Entrevistem a Jordi Torné i parlem del seu disc "Sis vides & 1/2"

De formació autodidacta, el terrassenc Jordi Torné va decidir compartir la seva música passats els seus quaranta anys. Un ordinador portàtil, un micro i un senzill programa d’edició musical van servir per difondre els seus temes i versions per la xarxa. Gràcies a això, aconseguí conèixer altres músics i concretar les seves primeres actuacions en trobades de cantautors i bars musicals. Només acompanyat per la seva guitarra electroacústica i l’harmònica, la seva música casa bé amb els petits espais i les distàncies curtes. 

El pop, el folk, el blues, la bossa són les músiques que amaneixen unes lletres que com ell diu, “volen retratar emocions viscudes com ara l’alegria de viure i l’esperança, però també el disgust i la tristesa, l’enyorança davant el pas del temps , l’amor i el desamor, l’humor i el mal humor…: en definitiva les llums i les ombres que planen habitualment sobre la vida de les persones”. Aquest mes de març ha publicat el seu primer disc d'estudi "Sis vides & 1/2", produït pel músic Roger Gascon.

“SIS VIDES & ½”, primer disc d’estudi de Jordi Torné: L’enregistrament del primer disc d’estudi de Jordi Torné s’ha finançat parcialment mitjançant el micromecenatge i ha estat produït pel músic Roger Gascon.

Lletres i músiques: Jordi Torné (excepte "Quan tanco els ulls": Roger Torné)

Jordi Torné: Veu, guitarres acústiques, guitarres elèctriques, harmònica, coros

Roger Torné: Veu i guitarra acústica a "Quan tanco els ulls"

Roger Gascon: Bateria, baix, guitarres acústiques, guitarres elèctriques, guitarra elèctrica de 12 cordes, piano, piano elèctric, mellotron, orgue hammond, sintetitzador, pandereta, shaker, bongos, darbuka, tabla, coros

Enregistrat, mesclat i masteritzat per Roger Gascon a Bird with Vertigo studio (BCN) Editat pel segell gironí Quimera Records.

Es un disc sincer que es treballat amb bona música i que destaca per la versatilitat en diferents estils musicals com el blues, rock, pop... sense deixar mai aquesta faceta de cantautor del Jordi Torné. Un disc de paraules i música sincera que es mereix donar una oportunitat i escoltar-lo.

El disc a la xarxa:

Bandcamp: https://jorditorn.bandcamp.com/

iTunes: itun.es/es/8dyv6 

Spotify: spoti.fi/1NzOeYz 

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
El meu inici en el món de la música és molt imprecís. De fet, des de ben petit, amb la guitarra del meu germà gran i amb dos o tres acords que ell em va ensenyar, m’esforçava en tocar alguns temes dels grups que m’agradaven.  Potser va ser el fet que no vaig estudiar música i que per mi era molt difícil interpretar els temes dels altres que em vaig veure com obligat a crear-ne  de propis. Als set o vuit anys ja feia les meves cançons de les que no recordo ni una paraula ni una nota... i potser millor... hahaha.
La meva motivació en el món de la música sempre ha estat la necessitat d’expressar coses. Per a mi és el vehicle perfecte.

2. Com es va crear el projecte “Jordi Torné”? i com ha anat evolucionant al llarg del temps?
Després de molts anys amb la guitarra dins la funda i per unes circumstàncies vitals determinades, vaig tornar a la música. O bé la música va tornar a mi, no ho se. De fet, mai em va deixar del tot, però va ser passada la meva quarentena d’anys que vaig tornar a la composició.  L’existència de la xarxa i de portals musicals on penjar les meves gravacions casolanes va ser fonamental, perquè vaig poder difondre els temes, alhora que vaig aconseguir els meus primers “bolos”.  Tot plegat em va permetre conèixer gent que després m’ha ajudat a fer nous passos musicalment parlant.
Passats tots aquests anys, vaig pensar que potser havia arribat l’hora d’escollir alguns dels temes composats i editar-los de forma més digna. És a dir amb instrumentació més variada i un so molt més professional.

3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar i promocionar el teu disc “Sis vides & ½”?
L’estiu de l’any passat, el cantautor Carles Cuxart (Vol Menor) em va presentar el músic i productor Roger Gascon. En tenia molt bones referències i vaig decidir de proposar-li l’enregistrament del disc. Les expectatives van ser ampliament superades per l’experiència i resultat final. A través dels seus excel•lents arranjaments, instrumentació i producció, els temes han crescut, s’han mudat i han sortit a passejar amb la cara ben alta. I  entre tos dos, hem dissenyat el llibret i portada del CD.
Pel que fa a la promoció, aquesta no està sent gaire fàcil. Costa entrar en determinats mitjans, tot i que la generositat i sensibilitat musical de persones vinculades al món de la radio i premsa han parlat del disc i responsables d’entitats i bars muiscals m’han permès fer els concerts de presentació del que és el meu primer treball d’estudi. Aprofito l’ocasió per tornar a donar-los les gràcies. I a vosaltres.

4. Com et veus dintre del panorama de la música catalana? Com veus el panorama musical a Terrassa?
Em veig com un granet de sorra emmig de la platja...hahaha
Terrassa és un bon planter de cantants i grups musicals de tota mena, però és una llàstima que no tinguin els suficients altaveus on difondre el que fan.
 En el meu cas, he de dir que he trobat més receptivitat entre empresaris o responsables de locals musicals fora de Terrassa que dins la ciutat. Aquí ho deixo.

5. Com definiries la teva música?
Tendim sempre a etiquetar les coses que fem i com som. I sovint és difícil trobar l’etiqueta més adeqüada... Em diuen que faig “pop d’autor”. El que si que puc afirmar és que he escoltat molta música i segur que aquesta ha influït en les meves composicions i com les interpreto, clar.

6. Quins son els teus propers concerts? 
Fa molt poc que he fet els quatre concerts de presentació del disc i ara hi han alguns projectes que s’han d’acabar de concretar. Per tant, si algú que llegeix aquestes ratlles em vol fer alguna proposta honesta o deshonesta, endavant! hahaha

7. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?
Com a músic en són varis, però escolliré els  darrers : als Amics de les Arts i a la Bau Hose (ambdos a Terrassa), i a Sa Pubilla (Calonge).  Com a espectador, m’ho he passat “teta” a molts concerts, però els més emotius per a mi van ser les dues vegades que he escoltat a  en Paul McCartney en directe (com a beatlemaníac compulsiu que sóc, es pot entendre millor) o les tres actuacions d’Eric Clapton a BCN. M’agrada com a bluesman, però també quan fa coses més “pop”.

8. Quines són les teves influencies musicals? 
Hi ha una cosa que podria batejar com a “fil musical” de la meva vida. Sóc molt eclèctic: The Beatles, Bob Dylan, Eric Clapton, alguns grups de l’anomenat “britpop”, el folk, el soul, el Jazz, la bossa......i fins i tot la música del Barroc!!  Suposo que a l’igual que som el que mengem, els músics som bastant el que escoltem, no?

9. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Darrerament he tingut l’ocasió d’escoltar propostes musicals molt interessants. És obligat citar les interessants i variades propostes produïdes a Bird With Vertigo (l’estudi d’en Roger Gascon): Vol menor, Bitter, Ramon Mitjaneta, El Cantaitor, Antoni Hidalgo, Albert Molina, l’Ingmar Kroonenberg ...

10. Un lloc on t’agradaria tocar?
Ostresss, no se...A casa vostra?  Allà on hi hagin persones  amb sensibilitat.
“Buenu” va, al Madison Square Garden de Nova York...hahaha

11. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Aconsellaria que no es deixin desanimar amb facilitat davant de possibles entrebancs. Que tinguin present que es poden trobar amb crítics musicals o pressumptes especialistes que precisament ho són perquè  no han pogut ser músics o que obeeixen a determinats imperatius comercials. Que sàpiguen encaixar les crìtiques constructives, perquè en pots aprendre moltes coses, però que sobretot siguin ells mateixos i que procurin ser autèntics a l’hora d’expressar.  Per a mi  l’èxit ja és lograr mantenir la il•lusió,  la satisfacció de crear i de rebre el reconeixement dels qui t’escolten. Tot això no té preu.

12. Què és el que t’apassiona de la música?
Que és una bonica dama que no t’abandona ni en els moments més difícils. Acostuma a jugar sempre net.