Minova presenta "La Sort dels principiants"

“La sort dels principiants” dream-pop en català MINOVA, duet barceloní que comença el seu recorregut a principis del 2012 quan Jesús Martínez (teclats i programació) i Esteve Puig (veu i teclats) decideixen començar l'aventura d'aquest nou projecte.
Tota la història comença quan un dels seus components decideix gravar untema en català per a la seva germana. A partir d'aquí el duet decideix composar més temes i presentar-los al concurs de
bandes emergents Sona9 del 2012, on són escollits pel jurat per formar part dels 18 finalistes d'entre més de 200 bandes inscrites.
Engrescats pel resultat, decideixen entrar al seu estudi per composar i gravar més temes i al 2013 es tornen a presentar al mateix concurs, on són escollits pel jurat per segona vegada, on tenen l'oportunitat de presentar la seva música en directe a sales com L'antiga fàbrica de la Damm o la Sala BeCool de Barcelona. A partir d’aquest moment MINOVA desperta l'interès de la radio i la premsa catalanes donant-los l'energia per decidir gravar i autoeditar el seu disc de debut que en un inici es diu “Cosmos Quotidians”, i que ve acompanyat del Single “La sort dels principiants” i l’ EP “Mitjons sense plegar”.


La sort dels principiants MINOVA
El 2014 són una de les 30 bandes seleccionades per el concurs Proyecto Demo de Radio3 d’entre més de 800 grups inscrits.
Durant aquest periode combinen assatjos i actuacions i és en un d’ aquests concerts on coneixen
al bateria Jordi Riera que finalment s’ incorpora a la banda dotant de més caràcter i energia al
projecte.
El 2015 firmen amb el segell Discmedi, una de les discogràfiques catalanes més importants i que han llançat bandes de presitgi com: Manel, Els amics de les arts, Mishima, entre d’ altres.
L’abril del 2015 va veure la llum amb Discmedi el seu àlbum de debut, que passa a dir-se “La sort dels principiants” i que conte 12 temes de dream pop amb un so original i lletres plenes de sinceritat.

MINOVA defineix el seu so com una teletransportació directa i renovada als 80 amb el seu synthpop, les lletres quotidianes i el ball com a senyes d’identitat. Un so fresc, directe i modern que no deixarà indiferents fins i tots els oients més exigents.