Actualment acaba de gravar el seu primer disc (juny 2014) amb el seu projecte personal (De sol a son, en el qual participa com a compositora, arranjadora i veu principal) sota la producció musical de Carles Dènia i Aleix Tobias.
És professora de tècnica vocal i laboratori de cant a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia.
Comença la seva formació a l’Espai de Jazz de la Universitat Jaume I de Castelló amb en Ramon Cardo i Bob Stolof entre d’altres.
També reb classes de tècnica vocal amb la Viv manning, Arantxa Domínguez, Silvia Pérez Cruz, Ana Finger, Maureen Scott i Daniel Zangger Borch.
Forma part del grup a capella cOda, ( www.codagrup.com) amb qui ha gravat el seu segon disc Back to 6. El disc es va presentar a la sala Luz de Gas de Barcelona amb l’espectacle homònim dirigit per en David Vert. Amb Back to 6 fan gira per diferents sales del territori espanyol, participen en GPS 2012 i també en el Festival de Jazz de Getxo, Festival de Jazz de Tortosa i el prestigiós Jazzahead de Bremen, Alemanya.
Ha estat vocalista de la Big Band de la UJI dirigida per en Ramón Cardo i d’altres formacions amb les quals ha explorat des d’ estàndards de jazz, bossa-nova, boleros i la música tradicional amb músics de la mida del pianista Ricardo Belda o el saxofonista Kiko Berenguer. Amb aquests va participar en el Festival de Jazz de Lugo.
En l’àrea pedagògica, és professora de tècnica vocal, laboratori i improvització en el cant a Eòlia des del 2007. L’any 2010 obté el CMT en l’Estil Voice Training System, i a partir d’aquí treballa com a assistent de Viv Manning en cursos de Nivell I i II destinats a professionals de la veu (cantants, actors, foniatres, logopedes) impartits tant en escoles de cant i interpretació com en hospitals, como el San Juan de Dios de Santurtzi.
1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Vaig començar en el món de la música als catorze anys en un grup de rock de Castelló. Des d'aquell moment vaig formar part de diverses formacions de rock, i va ser als vint-i-tres anys quan vaig començar a cantar de forma professional a l'Orquestra Sarabanda. En aquell mo-ment vaig començar una formació seriosa a l’Espai de Jazz de la universitat de Castelló, de la mà d'en Ramon Cardo.
Aquest va ser el punt d'inflexió a la meva carrera: vaig sentir una gran necessitat de desenvo-lupar tant el meu univers musical com les possibilitats tècniques de la meva veu, així que em vaig traslladar a Barcelona per continuar formant-me dins del Taller de Músics (formació musical) i Eòlia (formació tècnica, interpretació vocal)
La meva motivació era i és gaudir de l'expressivitat que em permet el món de la música.
2. Com es crea el projecte "De Sol a Son”? D’on surt aquest nom? Qui t'acompanya en aquest projecte i quins grups havies tingut anteriorment? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
De Sol a Son és el meu primer projecte personal dins del món de la música, i és el resultat del meu projecte de fi de carrera a l’ESEM (Escola Superior d'Estudis Musicals, Taller de Músics.
De Sol a Son és una reinterpretació de les atmosferes sonores dels camps del territori espanyol anteriors a la industrialització, que fa servir com a llavor els cants originals dels seus treballadors i, com a terra de cultiu, els elements que nodreixen el meu univers musical: el jazz, el folklore ibèric i el folklore llatinoamericà.
Crear un projecte d'aquesta magnitud, com a màxima responsble a tots els nivells, suposa viure’l en un vertigen constant. Raó per la qual, poder tirar-ho tot endavant suposa una satisfacció molt gran.
A més a més, tinc la sort d'haver comptat gaudit des del començament, primer moment amb del suport de professionals excepcionals, tant des del punt de vista del treball de recerca com des dels punt de vista musical. M'he sentit molt acompanyada en tot moment, i hem sento molt agraïda per la complicitat i el suport que sempre he rebut per part dels meus companys.
Es diu De Sol a Son per que era el recorregut del sol ella cosa que marcava la duradació de la jornada laboral dels camperols.
En aquesta ocasió m'acompanyen en Toni Porcar (Castelló) a la guitarra, en Jorge de la Torre (Valladolid) al piano, la Laia Cagigal (Barcelona) als cors, l'Anna Tobias (Badalona) al baix elèc-tric i a la percussió, l'Acari Bertran (Badalona) a la percussió i l'Andreu Hernández (Hospitalet de Llobregat) al so (aquestes tres últims, components del grup Coetus)
He format part de diverses formacions musicals, principalment relacionades amb el jazz i el folklore llatinoamericà. També sóc una component del grup vocal cOda.
3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per gravar el disc? Com us heu promocionat com a grup?
Aquest projecte és una autoproducció on: “yo me lo guiso, yo me lo como!” Els meus mitjans han sigut moltes hores de treball per a cobrir les despeses. Fer-ho ha suposat un gran esforç, però no me’n em penedeixo en absolut. Estic molt contenta amb el resultat. De fet crec que ho tornaré a fer...
Per a la gravació del disc vaig comptar amb la producció musical del mestre Carles Dénia, del qual sóc una fan absoluta. També amb la participació de: l'Aleix Tobias, en Toni Porcar, en Toni Saigi i en Miquel Àngel Cordero com a base i amb les col•laboracions de la Sònia Rodríguez, la Kathy Sey, la Judit Neddermann, en Valentín Murillo, en Tóbal Rentero, en Pau Figueres, n’en Adrià Plana, la Lluna Aragón, la Loli Nycz i la Sandrine Robilliard... Ni més ni menysCasi na!!! És per a estar contenta o no??
La part de la promoció es la que porto pitjor (aquesta part no l’aprendrem a l 'escola!): xarxes socials, festivals... Vaig aprenent sobre la marxa.
4. Que se sent enal participar en elal premi Sons i arribar ha estar classificat?
Es sent molta alegria, molta il•lusió i molta gratitud! Sento molt de respecte per aquest concurs i sóc fan de la programació de la Fira des de fa temps. Em sembla fantàstic que hi hagi festivals que donen espai i visibilitat a projectes emergents que defensen un tipus de música allunyat del que més es consumeix actualment. És molt complicat trobar un lloc al món de la música, i pot arribar a ésser molt frustrant. Per aquesta raó la meva participació en aquest concurs la visc com a una important oportunitat i com a una reconfortant empenta cap endavant palmadita en la espalda en aquestos temps tan difícils per als músics.
5. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana?
Em veig intentant treure aixecar el cap!
6. Com definiríeu la teva música?
Aquest mes d'abril vaig estar a Mèxic per presentar-hi amb el meu projecte, i un club de jazz on vaig actuar a DF va fer una definició de la meva música que em va agradar molt, així que em quedo amb aquesta definició: "Zinco Jazz Club presenta a l'Ángela Furquet, una cantant de veu amb una dolça veu que li serveix com a pont per a connectar aspectes del folklore de la seva terra amb la delicadesa del jazz i els càlids colors de l'alba."
7. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure?
Les dates importants que tinc pendents ara són: al setembre al urdufolk (festival folk d'Ordunya), a l’ octubre al Concurs Sons i al febrer, al Paraninf de Castelló, fent la presentació oficial a la meva terra.
No m’està essent gaire molt fàcil trobar concerts amb condicions mínimament dignes per a els músics, així que vaig estudiant les possibilitats que m'ho faciliten mésuna mica, com ara muontar el projecte a duet amb en Toni Porcar. Encara que el format ideal per al que he escrit aquesta música és el que porto al Sons i ées el que vull potenciar.
8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i com a espectador?
El meu millor concert com a músic va ser la presentació del disc a Barcelona aquest març.
Com a espectadora, no sé si és el millor concert que he vist com a espectadora,, però sí que va ser decisiu per tal dea comprendre que allò que havia de fer a la vida era cantar i gaudir-ne lo: Carmen París a l ’Auditori de Castelló Real 2004.
9. Quines són les vostres influencies musicals?
Sempre m'ha agradat la bona música, sigui del color que sigui: rock, folk, punk, jazz, fado, Hip hop, etc. Tot el que he anat escoltant ha conformat el meu univers musical. Dins del folklore ibèric: en Carles Dénia, la Carmen París, Mayalde, Coetus, El Naán, en Davide Salgado, l'Eliseo Parra, la Mercedes Peón...
10. Quina ées la teva última descoberta musical emergent?
No són ben bé molt emergents perquè porten forçaPrat temps als escenaris, però em va agradar molt el seu directe al CAT aquest any: El Naán.
11. Un lloc on us agradaria tocar?
A la Fira de la Mediterrània i al CAT!!!
12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que no perdi l'il•lusió ni el respecte, ni per la música ni per la seva identitat com a artista.
13. Què és el que us apassiona de la música?
M'apassiona l’espai que m'ofereix per a expressar-me, pera jugar i pera gaudir. I també que aquest espai sigui infinit: no em puc avorrir mai!
No hay comentarios:
Publicar un comentario