Entrevistem la banda d'ska de Barcelona "High Times"

High Times és una banda d’ska de Barcelona, nascuda a la Vila de Gràcia, a principis del dos mil, i des d’aleshores no ha deixat de realitzar concerts amb un potent combinat de temes en català i anglès amb influències jamaicanes. Després d'enregistrar dos discs, "High Times" i "Que no acabi mai!", la banda treu a la llum "Fins que surti el sol" (Kasba 2014). Un llarga durada, a ritme d'ska, reggae i soul que han presentat durant el darrer any en nombrosos indrets del territori català. Experiència, compromís, energia, bon rotllo i ritmes tropicals que conviden a ballar, aquesta és la composició química de High Times. Una banda que no dona per morta l’escena skatalítica que van popularitzar a casa nostra grups com Skatalà o Dr.Calypso. Aquest 2015 High Times torna a engegar motors per fer de cada actuació una festa “Fins que surti el sol”

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

Cadascú a la seva manera, amb un instrument o altre, segurament per emular els grups preferits, per descarregar adrenalina, per passar l’estona amb els amics... fins que arriba el dia que no saps com et trobes sobre d’un escenari.

2. Com es crea el projecte “High times”? Per què aquest nom? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?

High Times va néixer com solen fer-ho la majoria de grups, en això no som gaire originals. En aquest cas es van ajuntar diversos amics, tots de Gràcia, d’entre els quals hi havia els germans Tarrida i els germans Taulé que en van ser els fundadors. En aquell moment les influències van ser moltes (Kortatu, Dr.Calypso, Skatalites...) i amb l’entrada de la secció de vents el grup es va orientar cap al reggae i l’ska de forma definitiva. Amb la publicació del primer EP (“High Times”) va haver-hi una clara voluntat de marcar un perfil propi apostant per unes bases més clàssiques però sense deixar de mirar altres estils del gènere com el 2tone o la 3a onada. Grups com Hepcat o Skatalites ens han 

marcat molt.

3. Quins mitjans, col·laboradors heu tingut per promocionar-se?

High Times ha sigut sempre una banda autogestionada i sempre ha anat molt per lliure. Ens ha tocat picar molta pedra però hem tingut la sort de comptar amb molt bons amics i col·laboradors que ens han ajudat sempre.  Amb el tercer disc hem fet un pas més cap a la professionalització i no podem deixar d’esmentar a JJB concerts, la discogràfica Kasba Músic i l’actual management, claus en l’edició del disc i la seva promoció.

4. Teniu pensat gravar disc?

Just vam editar l’any passat aquest tercer disc, “Fins que surti el sol”, i aquest 2015 el seguim promocionant. No fa ni una setmana que hem estrenat videoclip del tema principal: “Fa calor”.

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana?

Malauradament l’escena catalana és molt petita i actualment està molt centrada en uns estils molt determinats. Grups com el nostre no hi  tenen gaire cabuda. A nivell més especialitzat sí que potser ens trobem dins d’una certa escena skatalítica catalana però no som representants de res ni molt menys.  Sempre hem intentat fer allò que ens agrada independentment de cap panorama.

6. Com definiríeu la vostra música?

Fonamentalment ska. En català i en anglès. Tot i que també bevem d’altres estils d’arrel negra, com el soul per exemple. No som un grup ortodox i qualsevol cosa que ens agrada la provem.

7. Com us plantegeu la nova gira?

Concert a concert. Sense cap premissa establerta.

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?

Es difícil parlar del millor concert com a músic. Recordem amb molta estima el primer concert que vam compartir amb Dr.Calypso, a Barraques de Girona, ara fa un parell d’anys. Però també   tocar a casa és molt especial i a Festes de Gràcia hem viscut concerts inoblidables. I com a espectadors, alguns de nosaltres fa uns anys vam anar a veure Derrick Morgan, Dr Ring Ding i Cabrians a Arenys de Mar. Va ser un concert memorable.

9. Quines són les vostres influencies musicals?

Moltíssimes i de tots tipus. Si ens centrem en el gènere, qualsevol clàssic jamaicà (Skatalites, Derrick Morgan, Laurel Aitken, Prince Buster, Bluesbusters, Paragons, Justin Hinds, The Gaylads...), qualsevol referent de l’ska anglès (Madness, Selecter, Specials, The Beat...), també de l’ska americà (Hepcat, Slakers, Toasters...) i de casa, indubtablement Skatalà i Dr Calypso.

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

Difícil dir-ne una. The Skints són un grup anglès que ens està sorprenent molt per com estan actualitzant el gènere.

11. Un lloc on us agradaria tocar?

Ens agradaria poder tocar a fora o en algun festival de renom com el “London International Ska Fest” o el “Rototom”. Un festival de referència és la nostra assignatura pendent.

12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Actitud sobre l’escenari. És fonamental.

13. Què és el que us  apassiona de la música?

Pujar a l’escenari i tocar. Et fa sentir una cosa difícil d’explicar. És una addicció.