Entrevistem a Pere Romaní: Gran acordionista i gran persona

Pere Romaní es nascut a Barcelona, va tenir una formació musical de música clàssica i antiga. A l'adolescència va començar a fer música tradicional amb alguns amics, i als 17 anys vaig començar a tocar l'acordió diatònic, que ha esdevingut el seu instrument principal. També canta, toca la mandolina i el flabiol i tamborí (tot això en música tradicional), i en música clàssica o antiga toco la flauta de bec, el piano i el clavicèmbal, tot i que no s'hi dedica.

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina és o era la teva motivació?

D'entrada, els meus pares són tots dos músics (ara es dediquen principalment a la docència). De manera que sempre he tingut molta presència de música al meu voltant. Però a més, vaig tenir la sort d'estudiar en una escola de música (L'Arc, que ara es diu Escola Municipal de Can Ponsic, a Sarrià) on el principal valor de la música és gaudir-ne i fer-ho de manera col·lectiva, per créixer tots com a persones. Per això, sempre he viscut la música com una activitat social i molt plaent... i el procés en què s'ha anat convertint en la meva professió s'ha anat produint de mica en mica, sense cap moment de trencament o decisió transcendental.

2. Com es van crear els projectes que tens “Pere Romani”? Quins projectes has tingut abans? I com has evolucionat com a músic al llarg del temps?

Quan era adolescent i al principi de tocar el diatònic, tenia un grup que es deia Brifània. Érem vuit amics de l'escola de música, l'institut i la coral juvenil, i per mi va ser un gran banc de proves i de creixement: no només per tocar; també va ser el marc en què vaig començar a arranjar i compondre... Vam gravar dos discos, i vam deixar de tocar el 2006.

Després vaig tocar amb Blat segat, un grup de Sabadell que necessitava acordionista. I igual que ara, vaig anar tenint diversos projectes més o menys puntuals... però els següents projectes importants han estat els que mantinc ara: 21 BOuTONS, Ratafia i PQ.

21 BOuTONS és un duo d'acordions amb una noia belga. El 2016 ja farem 10 anys! Ens vam conèixer a Viena, quan jo estava d'Erasmus, i de seguida vam veure l'interès del duo, que explota el fet de tocar el mateix instrument però des de dues tradicions diferents (belga i catalana). Per això fem ball folc, amb ingredients d'aquests dos països.

Ratafia va ser un projecte que vaig crear el 2010 per tocar música basca (també toco la trikitixa, el diatònic basc), i finalment fem també música catalana, amb diatònic, clarinet, percussions i veus.

PQ és la formació més recent, del 2013, i respon a la bona connexió amb en Quico Pugès, un cellista gens clàssic.

Amb tots aquests grups, i altres projectes que van sorgint (com "Flok!", un espectacle per públic familiar on faig de músic-actor), vaig repartint el meu temps i les meves ganes de fer música. És difícil dir quina evolució he tingut, però evidentment he anat adquirint experiència, domini dels diferents aspectes de la professió (que són molts més que "tocar"), i encara ho seguiré fent.

3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar i promocionar-te?

D'entrada s'ha de dir que de "mitjans" en el sentit d'"ajudes econòmiques" n'hi ha ben pocs, per no dir que gens.

Per tant, la gran majoria de les gravacions dels projectes propis han estat autofinançades. Això sí: sempre he pogut comptar amb la col·laboració i la bona dedicació professional de molts companys, tant en la banda instrumentista com en la tècnica.

Pel que fa a la promoció i gestió dels grups, també és un camp complicat: i els meus projectes propis mai han tingut mànager o res semblant. De manera que la feina de secretaria, webmaster, gestió econòmica, etc., sempre l'he feta jo o ens l'hem repartit entre els músics.

Aquesta autogestió en part és forçada per les dificultats del camp professional, però també té l'avantatge que tot es fa més al teu gust i manera.

4. Que té l’acordió que no tinguin altres instruments?

Res. Ho dic en el sentit que la qualitat d'un producte musical depèn molt més de l'instrumentista que de l'instrument.

Ara bé: en un altre sentit, l'acordió sí que té molts aspectes que a mi em van atreure des del primer moment. Un aspecte important és que és un instrument molt complet (pot fer melodia i acompanyament alhora, tot sol) i versàtil (es pot adaptar a molts estils i contextos). I una cosa que a mi em va atreure des del principi: l'instrument en si no està decidit, definit, tancat: molts acordionistes combinem diversos models (dues files, dues i mitja, tres, trikitixa) i fins i tot encarreguem instruments a la carta, amb la disposició de notes que preferim! Parlo, evidentment, de l'acordió diatònic, perquè qui ho coneix una mica sap que el cromàtic és un instrument molt diferent.

Per altra banda, la música tradicional en general (entesa com a concepte ampli) per mi sempre ha tingut l'atractiu del camp per descobrir, molt obert a la creativitat: s'hi accepta molt fàcilment (sovint es necessita!) l'aportació pròpia, els arranjaments, les composicions, la barreja d'estils...

5. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?

Això és molt difícil de dir des de dins!

6. Com definiries la teva música?

No em preocupa gaire definir la meva música. En realitat, només necessitem definir-la quan volem posar un subtítol en un programa de concert, o en un cd. Però per la resta... per què? En realitat, jo faig i vaig buscant la música que m'agrada, i la trio per què m'agrada, no per què respongui a una o altra etiqueta.

De manera que, normalment, dic que faig "música tradicional". I aquesta etiqueta em va perfectament bé, perquè no necessito entendre-la de manera estricta: tant és "música tradicional" les peces més o menys antigues i d'autor desconegut, com les meves noves composicions recents, i les formes més entroncades amb la tradició o les que responen a idees més trencadores.

7. Com us plantegeu els propers concerts i quins són?

Ara a l'agost tindré una actuació en solitari a La Seu d'Urgell (dins de la Trobada d'Arsèguel), i després un curs d'acordió a Beget (el Ripollès). I al setembre comencen una quinzena de funcions del "Flok!", espectacle per públic familiar.

Una mica més endavant, al novembre, en tenim una de grossa amb 21 BOuTONS: anem a tocar a l'Illa de la Reunió (a prop de Madagascar), on ja vam estar el 2009.

De manera que l'activitat és variada!

8. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?

És difícil de triar entre tants concerts d'estils tan variats, però me'n ve un al cap que em va marcar: fa 3 o 4 anys, un concert del grup Baltic Crossing en una sala mitjana de L'Auditori. Per mi el grup va ser una gran descoberta (després, els he escoltat moltíssim), però a més em va fer reflexionar molt sobre l'estat de la cultura al país i el poc suport institucional que té: ho dic perquè la sala era mig buida, i amb la qualitat de grup que teníem a davant, em va saber greu.

9. Quines són les teves influències musicals?

Són moltes i variades... però segurament, les que aplico més directament en la música que faig de manera professional són els grups d'aquest àmbit, els de les músiques tradicionals, folk, del món. Escolto molta música basca (Joseba Tapia, Kepa Junkera, Oskorri), del Quebec (La bottine souriante, Le vent du nord), irlandesa (Sharon Shannon), catalana (Carles Belda, La portàtil FM, La Carrau, els Quicos), francesa, italiana, gallega, asturiana...

Fora d'aquest àmbit, també escolto força música barroca o romàntica... i d'estils de música "moderna", coses de jazz, blues o rock.

10. Quina és la teva última descoberta musical emergent?

Doncs Liam Robinson Band, coneguts aquesta setmana passada, en un festival a França. Un trio anglès de diatònic+piano+percussions, amb una energia molt interessant. Vaig estar tocant amb ells un vespre, i me'n vaig comprar dos discos.

11. Un lloc on t’agradaria tocar?

A tots els llocs, grans o petits, on el públic gaudeixi de la meva música, i la gestió professional demostri que es dóna tot el valor que es correspon a l'ofici i l'activitat del músic.

12. Què aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Que toquin força, que treballin, que agafin experiència amb públic i sense. I que tinguin molt en compte la importància dels arranjaments en el grup: tan (o més) determinants com la interpretació de cada músic.

Ah, i si toquen per fer ballar, que tinguin en compte de veritat el lligam amb la dansa, i el perquè de cada música i cada dansa. Tant si és per "reproduir-los" amb fidelitat a la tradició, com per canviar-los completament.

13. Què és el que us apassiona de la música?

Que és una activitat social. Que es fa i s'hauria de fer gairebé sempre en grup.

Més Informació: www.pereromani.cat