Entrevistem a "Xerramequ i els aborígens"

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Jo volia viatjar tocant, poder arribar a llocs que no hi haguera estat d’una altra manera, i poder-ho fer desde dins, coneixent aquella gent que hi estava ficada, i el tocar, vaig pensar que m’ho permetria, com així ha sigut.

2. Com es crear el projecte “Xerramequ i els aborígens”? D’on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup i quins grups havíeu tingut anteriorment? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
Jo vaig estar tocant molt de temps en un duet que es deia Xerramequ Tiquismiquis, i el soci va plegar per viatjar, i jo vaig decidir després d’un temps de descans, aprofitar el nom artístic per a fer nous projectes. Els aborígens son l’Arnau Caparó i en David Viñolas. L’Arnau tenia un grup que es deia Deblassis i havia set pianista del Soweto, un grup d’Ska de la Vila de Gràcia.  En David ha tocat en moltes formacions com a bateria o percussionista. Ara acaba de gravar el seu primer disc com a David Viñolas Trio. Molt recomanable

3. Quins mitjans, col•laboradors heu tingut per promocionar-vos?
Nosaltres som de l’estil clàssic. Fem concertets i quan els fem be ens surten altres concertets. Tenim facebook, twitter i pàgina web.
www.xerramequ.cat

4. Teniu disc gravat o penseu gravar un disc?
Anem gravant cançons soltes, per aquí i per allà, i més endavant decidirem si gravem o no un disc. Fins ara hem gravat unes 10 cançons i ara entrarem a l’estudi a gravar-ne 5 més.

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana?
Tothom es veu diferent a la resta, m’imagino. No estem molt ficats en escenes concretes. Sempre ho hem fet així. En el panorama actual, no estar ficat enlloc, fa que costi molt al principi, perquè no tens seguidors de sèrie, per defecte, però et fa més lliure, a tots nivells.
No complim cap requisit, ni fem pop avorrit, ni som els nois més festeros dels escenaris hipermotivats, simplement fem el que ens ve de gust i sabem fer.

6. Com definiríeu la teva música?
Fem música negra, rocksteady, i pop, tot barrejat amb pinzellades psicodèliques, però dir això i no dir res és el mateix. Intentem no tenir prejudicis de tot allò que sempre ens ha agradat

7. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure?
Cada concert avancem una mica, en qualitat i en definir més cap a on anem. Ens deixem portar. Ens agradaria ser també una banda que acompanyes a altres artistes. Ara tenim emparaulats uns concerts amb Feliu Ventura.

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?
Com a Concert del grup un que varem fer fa poc a l’Stroika de Manresa. Hi havia poca gent però tot va fluir, i va ser bonic. Com espectadors, es difícil de dir, perquè hem anat a tants que cada 3 mesos en seria un de diferent.
Gramophone AllStars a l’Apolo podria ser un d’ells

9. Quines són les vostres influencies musicals?
Rocksteady, soul, rumba, pop, jazz, reggae, de tot i de res

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Es una descoberta d’un grup de fa temps. Tokyo Sex Destruccion

11. Un lloc on us agradaria tocar?
A festivals de música jamaicana i de música negra, però ho veiem difícil, perquè en general, aquests festivals són molt dogmàtics de l’estil i evidentment nosaltres no som prou adequats.

12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Res a dir, la veritat es que la gent que comença, sap fer les coses molt millor que quan jo vaig començar. Potser un consell, ser seriós en la feina i treballar molt

13. Què és el que us  apassiona de la música?
Tocar-la, crear. El neguit de no saber on et portarà, i el plaer de quan ho saps