Lulamae Blue és el projecte en solitari de la Lulamae, guitarrista, compositora i cantant santcugatenca. Després de portar deu anys formant part de diferents projectes musicals (com Blue Velvet (www.bluevelvet.es) o Bocaracà (http://bocaracamusic.bandcamp.com, Maio de Sal (https://maiodesal.wordpress.com), Oriol Padrós (www.oriolpadros.cat) o Llars (www.llarsweb.cat) www.lulamaeblue.com és el resum. El resultat són cançons cantades en català i portuguès principalment i que sonen a pop, a jazz, a música brasilera...una mica de tot. L’acompanyen normalment sobre l’escenari Eduard Balaguer a la bateria i Alejandro Tamayo al contrabaix i baix elèctric. Veure-la en directe, però, pot ser sempre una sorpresa pel que fa temes que interpreta o formació de directe, on també la pots trobar sola.
El seu darrer disc fresc, lleuger i proper disc "Un tast" et deixa amb un bon gust de boca amb temes com "Números", "Històries que no acaben bé", "Coração a alugar", "Un tast", "La nena que ensenya a ballar" i "Torna a dormir". Ha estat enregistrat a La Floresta amb Jordi Sala a la gravació i mescla i el disseny de Amanda Bernal.
La banda formada per Lulamae Blue (veu i guitarra), Eduard Balaguer (bateria i veus) i Alejandro Tamayo (contrabaix i baix elèctric).
1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Vaig començar a estudiar música de molt petita, amb 4 anys, la veritat no sé per què. A casa meva sempre havien estat molt melòmans, i hi ha alguns músics professionals a la meva família. Però a casa ningú s’hi havia dedicat seriosament. Em van apuntar a música i vaig anar fent, i sempre em va agradar molt, així que em van deixar anar fent suposo. Amb 15 anys va ser quan em vaig començar a introduir al món de la música moderna, a tocar amb gent i a fer concerts.
No sabria dir exactament quina és la meva motivació. Suposo que són moltes, i per això no me n’he cansat mai i sempre tinc ganes de seguir fent coses. Però dues de les coses que més m’agraden d’aquest món és el fet de tocar amb gent, compartir música i conèixer la gent amb qui ho fas, i tocar en directe, allò de no saber mai què passarà aquella nit en el moment en que et penges la guitarra.
2. Com es crear el projecte “Lulamae Blue”? D’on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup i quins grups havíeu tingut anteriorment? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
Lulamae Blue, d’alguna manera són les restes del que va ser Blue Velvet. Durant gairebé set anys vaig formar part d’aquest projecte, compartit amb dues músics més, on també feia la veu, la guitarra i els temes. Al gener de 2014 vam decidir totes tres que era hora de plegar veles, i les meves ganes de seguir fent la meva música em van empènyer a donar forma a Lulamae Blue. Des de l’inici vaig tenir clar que havia de ser un projecte en solitari, de manera que m’hi pugués implicar tot el que jo vulgués i alhora pugués ser un projecte prou flexible com per combinar-lo amb d’altres.
De seguida Lulamae Blue va anar prenent forma a través de cançons noves, i vaig decidir donar-li una forma de trio per als directes, comptant amb dos músics excel.lents com a companys d’escenari: l’Alejandro Tamayo al contrabaix i l’Eduard Balaguer a la bateria. Tot i així combino les actuacions a trio amb actuacions que segueixo fent jo tota sola, i algun cop tinc també l’honor de compartir això amb altres músics.
Al maig de 2014 vaig fer el meu primer concert com a Lulamae Blue, i a finals de 2014 ja publicava un EP autoeditat sota el títol ‘Un Tast’. I la veritat és que en el que portem de 2015 ja he fet molts concerts i moltes coses que m’il.lusionen i m’animen a tirar endavant.
Pel que fa el nom, Lulamae és un nom propi, el meu dins d’aquest projecte. Hi ha un conte de Truman Capote que es diu ‘Esmorzar a Tiffany’s’, segurament més conegut per la pel.lícula que es va fer anys després. Doncs bé, la protagonista d’aquest llibre es fa dir Holly, i a mig conte es descobreix que Holly en realitat es diu Lulamae (pronunciat Lúlami), i la seva història, la de veritat. Lulamae sóc jo, la meva millor versió, espero! I com tothom, tinc un cognom, que és l’herència que ens deixen els pares. I en aquest cas Blue Velvet puc considerar que em va veure créixer i em va ensenyar a fer tot fent el que sabia. Per això el meu cognom només podia ser Blue.
3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per gravar el disc? Com us he promocionat com a grup?
Doncs cap, la veritat! Amics, sobretot, que t’ajuden a fer que les coses siguin més fàcils, però tot plegat amb pocs mitjans. ‘Un Tast’ és un disc que vaig treure el passat desembre de 2014, autoeditat i autodistribuït completament, que té com a objectiu principal donar a conéixer la música que faig entre la gent que no pot venir als concerts, o a recordar-la per als que un dia han vingut. És un testimoni. Quan el projecte arrencava vaig proposar a l’Eduard i el Tamayo (els dos músics que habitualment col•laboren amb mi) que féssim una gravació ràpida, per tenir-ho: un dia, un espai i tot en directe. Afortunadament vaig comptar amb l’ajuda de la Marga Almirall, que em va deixar l’espai per fer això, i del Jordi Sala, tècnic de so i amic que va venir, ens va omplir de micros i va gravar i mesclar el que penso que és un bon resultat de disc. Posteriorment la fotògrafa Amanda Bernal em va ajudar amb tot el tema de disseny, foto i maquetació de l’edició física del cd. Actualment el disc es pot comprar en format físic o per iTunes o bé es pot escoltar per Spotify.
I a partir d’aquí...a picar pedra! Picar a portes, tocar molt... El que gairebé tots els músics han hagut de fer un dia, durant més o menys temps.
4. Que se sent al participar al premi Sona9 i arribar a estar classificat?
El Sona9 suposa una mena de petit trampolí pels grups que estem seleccionats, sobretot a nivell de promoció i difusió del projecte, així que només això ja és una grandíssima oportunitat. El que més il•lusió em fa és pensar que tota aquesta difusió d’entrevistes, programes de ràdio, etc, arribi a algú que realment li agradi el que faig. És un super premi, i sense aquest trampolí potser a aquestes persones no hi hagués arribat mai, això és el que és bonic.
5. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana?
Petita! Molt petita! Afortunadament a Catalunya ara hi ha un enorme nivell en molts sentits: hi ha moltíssima oferta i hi ha molta cosa que està molt i molt ben feta. Així que això també complica la cosa, i realment m’agrada molt esforçar-me per intentar fer una cosa ben feta, i que pugui agradar, que estigui al nivell d’un panorama que ara mateix des del meu punt de vista és de primera categoria.
6. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure?
Les dates per la temporada que ve encara no han sortit publicades, però sí que puc dir que encara ens queda recorregut pel aquest primer EP ‘Un Tast’, que encara l’hem d’ensenyar més. I la propera temporada per mi significa una important aposta per aquestes cançons que hi ha al disc i per les noves, per treballar un directe 100% Lulamae i ensenyar-ho al màxim de públic possible. Al final l’important de tot això és que la gent ho conegui, ho escolti i s’ho faci seu.
7. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?
Quina pregunta més complicada...! Com a músic realment hi ha hagut molts concerts molt màgics i molt especials, i en recordo més d’un. Però si n’he de dir un...avui escolliria l’últim concert de Blue Velvet, al desembre de 2013 al Teatre-auditori de Sant Cugat, perquè va ser un concert molt carregat emocionalment, amb moltíssim públic...
I com a espectadora...hi ha molts concerts que m’han impactat molt o que els he disfrutat molt, la veritat, amb músics molt bons i en llocs espectaculars. I mai no sé quin triar. Però recordo perfectament quan vaig veure Coetus per primer cop...vaig al•lucinar.
8. Quines són les vostres influencies musicals?
Escolto moltíssima música i molt diferent. Sense dubte un dels artistes, però, que més m’ha marcat és Jorge Drexler, que vaig descobrir de molt petita i a qui considero un dels millors lletristes en castellà vius, a més d’un músic excepcional. Escolto moltíssima música brasilera i de Cabo Verde, i molt de jazz. Però també escolto i admiro molts projectes que es fan aquí: Coetus, Gramophones Allstars Big Band, Maria Rodés, Judit Neddermann, Núria Graham, Clara Peya, Rusó Sala, Oques Grasses...
9. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Sempre estic a la guait de què és el que es fa a casa nostra, comprant cd’s i escoltant nous projectes, i la veritat...no sé dir-te quina és la última última! Últimament estic molt espectant a que surtir el disc de l’Anita Zengeza.
10. Un lloc on us agradaria tocar?
Buf! A tants llocs...Festival de Cap Roig?
11. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
En realitat m’agradaria molt que gent que està més amunt em donés consells a mí! Però si li hagués de dir alguna cosa a algú que realment comença...Que no se li oblidi mai què és el que vol i com vol que soni el seu projecte. Que com més s’apren és tocant amb gent i coneixent les propostes dels altres, s’ha d’anar a molts concerts, als teus propis i als dels altres! I que sobretot no se li acabin mai les ganes, això és una carrera de fons!
12. Què és el que us apassiona de la música?
Compartir-la amb la gent. Amb els que toquen amb tu, amb els que et sonoritzen, posen llums, els que toquen abans o després que tu, els que t’escolten... Sembla un anunci de coca-cola, però és així. És una passada i és el que més m’apassiona. Com quatre notes posen en sintonia a tantíssima gent a l’hora
No hay comentarios:
Publicar un comentario