Ha format part i ha col•laborat en diferents formacions com ¨La Cafetera Exprés, Aynulatac, La Quartera (acompanyant l’ Esbart de Rubí en diferents festivals internacionals), o Txala, entre d’altres projectes. Ha actuat en molts escenaris i festivals del nostre territori, a destacar al Palau de la Música Catalana, a l’ Auditori de Barcelona, al Teatre Bartrina, al Teatre Metropol, al Mercat de Música Viva de Vic, al FIMPT de Vilanova i la Geltrú, a la Fira Mediterrània de Manresa, al Tradicionàrius o al Festival Internacional de Trikititxa de Getxo (País Basc) entre molts altres.
És el fundador i organitzador del Cap de Setmana Diatònic de Mont-roig del Camp desde l’ any 2007. Aquest any fan la 9ena edició.
Ha composat la música de diferents documentals com ¨Mont-roig tornaveu mironià¨, ¨Horta: recapte picassiana¨, ¨Barraques de pedra seca¨, la banda sonora del dvd promocional de la candidatura de Tarragona a ser ciutat cultural europea l’any 2016, ¨Tarragona, la ciutat de l’eterna primavera¨, la Cantata Infantil ¨Un estiu al Castell¨ o la música del XXè aniversari de l’ Escola de Música Municipal de Tarragona.
1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
De ben petit vaig tenir la sort d’estar envoltat d’instruments musicals a casa, ja que al meu pare li apassiona la música i en aquell moment ensenyava a tocar la flauta als nens del poble de manera desinteressada. Sempre vaig veure gent per casa tocant i em vaig iniciar de forma autodidacta, com un joc. Després ja vaig començar amb el timbal als 6-7 anys i amb 15 anys tocava el piano en un grupet de música folk ¨D’Un Roig Encès¨ amb gent del poble. A l’ acabar la Selectivitat vaig decidir que m’hi volia dedicar professionalment i vaig començar a estudiar a l’ Escola de Música de l’ Hospitalet de l’ Infant on en un any em vaig preparar per entrar al Conservatori de Vilaseca. Un cop a Vilaseca vaig descobrir l’ acordió diatònic, que l’oferien de segon instrument, i compaginava el diatònic amb el piano. Finalment, al cap d’uns anys vaig acabar per decidir anar a estudiar al Taller de Músics de Barcelona, on em vaig formar sobretot en harmonia i arranjaments. La motivació d’anar aprenent i posar-me petits objectius sempre l’ he tingut. M’encanta tocar i ensenyar. Mai se’n sap prou!
2. Com es van crear els projecte “Guillem Anguera” i com ha anat evolucionant al llarg del temps? Tens previst gravar disc?
El projecte en sí comença el novembre de 2011 al Festival Internacional de Trikititxa de Getxo. Em van dir per anar a tocar en aquest festival i entre 5 acordionistes havíem de tocar en petit format durant 20 minuts. Jo hi vaig anar en aquella ocasió en format de trio. Va ser increïble compartir escenari amb gent com Kepa Junkera, Bieito Romero de Luar na Lubre, Marc del Pino i altres acordionistes de gran talla. Vam crear la formació per aquella ocasió i ho he anat rodant durant aquests anys, amb la possibilitat d’ augmentar o reduïr la formació. Ara mateix estic treballant en l’enregistrament d’un disc.
3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar i promociar “La setmana diatònica de Montroig del Camp"?
Sincerament la promoció més gran se l’ha fet el propi Cap de Setmana Diatònic. La gent que ha anat venint ha quedat sempre molt contenta i amb ganes de repetir pel bon ambient que s’hi respira. El boca orella ha estat el factor més important. Després, a través del facebook o a través d’alguna entrevista com la que estic fent ara mateix, el programa Mans de Catalunya Radio o la revista Costa, sempre ajuden a arribar a més gent. De fa uns anys el Cap de Setmana Diatònic forma part de ¨La Diatònica¨ (Associació d’acordionistes diatònics dels Països Catalans), ells m’ajuden en l’organització i en coses importants com la pàgina web.
4. Que té el acordió que no tinguin altres instruments?
L’ acordió diatònic és un instrument que enganxa moltíssim, que t’atrapa el primer dia que te’l penges. És un instrument molt agraït, amb un so molt dolç i que en poc temps el pots fer sonar una miqueta, encara que com amb tots els instruments musicals, per tocar-lo molt bé t’hi has de passar moltes hores. Un instrument que ja et ve afinat, que és molt transportable i on pots fer melodia i harmonia a la vegada, o utilitzar-lo com a instrument harmònic per acompanyar-te la veu o a altres instruments. Encara que té les seves petites limitacions, com la majoria d’instruments tradicionals, ho té tot.
5. Com veus dintre del panorama de la música catalana? I el panorama musical al Baix Camp?
L’acordió diatònic està desde fa anys en un ¨boom¨ a Catalunya. Pensem que durant la dècada dels anys 70 era un instrument pràcticament desaparegut. Ara com acostumo a dir, aixeques una pedra i et surt un acordió diatònic. Porto anys en la docència d’aquest instrument i això ha anat a més indiscutiblement. Gràcies a gent com el Francesc Marimon amb el seu primer Mètode l’any 87 i d’altres que van recuperar l’instrument i ens van ensenyar a tocar-lo ara vivim un moment on la presència del diatònic està en qualsevol lloc, des d’ un grup de rock, un grup de ball folk o es pot barrejar amb el que sigui. Grups com La Troba Kung Fú amb el Joan Garriga al capdavant, o en Carles Belda entre d’altres, ajuden a donar a conèixer aquest instrument. Pel que fa a l’instrument al Baix Camp, a Reus tenim molts alumnes cada any que estan aprenent a tocar l’acordió. A nivell més general, el panorama musical i en general l’artístic i cultural, considero que no tenen l’ajuda i la importància que es mereixen. Començant per l’ensenyament, l’IVA etc. És un tema que en podríem parlar molt... Malgrat tot sempre van apareixent grups molt interessants que malgrat les dificultats tiren endavant.
6. Com definiries la teva música?
Ui! Etiquetar-se un mateix és sempre complicat! No ho sé, simplement faig allò que m’agrada i ho expresso amb el meu acordió. Un petit tastet de 50 segons perquè em definiu vosaltres mateixos...
https://www.youtube.com/watch?v=WnOHPh4xZcM
7. Com et planteges els propers concerts i quins son?
Ara a curt termini del 16 al 19 de juliol tinc el Cap de Setmana Diatònic de Mont-roig del Camp, on estaré manxant amb els alumnes, i també amb el Perepau Ximenis, el Carles Belda i l’italià Simone Bottasso . El 7 d’agost al jaciment de La Font de la Canya d’ Avinyonet del Penedès, amb els companys de la Tarragonako Txalaparta Eskola, uns vells amics amb qui vam compartir el projecte de Txala entre el 2003 i el 2011 i que ara encaren aquest nou projecte amb la nova txalaparta de vidre. La podeu veure i escoltar a: https://www.youtube.com/watch?v=fYbAJ16Fjq8 .
El 31 d’agost seré a l’ Espluga de Francolí i de cara al setembre també al Teatre Metropol de Tarragona. De totes maneres ara em centraré força a enregistrar el meu nou disc amb un nou projecte que tinc amb el pianista Jorge Varela.
8. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?
Uuufff! Això és molt difícil de dir... Sempre hi ha concerts que et queden a la memòria pel que signifiquen. Alguns d’aquests són el del Festival Internacional de Trikititxa de Getxo que he comentat anteriorment, amb Txala n’hi ha molts, a l’ Auditori de Barcelona presentant el primer disc, al Teatre Bartrina de Reus en la presentació del segon, una col•laboració al Tradicionàrius de Barcelona amb el Kepa Junkera, amb la Coral Verge del Camí al Palau de la Música Catalana... No acabaria, cada un d’aquests concerts et marca d’una manera o altra. Com a espectador és molt complicat de dir però em vénen al cap el meu primer concert sent encara un nen a Arbeca, al poble dels meus cosins, veient Els Pets, un concert de Lluís Llach a Les Preses (Garrotxa), el Kepa Junkera a la Plaça del Rei de Tarragona quan jo encara no sabia que tocaria l’acordió, qualsevol dels que porto cada any al Cap de Setmana Diatònic, ja que per mi , poder veure i escolktar acordionistes de la talla de Kepa Junkera, Joseba Tapia o Antonio Rivas a l’ ermita Mare de Déu de la Roca del meu poble és increïble... Normalment són concerts que tenen una càrrega emocional al darrera.
9. Quines són les teves influencies musicals?
A nivell acordionístic el Kepa Junkera va ser el músic amb qui vaig descobrir l’instrument, i la música basca en general m’ha marcat molt i sempre és un mirall. De totes maneres, tot allò que he anat escoltant a la meva vida segur que té influència directa en la meva música.
10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
En l’àmbit de l’acordió diatònic l’amic Xabi Aburruzaga a qui aconsello escoltar a qualsevol acordionista. Vaig tenir la sort de portar-lo al Cap de Setmana Diatònic del 2010 i m’emporto una gran amistat i la descoberta d’un gran músic i una gran persona. No el coneixia i m’encanta la seva música, en especial el seu últim disc GEURE.
11. Un lloc on t’agradaria tocar?
Hi ha molts llocs on a qualsevol músic li agradaria tocar. T’en diré un que pel que significa com a català és especial. És el Palau de la Música Catalana, una joia de l’arquitectura modernista i un gran símbol pels catalans. Ja hi he tocat, però seria una il•lusió arribar-ho a fer amb el meu propi projecte i amb la meva música. Somniar és gratuït, no? hehehe
12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que es tingui sempre il•lusió per allò que es fa. Els qui ens dediquem a la música sabem l’esforç que suposa en molts àmbits: familiar, econòmic, horaris etc. Al final quan fas el que t’agrada tot compensa. Que lluitin sempre per allò que creuen, i encara que no ens posen les coses gens fàcils segur que al final tot val la pena.
13. Què és el que us apassiona de la música?
Ara seré molt breu: tot.
No hay comentarios:
Publicar un comentario