Entrevistem a Joan Rovira

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

Vinc d'una família humil i treballadora, però els meus pares m'han donat tot el suport que un es pot imaginar. Van ser ells qui des de petit hem van animar a ser músic i, per tant, els responsables que avui em dediqui a la música. Però la raó més senzilla és perquè no hi havia res que m'agradés més que tocar i cantar.

2. Com es crear el projecte “Joan Rovira”  i com ha evolucionat?

Des de petit que toco la guitarra i canto. Per tant, ho faig d'una forma molt natural. Després vaig començar amb el saxo, i va ser quan vaig acabar l'ESMUC que vaig decidir crear el meu projecte en solitari. Primer cantava versions i, poc a poc, van anar sortint les cançons pròpies. Ha estat un procés llarg, dur però molt bonic. M'agrada pensar que el meu projecte està viu, i evoluciona cada dia, a cada concert que faig.

3. Quins mitjans i ajudes has tingut per promocionar-te?

La millor promoció és la del del boca-orella de la gent. Per tant, a cada concert intento donar el meu 100% i fer que la gent estigui agust. L'objectiu és deixar-los amb ganes de més i que al següent concert repeteixin acompanyats de nou públic. No és fàcil. Per altra banda, internet també m'està ajudant molt a fer arribar la meva música a molta gent a través dels vídeos que penjo al youtube i al Facebook.

4. Quines ajudes i col.laboracions has tingut per gravar el disc “Peix sense espina”?

He tingut que fer molts petits concerts, inclús tocar al carrer, per poder-me financiar el meu disc. Quan ja anava a entrar a l'estudi de gravació vaig rebre una trucada de la discogràfica "Satelite K": els agradava el que feia i volien donar-me el seu suport. Gràcies a ells vaig poder gravar un disc amb millors condicions. Estic molt orgullós del resultat i agraït d'aquest suport i de tantes persones que també m'han ajudat, no només econòmicament, sinó moralment i amb el seu carinyo.   

5. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?

El panorama de la música catalana m'agrada. Ara mateix hi han propostes musicals molt interessants i m'agrada pensar que jo també hi sóc. Evidentment, no sóc dels més coneguts però estic molt satisfet de poder dir "Visc de la meva música". Crec que la clau és ser pacient i no comparar-te amb ningú. Sempre busco ser jo mateix: un noi de les Terres de l'Ebre que estima la música i vol fer cançons boniques.  Sempre he pensat que només allò senzill, natural i autèntic pot créixer i durar molts anys.

6. Com definiries la teva música?

Intento no etiquetar-me. Sempre busco que les cançons siguin molt diferents entre elles. M'agrada pensar que amb les lletres puc fer emocionar a la gent; però també m'agrada que ballin, que riguin, que s'ho passi bé. M'agrada mesclar la música de cantautor amb sonoritats mediterrànies i ritmes llatins, amb pinzellades de la música soul.  Posar dintre un turmix tots els estils que he escoltat i m'agraden; i buscar un so personal.

7. Com et plantegues els propers concerts? Quins son?

Estic encantat dels concerts d'aquest Estiu, molts i molt variats. Alguns en solitari i d'altres en banda. Concerts per petits pobles, grans festes Majors com a Vilafranca del Penedès; i algun festival com el Grec, El Tingadu, Petits Camaleons, etc. Molt content de tocar pel País Valencià també. Més de 20 concerts anunciats al meu web: www.joanroviramusic.com

Aquest Juny he tocat amb el Jorge Drexler i ha estat el millor inici d'Estiu que em podia imaginar! Estic segur que serà un Estiu increible.

8. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?

Un dels millors concerts que he fet va ser al festival Cruïlla de l'any passat on vaig tocar a través d'un concurs. Vaig guanyar amb la versió de "Englishman in New York" (Youtube) on toco la guitarra, saxo i bombo electrònic. Es va reunir tanta gent davant el meu que els tècnics van haver de treure més equip de so durant l'actuació. No sabria dir si eren 3 o 4 mil persones, però totes estaven atentes i entregades. Va ser una flipada.

Com a espectador, crec que va ser l'altre dia a Milà, a un concert de l'artista italià Jovanotti.

9. Quines són les teves influencies musicals?

He tingut i tinc moltes influències. Des de la música internacional de gran clàssics com The Beatles, Bruce Stringsteen, Dire Straits, The Police, Stevie Wonder,... A grans músics de jazz com John Coltrane, Michel Brecker, Pat Metheny, ... I sobretot, música de cantautor catalana, francesa i italiana com JM Serrat, Moustaki o Luigi Tenco, entre d'altres.

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

Cada dia descobreixo música nova. M'agrada escoltar música i em considero consumidor de música en directe, sempre que puc. Aquests dies estic escoltant molt Lorenzo Jovanotti i Ricardo Arjona.

11. Un lloc on t’agradaria tocar?

Penso que l'impotant no és el prestigi o el tamany del lloc, sinó la qualitat de la gent que t'escolta. Aspiro a tocar sempre per a un públic que escolta, que respecta i que li agrada el que faig. Evidentment tocar al Sant Jordi és un somni, però valoro molt els petits concerts, on tens el públic aprop. Vull que cada concert sigui una reunió d'amics que ens trobem al menjador de casa per passar una bona estona.

12. Que aconsellaries a un grup emergent?

Per a molta gent jo sóc un artista emergent, malgrat que ja fa uns quants anys que em dedico i visc de la música. El consell que em podria donar a mi mateix és: no pensar en modes musicals, sempre fer allò que neix de mi mateix. Si vull fer un estil que està de moda ja faig tard! Penso que tant la música com la moda és algo cíclic. Allò que ara pot semblar passat de moda o massa atrevit en qüestió de temps pot estar en la "onda". En resum: Paciència, donar les gràcies cada dia per aquest bonic ofici i cuidar molt als meus seguidors.

13. Què és el que t’apassiona de la música?

Connectar amb la gent. Poder convertir-te amb la banda sonora de tantes vides. Acompanyar la gent en els moments difícils i dir-los, a través d'una cançó senzilla, que no estan sols.