Avui entrevistem a Xavi Lozano

Format musicalment al món clàssic sempre ha estat en contacte amb tot tipus de música, de la tradicional a l'experimental passant per fussions de tot tipus. Especialitzat en aeròfons del món, a l'actualitat dedica bona part de la seva activitat professional a la didàctica i a la pedagogia amb actuacions i tallers sobre com fer música a partir de tot tipus d'objectes i materials.
Es el Xavi Lozano, músic pluridisciplinar i que toca instruments transformats.

1. Com et vas iniciar i quines són/éren les teves motivacions...?
A la meva familia ningú ha estat músic. Recordo que de petit vaig "descobrir" la música amb una armònica que guardaba a la tauleta de nit. També tenia un teclat. Els meus pares de seguida em van apuntar al conservatori i no em va desagradar. Cap als 80', a la meva escola, els Maristes de Badalona, podíem apredre a tocar instruments de la cobla com a activitat extraescolar i jo vaig escollir el tible. He tocat en cobles uns 30 anys...! Després va venir el saxo...En aquell moment no teníem una motivació concreta: els amics erem tots músics, ja ens agradava prou tocar per tocar encara que fossin les lliçons de solfeig. Ens agradava més que jugar a futbol o al que fòs. Tocar era més divertit. Als 90' vaig enamorar-me de les flautes de bambú de l'Índia, de Sudamèrica,...(bansuri, mohoceño, khena, dizi, ney...). Un dia que el meu avi, que s'havia trencat el fèmur, anava amb crosses, n'hi vaig agafar una i la vaig tocar com una flauta àrab. Com si ho hagués fet tota la vida. Com si la crossa m'hagués esperat molt de temps. La part de la crossa que té els forats per regular-ne la llargada és "una flauta", és a dir, un tub amb forats! Vaig fer gràcia i em vaig gràcia. Vaig sentir que descobria alguna cosa i des de llavors vaig combinant aeròfons com les flautes del món amb instruments musicals sorgits d'objectes transformats.

2. En quins projectes has col•laborat i estas participant? Explica'ns el teu projecte Xavi Lozano.
He format part de manera estable o en forma de col.laboracions amb gran varietat de músics i projectes (Lluís Llach, Mªdel Mar Bonet, Lidia Pujol, Miquel Gil, Jorge Drexler, Ana Prada, Martín Buscaglia, C.E.Dharma, Gerard Quintana, Xavi Maristany, Pau Riba, Tactequeté, Xirriquiteula Teatre, Cabo San Roque, La Tresca i la Verdesca, Marc Parrot, Carles Cases, Alfons Vilallonga, La Shica, Zoobazar, Eduard Iniesta, Toni Xuclà, Orquestra Mediterrània de Sao Paulo, Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, L'Auditori, Museu de la Música...El Hormiguero, Buenafuente...) He estat presentador i assessor del programa d'educació musical "L'Atrapa-sons" del K3 i "No me la/les puc treure del cap" de TV3.
Ja fa 16 anys que toco amb   l'Eliseo Parra, una autèntica eminència del folclore de la península i amb qui tinc el plaer de compartir un altre grup, creat per l'Aleix Tobias i 16 músics més anomenat Coetus, orquestra de percussions ibèriques.

3. Explica'ns el teu projecte actual.
El projecte més personal és el trio Bufa&Sons (amb en Marc Vila -kalimba, percussió, bateria,...- i en Guillem Aguilar -baix, mandola, percussió-. A vegades augmentem a quartet, amb el gran beatboxer Dani Lleonart "Pulmón") Està creat per a poder-me esplaiar amb els instruments que més toco actualment: "Quotidiàfons" bufats.

4. Quina importància té treballar amb instruments reciclats?
En el meu cas no parlo de reciclatge sino de transformació, d'adaptació d'objectes o materials no habituals. La paraula "reciclatge" té connotacions ambientals i moltes vegades els que treballem amb aquest tema no som absolutament consequents.
"Instrument"vol dir "allò que ens serveix per a un propòsit". Si el propòsit és musical, l'instrument serà musical. Més enllà de si és un violí o una regadora. També podríem fer una fideuá en un gong o clavar un clau a la paret amb un saxo... Abans no hi havia plàstics i tots els materials éren tradicionals, però no els anonenàven de cap manera. Senzillament era el que hi havia i es feia servir. La paraula "reciclar" és l'acepció moderna d'"aprofitar". És a dir, els materials canvien però la necessitat de fer música és vigent des de la nit dels temps fins avui en dia (i així ha de seguir si ens volem seguir anomenant humans!) La gent ha fet servir des de sempre el que tenia a mà. Per exemple, a la cuina hi ha una gran col•lecció d'instruments musicals. Una paella porta en aquesta terra més temps essent un instrument musical que un Stradivàrius, que tot i la seva edat és un absolut nouvingut en l'història de la música. I ja no diguem, un sintetitzador. L'idea de tocar amb objectes és tradicional. Sempre ha estat així. Avui ens sembla una moda.
Per altra banda, i situant tot això en un escenari, allò que Les Luthiers han donat a conèixer des dels 70' ja era una disciplina al circ del segle XIX amb els anomenats "excèntrics musicals" tocant paelles, xerracs, esquelles de bestiar,... Sempre amb humor, ja que descontextualitzar l'objecte semprè és còmic.
Resumint, al fons de la questió hi ha un missatge: la música és una necessitat i per tant, és allà on decidim trobar-la. Tenir això present ens fa creatius. Ens fa humans.

5. Com et veus i com veus el panorama de la música catalana?
Jo em veig fora de la música catalana, ha ha ha...  I no per decisió pròpia. Jo no en formo part en el sentit  industrial o comercial. Senzillament no hi sóc perquè no tinc una etiqueta pop o rock, etc...El sistema necessita etiquetes i al meu parer les etiquetes defineixen més a l'etiquetador que no pas al producte. La meva (vull dir, la que m'han posat) és la de "música per a públic familiar" com si fer música amb un totxo o amb una tanca de les obres fós només apte per a un públic infantil. Puntualitzo que estic orgullosíssim de tocar per a públic familiar i d'anar d'escola en escola. M'encanta fer pedagogia. I encara m'agradaria més, és clar, una cultura institucional més oberta, més diversa i més arriscada a impulsar projectes de tot tipus per a tot tipus de públic. Sembla que el criteri és el de sempre, la rentabilitat. A banda d'això, encara hi ha molts complexes a l'hora de diferenciar-se de la resta. Gent que copia. Autoengany i poca audàcia i molt "anar fent".

6. Com definiries la teva música?
En el meu cas, el que faig és molt visual, perque veure l'objecte que està sonant (una escala d'alumini, una crossa, una escombra, una tanca de les obres, un totxo, una regadora, una cadira plegable...) és part de l'emoció pretesa. El més important és l'emoció de qui t'escolta. Pretenc emocionar amb una música instrumental pròpia i una visió personal de l'instrument musical. I amb comicitat. El que més m'ha agradat que em diguéssin és que "no sabia si riure o plorar" o que el que faig és un espectacle de "màgia musical".

7. On podem veure properament els teus espectacles?
(Aquesta no la contesto, d'acord? Es que no hi ha moltes coses a la vista obert a públic en general. Toquem molt per escoles que van al teatre i tal...)

8. Quin ha estat el teu millor concert com a músic i espectador?
Recordo els dos concerts que hem fet amb Bufa&Sons a Burgos, al barri de Gamonal on té lloc el Festival de Músicos e Instrumentos Insólitos. Hi ha un públic molt predisposat. També a la Plaça del Diamant a les festes de Gràcia. Però en general m'ho passo molt bé tocant per nens i joves, sobretot a instituts de secundària.
Com a públic recordo especialment un concert de  Shakti al Palau de la Música, ja fa uns quants anys amb John MacLaughlin, Zakir Hussain i Hariprasad Chaurasia, un dels meus músics de capçalera.

9. Quines són les teves influències musicals?
En general les músiques d'arrel tradicional de qualsevol indret del món. M'inspiren moltíssim. Música clàssica india, persa, àrab, grega, armènia, turca, xinesa...Música africana, sudamericana, escandinava...també músiques on hi predominin les flautes de tot tipus. També m'ha influït músics com Jan Garbarek, Nana Vasconcelos, Egberto Gismonti, Hermeto Pascoal, Leo Maslíah,...I, a més, conèixer l'Eliseo Parra i tocar amb ell ha estat vital, perque ens ha fet descobrir l'univers rítmic i melòdic d'un pais molt desconegut, divers i preciós que es diu Espanya i que ens ha influït enormement a mi i a molts músics arreu.

10. Quina és la teva última descoberta musical emergent?
Un jove pianista de jazz armeni, Tigran Hamasyan.

11. Un lloc on t'agradaria tocar?
Al teatre Zorrilla de Badalona, ha ha ha...Jo sóc de Badalona. He tocat a molts llocs i molt lluny  però a casa hi he tocat poc. I, concretament al Zorrilla, no hi ha manera. Potser haig d'insistir més, ha ha ha...

12. Què li aconselleries a un grup emergent?
Que sigui fidel als seus principis. Que es plantegin per què fan el que fan. Que no vulguin agradar per agradar i ja està. Que no pensin en el mercat. Que siguin agraïts de cor amb qui els pugui escoltar. Que allò que ofereixin sigui nutritiu. Que toquin de cor i no de cap.

13. Què us apassiona de la música?
La música pot ser el paradís perdut. Un espai, un estat, una dimensió on tothom pot ser com li agradaria ser, un lloc on no cal mentir, ni jutjar, on la pluja cau cap amunt i els porquets volen de flor en flor...