Entrevistem a Carlos Miñarro

Carlos Miñarro als 17 anys va comprar-se un baix amb els diners estalviats treballant a la fruita. Després d’anys fotent soroll al garatge d’un amic, va passar-se a la guitarra per necessitats creatives (composar amb un baix és ben difícil.) Des de llavors va liderar els patxangueros Zea’s durant 6 anys i després la banda rumbera Naraina durant 12, amb els quals vam editar 3 discos. “La vida crida” (Kasba, maig 15) és el meu primer disc en solitari.

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Fer soroll i compartir-lo! Als 17 anys em vaig comprar un baix amb els diners estalviats treballant en la fruita. Al garatge d’un amic fèiem cançons pròpies força sorolloses (metal, harcore, punk..) i rabioses. La música enganxa. Ja no m’he ne pogut sortir.
Als vint i pocs compartia pis a la Vila Universitària i un company tenia una guitarra espanyola atrotinada. Un dia la vaig agafar i em vaig posar a rascar-la. Encara ho faig.

2. Com es crear el projecte “Carlos Miñarro”? i com ha anat evolucionant al llarg del temps?  
Molt divertit! Alliberador. Fins al 40 no m’he llançat en solitari. L’evolució ja s’anirà veient.

3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar i promociar els teus discs?
He tingut la sort de contar amb molts músics  col•laboradors. Grans! En aquest disc, Sisco a la bateria, Virgi al baix i Reyes al violí, a part d’altres  col•laboradors. I, com no, Kasba, la discogràfica, que de forma absolutament inexplicable continua confiant en mi i promociant-me. De manager no en tinc, en coneixes algun?

4. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?
Com un peix d’aigua dolça i salada. Vinc de la rumba catalana i ara proposo unes cançons que veuen d’altres fonts i estils. Molts esperen el Carlitos rumbero, festiu i desfassat , però ara presento una altra proposta. I, per altra banda, dins del món dels cantautors, un rumbero de sang no sé si encaixarà amb els perfils esperats. Ja veurem com em van les coses.

5. Com definiries la teva música?
Com a cançons que expliquen històries sense preocupar-se per formar part d’un únic estil o un altre.

6. Com us plantegeu la nova gira o el que queda de l’any? 
Amb il•lusió i ganes d’ensenyar la nova proposta.

7. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador? 
Com a músic potser la presentació del disc al meu poble, Tàrrega. Com a espectador em van agradar molt els Excitements, que els vaig veure fa poc.

8. Quines són les teves influencies musicals? 
M’agrada tota la música en general, però normalment escolto flamenco, també rumba, copla, cançons de tota la vida... sóc una mica carrincló en quant a gustos musicals.

9. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Muerdo.

10. Un lloc on t’agradaria tocar?
La festa major d’un poble nudista.

11. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que mirin de gaudir al màxim, que es diverteixin.

12. Què és el que us  apassiona de la música?
La música és una droga molt potent. Et fa companyia, t’allibera, et treu mal rotllos... i tocant pots conèixer  gent interessant!