Entrevistem a La Terrasseta de Preixens

De la mateixa manera que els restaurants xinesos converteixen la primavera en rotllets, La Terrasseta de Preixens s’encarrega de convertir una festa en Festa Major.

Som nascuts sense cesària. Fills de l’antiga N-II. Naturals com la tonyina de llauna. No hem arribat a la “edat del pavo”. Podríem ser cheerleaders, o una agrupació excursionista, però ens agrada més ser els Andy Warhols de les verbenes. Som la òstia en patinet.

Ens agrada la música i ens agrada passar-ho bé amb tu i sense tu. Som fans de la Britney Spears. Tenim tres discs rodons i moltes còpies. El primer, dedicat als desgraciats que no fan gràcia explicant acudits. El segon, dedicat al rapinyaire que t’ho demana tot. I el tercer i últim fins al moment, dedicat als candidats, als que van d’herois, als superadors d’anècdotes, en fi, persones a qui votaries a favor o en contra si poguéssis. Tenim vídeos low cost i vídeos de hollywood per la gran pantalla. Tenim ganes de veure com la gent balla. T’esperem als concerts i a la teva a festa aixecant la cresta.

T’esperem amb els braços tan oberts que se’ns disloquen les espatlles.

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

La motivació va ser, és i serà la satisfacció i diversió que ens aporta tocar la nostra música davant de gent que també li agradi.

2. Com es crear el projecte “La Terrasseta de Preixens”? De on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?

Doncs La Terrasseta de Preixens va sorgir després d’algunes tardes d’estiu a la terrasseta del bar de Preixens. Després d’estar tocant per diversió i degut al tancament dels primers concerts, va sorgir la necessitat de buscar un nom pel grup. Actualment som Albert Sala a l’acordió i veu, Jordi Palou a la guitarra elèctrica i veu, Javi Tanarro al teclat i veu, Marc Vilarrubias al baix elèctric, Eloi Virgili a la guitarra elèctrica i espanyola, Roger Pascual a la bateria i Ramon Llavall a la trompeta. Com qualsevol grup de música, sempre hi ha moviments de gent que entra i que surt i nosaltres no som menys.

3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per gravar el disc “Rapinyaires” i “El gran desgraciat" i promocionau-se?

El primer disc el vam gravar als estudis ComunicaPro i va ser un disc autoeditat. El segon vam enregistrar-lo als estudis Casafont (el vam gravar allí ja que era un premi del concurs Engresca’t que vam guanyar). Aquest tercer disc “Candidatura” l’hem gravat als estudis del David Rosell de Dept. I Brams.

4. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana? Com veieu el panorama musical a l’Urgell?

Nosaltres som de les terres de Ponent, on està clar que no hi ha la quantitat de grups musicals que hi puguin haver a províncies com Barcelona. Això suposa que és més fàcil que et coneguin a la teva terra, però més difícil que et coneguin fora. I en aquesta lluita estem.

5. Com definiríeu la teva música?

Podríem definir els nostres discs com un mixmix de molts estils diferents de música. Sempre ens hem caracteritzat per fer cançons amb estils que ens vinguin de gust sense seguir una línia única d’estil.

6. Com us plantegeu es propers concerts? On us podrem veure?

Doncs amb moltes ganes. Ens podreu veure a llocs com Tàrrega, Armentera, La Bisbal del Penedés, etc. Podeu consultar a la nostra pàgina web www.laterrassetadepreixens.cat i allí hi són tots.

7. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?

Guardem molts bons records de molts concerts, ja que ens sentim molt a gust a tots els pobles i ciutats on anem. Si ens quedem amb algun d’aquest any, el de presentació a Barcelona, on vam tocar a la sala Apolo[2] plena de públic entregadíssim! Genial!

8. Quines són les vostres influencies musicals?

Som 7 consumidors de música molt actius així que imagina’t la quantitat de grups de música que ens han influït des de fa anys.. Potser un mínim comú múltiple que tenim tots els del grup podria ser Dusminguet.. però no ens podem quedar només amb un..

9. Un lloc on us agradaria tocar?

Ens agradaria tocar a tots els llocs on hi hagi algú que ens vulgui escoltar.

10. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Doncs que amb ganes i esforç pot arribar al que es proposi. Està clar que també hi afecta el factor sort, però les dos primeres actituds no hi poden faltar mai.