojalamemuera records, Picnic records i Collectors Series, (aquest últim es un segell de Màlaga). Tampoc podem oblidar la feina que ha fet UpStairs estudi que s’ha encarregat de la gravació, mescla i masterització del disc de forma completament desinteressada.

El fet de editar en vinil, simplement respon a una qüestió de fetitxisme.

4. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana?

Dintre del panorama de la música catalana ens veiem com un grup més dels molt que hi han, i ara mateix estem molt il·lusionats de veure com l’escena del punk i el hc en català s’està consolidant amb grups com Malestar Social, Anti-Patiks o Crim entre d’altres.

5. Com definiríeu la teva música?

Nosaltres sempre diem que fem punk rock, però el cert es que hi ha moltes maneres d’entendre el punk i la nostra es una més.

6. Com us plantegeu es propers concerts? On us podrem veure?

Els propers concerts ens els plantegem com una festa. Properament ens podreu veure el 6 de juny a les festes alternatives de Trinitat Vella, el 12 de juny al Café Ole de Hospitalet de Llobregat, el 25 de juliol estarem a la fira de la cervesa artesana que es fa a Ripoll, i possiblement el 15 d’agost ens trobareu a les festes de la Bisbal d’Empordà.

7. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?

Com a músic no et podria dir quin ha sigut el millor concert, ja que hi han hagut molts, per mi el millor concert sempre es aquell que quan arribes a casa has fet amics nous i has conegut grups, organitzadors i lluites que es porten a terme en diferents indrets.

I com a espectador no et sabria dir, possiblement el de Pink Floyd a l’estadi olímpic.

8. Quines són les vostres influencies musicals?

Les nostres influencies son moltes i molt variades, van des de Bob Dylan o Beatles fins a System of a Down passant pels Maiden els Dead Boys o els Ramones.

9. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

Si deixem de banda als Accidente, últimament he descobert Against Me!, que no se si es poden considerar emergents però molen mogollon.

10. Un lloc on us agradaría tocar?

Un dels llocs on m’agradaria molt tocar es a la Casika de Móstoles. Però be, qualsevol casa okupada on es munti un concert per donar suport a alguna lluita social es un bon lloc per tocar.

11. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Jo personalment no sóc ningú per anar donant consells. L’única cosa que puc dir es que facin el que facin que s’ho passin el millor possible i siguin feliços.

12. Què és el que us  apassiona de la música?

Hahaha fas preguntes molt complicades de contestar. A la gent que ens agrada la música ens es molt difícil saber que es el que fa que ens agradi o apassioni, la música es una part molt important de les nostres vides i es una part molt important de la historia de la humanitat. No sé, la música mola.