miércoles, 12 de agosto de 2015

Avui entrevistem a Edurne Vega


Tot va començar l'any 1998, gairebé per casualitat, en un poble petit, Sant Vicenç de Montalt (El Maresme), amb una guitarra i mil somnis. He estat tocant a bandes des dels 16 anys i també he sigut cantautora en solitario. Ara mateix compto amb una banda de luxe  formada per Bersio Enrich (guitarra), Clara Genís (veu), Alba Villar (baix), Luis Chicote (bateria) i Edoardo Piras (teclats) i em defineixen com a ‘bandautora emocional’.
Explico històries en moviment, viatgeres i fugaces amb rock, melodies i textures.
"Encara hi ha màgia a la nit..."

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Vaig començar a tocar la guitarra amb 14 anys quan el meu pare em va apuntar a l’escla de música del poble. La meva única motivació en aquell moment era aprendre a tocar les cançons dels grups que més m’agradaven i descobrir com funcionava això del rock.

2. Com es crear el projecte “Edurne Vega”? D’on surt aquest nom?
Qui formeu aquest grup i quins grups havíeu tingut anteriorment? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
D’alguna manera el projecte ‘Edurne Vega’ ha existit sempre des de que vaig començar a composar cançons. No va ser fins que es va acabar el meu projecte musical anterior que vaig començar a composar en català i amb un tipus de cançons més personals, quan finalment em vaig atrevir a presentar-me musicalment sota el meu nom i en solitari. 
Quan va arribar el moment de buscar banda per poder presentar les cançons en directe vaig tenir la gran sort de comptar amb 5 músics boníssims. Tres d’ells la Clara, l’Alba i el Bersio, són companys de feina, amics  i compartim un grup de covers. Amb el Luis teníem amics en comú i el coneixia de l’escena de Barcelona i l’Edoardo ha sigut l’última incorporació i amb els seus teclats i sintes li ha donat un aire nou i renovat a les cançons.
Tots d’una manera o d’una altra hem estat en altres formacions i venim d’estils tan diferents com el punk, l’indie, el funk, la rumba o el jazz.

3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per gravar el disc? 
Com us he promocionat com a grup?
L’EP el vaig grabar al meu home Studio amb molta il•lusió, dedicació i amor. Mitjans no em vam tenir gaires, fins i tot ens han dit que ha quedat lo-fi, però si li poses passió i et creus les cançons això es transmet. De moment ens promocionem pels perfils que tenim a les xarxes socials i el fet d’haver-nos classificat pel Sona 9 és de gran ajuda.

4. Que se sent al participar al premi Sona9 i arribar ha estar classificat?
Per mi gravar les meves cançons ja era tota una aventura. Va ser al principi de les sessions que vaig veure el potencial que tenien i vaig decidir presentar-les al Sona 9. Li vaig comentar a l’Alba (perquè gravés les línies de baix) i primer em va dir que estava boja, poc desprésens vam posar mans a l’obra. A partir d’aquí la Clara va gravar unes veus magnífiques, el Bersio algunes guitarres per acabar de donar el toc de qualitat a les cançons i aquí estem, classificats pel Sona 9! Realment una passada tot plegat. Teníem l’esperança però no ens ho esperàvem gens, hi ha un nivell altíssim i realment és un honor haver arribat fins aquí.

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana? 
No crec que ens pertoqui a nosaltres mateixos valorar això... Sobretot intentem ser nosaltres mateixos i jo com a compositora miro d’explicar històries que puguin transmetre i arribar a les persones, així com oferir un directe intens que no deixi indiferent a ningú.

6. Com definiríeu la teva música?
L’han definit com a rock emocional i jo crec que en el bon sentit del terme és així ja que com us he dit l’intensitat, el que m’envolta i les vivències personals són el centre de tot el que escric. Si a això li sumes una banda de rock de 5 membres amb molta ànima rockera crec que queda una mescla molt canyera!

7. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure? 
De moment estem pendents de si ens classifiquem per a la propera fase del Sona 9 i estem assajant i composant per ampliar el nostre repertori. Aquesta tardor ens veurem pels escenaris així que estigueu atentes i atents al nostre perfil de Facebook! Allà anirem publicant les dates dels concerts quan es vagin confirmant.

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador? 
Sembla un tòpic però l’últim concert que vam fer a l’Espai Jove de Gràcia, per l’eliminatòria del Sona 9. Va ser curt però intens, portàvem molt de preparant-nos i hi va haver molt bones sensacions i connexió amb el públic.
Com a espectadora tinc molts bons records de molts concerts, seria molt difícil triar-ne només un... Dels últims mesos diria el doblet que va fer Patti Smith al Primavera Sound d’aquest any, el primer dia amb el Horses íntegre i l’endemà amb els grans èxit en acústic. Tota una masterclass del rock and roll!

9. Quines són les vostres influencies musicals? 
Com t’he dit venim de móns musicals diferents i això enriqueix molt els arranjaments que li fem a les meves cançons en el local d’assaig. En el moment de composar no hi penso massa però si que reconec que se’m nota la influència britànica, principalment del brit-pop dels 90, el punk dels 70 i el pop dels 80 i també tota la tradició americana, des de Bob Dylan a Bruce Springsteen, Johnny Cash, el punk rock de Nova York i l’indie-rock dels Pixies, entre d’altres.

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Doncs precisament pel Primavera Spund d’enguany vaig descobrir una banda americana que es diu Strand of Oaks i em té enganxadíssima, són molt bons! També els últims temps estic escoltant molt les First Aid Kit, unes sueques que canten com els àngels!

11. Un lloc on us agradaria tocar?
Mentre puguem tocar estarem contents però tots tenim somnis no? Hi ha dos llocs que tinc a la meva llista particular des de ben petita: el Palau Sant Jordi i la Plaça Major de Vic... Somiar és gratis no? 

12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que siguin ells mateixos, gaudeixin del camí i que no es rendeixin!

13. Què és el que us  apassiona de la música?
Que et permet expressar, comunicar i sentir coses que no podries fer de cap altra manera. Pura màgia!



No hay comentarios:

Publicar un comentario