Avui entrevistem a L'Home Llop & The Astramats

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació? Per quins grups has passat i format part?

Podriem dir que en el món de la música m'hi vaig iniciar en el primer moment en que vaig ser conscient de que hi havia música que m'agradava més que d'altra: el primer record que en tinc és que sempre que pujava al cotxe amb el meu avi Pepe li demanava que em poses un caset del Glen Miller. Podriem dir que des d'aleshores, la música m'ha acompanyat fins ara. Vaig formar part del grup Escalivada des del seu inici fins que vam plegar i ara, m'he llençat amb el projecte (més que grup) L'Home Llop & The Astramats.

2. Com es crear el projecte “L'Home Llop & The Astramats” i com ha anat evolucionant al llarg del temps?

 Tot sorgeix de la idea i neguit de L’Home Llop (alter ego musical de mi mateix, Pau Llop) de voler gravar un disc amb una selecció de cançons determinada i amb una idea de so per construir. El concepte estava clar: adaptacions en català a ritme jamaicà. És a dir: una mescla d’influències. D’una banda, les versions que es van fer als anys seixanta a Catalunya (amb una militància de normalització de la llengua en la música moderna, a través de discogràfiques com Edigsa o Concèntric). De l’altra, el referent dels grups skatalítics del país (com a primera presa de contacte amb la música jamaicana que tant m’ha fet ballar).

Sempre he considerat que he “flirtejat” amb la música, però necessitava un cop de mà d’un entès en la matèria. Tot amanint la conversa amb un bon vermut i una barreja, en Marc Serrats “Xerramequ” se sumà al projecte i, a partir d’aquí, la cosa es va anar fent gran. En Marc prengué la iniciativa pel que fa a les guitarres i a la producció del disc; jo em vaig encarregar de definir una primera tria de cançons i de la veu principal; s’hi afegí, posteriorment, en Jordi Rexach “Mante” al baix, a gravar-ho tot, posant-hi hores i implicant-se com un més al projecte.

3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar i promociar el teu darrer disc “Volum 1”? Com ha anat funcionat i funciona el Tot Suma que tens en marxa?

Teníem més o menys clar què volíem, però calia trobar el so i el camí per arribar-hi. Així doncs ens vam posar a gravar la base de tots els temes escollits amb en Marc Serrats a la guitarra, en Mante al baix, i l’Eric Herrera a la bateria (com ja sabeu, tots ells són esporàdicament, El Conjunt Badabadoc). Encara calia afegir-hi, però, tota la resta: el conjunt de músics que han anat apareixent amb més o menys previsió. Tots hi han aportat un toc personal, que ha acabat construint el so de la banda i que ha fet que el conjunt faci més goig del que ens podíem haver imaginat en un principi. Així, hem comptat amb: l’Hugo Alarcón a les tecles; l’Heura Gaya i en Manu Sabaté a les buferes tradicionals; la Joana Cebolla a les bares del trombó; en David Esterri “Lo Pardal Roquer” al quartet de cordes romàntiques; en Víctor Ayuso a la guitarra liquidadora; i, a més també, alguna col•laboració improvisada que estem lligant. Així és com hem arribat fins a dia d’avui: ja tenim gravades una quinzena de temes: hits, perversions, instrumentals, rareses, etc.

Ja hem assolit el que volíem i deixem fins al 15 de juliol per acabar-ho d'arrodonir. La campanya ha funcionat molt bé gràcies a més d'un centenar de sumadors i sumadores, coneguts i per conèixer; que han aportat el seu granet de sorra per tal de materialitzar el disc en format vinil i CD.

4. Com et veus dintre del panorama de la música catalana? Com veus el panorama a les terres de ponent?

Donat que no es tracta d'un grup de música tal i com ho tenim entés, sinó d'un porjecte d'anar gravant temes que ens vénen de gust i fer els concerts que ens vagin sortint, m'és complicat ubicar-me en el panorama musical. Crec que el temps ho anirà definit.

Pel que fa al ponorama de les terres de Ponent, crec que hi ha una bona escena de grups, músics, dinamitzadors i col•lectius. Per una banda, tenim músics i grups amb més reconeixement com Renaldo&Clara, Meritxell Gené, El Fill del Mestre, David Esterri “Lo Pardal Roquer”, La Familia Torelli,…; però també, una gran massa de grups i músics professionals i amateurs dels que en podriem dir “picapedrers” o invisibles, amb un gran potenial i professionalitat que conformen una forta i connectada escena local (d’alguna manera, directa o indirectament, ens coneixem tots i totes).

Per l’altra, destacaria la feina que fan gent com Ponent Roots, amb el Festival de Música Negra de Lleida; locals com el Cafè del Teatre (Lleida) i la Cafeteria Slàvia (Les Borges Blanques) amb una programació musical estable i de qualitat; col•lectius com B-Sides i Natros Sols o la botiga Grans Records que potencien l’escena vinilística; la discogràfica Guerssen Records (que organitza el festival Mud) amb vendes a nivell internacional; i tants altres que em deixo.

5. Com definiries la teva música?

Doncs fem reggae, ska i rocksteady en català amb una meitat que mira als referents i una altra que s'allivera de qualsevol lligam.

6. Com us plantegeu els propers concerts? Quin son?

Encara no tenim programat cap concert, el projecte és marca una primera fita que és editar el disc i més endavant acabar de decidir quin format li donem a tot plegat. El que sí que és segur és que en farem.

7. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?

No t'ho sabria dir, cada concert té el seu punt que el fa especial, i els que no m'han agradat, ja no me'n recordo.

8. Quines són les teves influencies musicals?

D’una banda, les versions que es van fer als anys seixanta a Catalunya (amb una militància de normalització de la llengua en la música moderna, a través de discogràfiques com Edigsa o Concèntric). De l’altra, el referent dels grups skatalítics del país (com a primera presa de contacte amb la música jamaicana que tant m’ha fet ballar).

9. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

Estic molt enganxat ultimament a un grup anglès que es diu The Skints, ja fa un temps que roden però aquest any han fet l'explosió. 

A nivel més local, em declaro fan incondicional dels Trau de Sant Boi de Llobregat. Els hem portat un parell de cops amb el col•lectiu Natros Sols de Lleida i, en el primer, vam apostar per programar-los (encara no havien guanyat el Sona9) i en va nèixer una molt bona relació; i el segon cop, va ser un bum al Cafè del Teatre que ens va alegrar moltíssim.

10. Un lloc on t’agradaria tocar?

Molts cops m'he fet aquesta pregunta i no et negaré que hi ha llocs mítics que m'encantaria tocar-hi, però tinc una especial espineta clavada que és la sala polivalent d'Alfés (Segrià). Conec a la gent que organitzava els concerts i sempre els hi retreuré que no ens hi portessin a tocar amb Escalivada, quan hauriem estat el grup que millor tracte els hagués fet.

11. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Doncs que s'ho passin bé i toquin el que vulguin tocar. 

12. Què és el que us  apassiona de la música?

La música m'acompanya quasi totes les hores del meu dia a dia des de fa motl temps, suposo que sense ella seria una altra persona. Per tan podria dir que el que m'apassiona és la propia música.