Entrevistem Land of Coconuts

Land of Coconuts és una banda de Pop-Rock nascuda el 2012 a la ciutat de Barcelona. A finals del mateix any gravem la nostra primera maqueta. En aquest 2015 gravem i editem el nostre primer LP titulat Mondays’ Tales, el qual vam començar a girar la tardor del mateix any.

Com a fets més destacats cal mencionar que Land of Coconuts vam ser els guanyadors del concurs SINTONIA FiM Vila-Seca 2013 i finalistes dels concursos EMMAKETA’M i AMANIDA SOUND del mateix any. Durant el 2014 vam guanyar el concurs MOVISTAR – MUSICALEBRE i vam ser finalistes del concurs LIVE de Luz de Gas. El 2015 hem estat segon classificat del concurs POP ROCK VILLA DE LAREDO i finalistes del 14 CONCURS DE DIRECTES DE LA COORDINADORA DE ROCK DE SARRIÀ.

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

La formació “Land Of Coconuts” es va formar, efectivament, cap el 2012, però molts dels components de la banda tenim una llarga trajectòria junts que es remunta al 1998.  Passant per diferents bandes, molts de nosaltres portem més de mitja vida compartint escenaris.

Els primers anys vam formar una grup d’ska-rock que va durar bastants anys i vam fer coses força interessants, però les diferents inquietuds musicals dels membres van fer que cadascú tirés per la seva banda.

2. Com es crear el projecte “Land Of Coconuts”? D’on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup i quins grups havíeu tingut anteriorment? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?

Pocs anys després d’aquesta aturada, alguns de nosaltres ens vam tornar a reunir i vam muntar una grup de versions que es diu “dFigurins”, amb el qual avui dia encara se’ns pot escoltar en diferents escenaris d’arreu de Catalunya.

Va arribar un moment, que jo (o en Roger) necessitava donar un pas més, ja que tenia diverses cançons composades i moltes ganes d’ensenyar-les. Ens vam reunir amb els actuals components de la banda per parlar-ne i va néixer “Land Of Coconuts”.

Mesos després  vam gravar una maqueta amb 7 temes la qual ens va permetre quedar finalistes d’alguns concursos musicals i fins hi tot en vam guanyar alguns d’ells. Això ens va portar a pensar que les coses que fèiem les estàvem fent bé i ens va motivar a gravar el nostre primer disc Mondays’ Tales.

El nom de Land Of Coconuts prové de la idea d’un racó on cadascú de nosaltres podem arribar a un moment de felicitat o simplement d’estar en pau amb un mateix. Ens agrada la idea d’una illa paradisíaca. El mot “Coconuts” és un petit homenatge als Rollings Stones, de quan Sr. Richards es va caure d’un cocoter i es va haver de cancel·lar el seu concert a Barcelona.

3. Quins mitjans, col·laboradors heu tingut per gravar el disc «Mondays Tales »?

Hem tingut la sort de conèixer a en Néstor Giménez i a en Vic Moliner que ens han fet de productors i dels quals hem aprés molt. 

Arrel de la final del concurs Live del Luz de Gas vam conèixer a en Manu Guix, al qual li va agradar molt la música que fèiem i ens va obrir les portes per a gravar al seu estudi, Medusa. Allà vam gravar part del disc.

El vam completar a Atlantida Studios, on vam conèixer a l’Edgar Beltri, un fenomen, simplement un tio dels que t’enganxes de lo bon music que és i de la bona pasta que està fet.

Vam fer el màster a The Room, on ens vam trobar amb un altre geni, en Jordi Navarro, allà ho vam rematar tot.

4. Com us heu promocionat com a grup?

Doncs, recollint una mica tots els consells de tota la gent amb la que hem treballat, al final vam apostar per invertir esforços a nivell de xarxes socials, i vam tenir la sort de contractar a en Tomás Diez de EyG Digital 10 com el nostre Comunity Manager. Estem molt contents amb la feina que ens esta fent.

Mesos després vam apostar també per promocionar-nos ens els medis tradicionals, ja que les xarxes socials ja funcionaven perfectament, i vam contractar a en Xavi Canet d’Infinito Records, el qual esta fent una gran tasca també.

5. Com us veieu  dintre del de la música catalana? I com veieu el panorama a Barcelona?

Som un grup català que cantem en anglès, si bé és cert que hem tret  un single, Silenci, en català. Sabem de la dificultat que suposa cantar en anglès dins el panorama català però de moment les cançons ens venen així. L’idioma de les cançons per a nosaltres és com un  instrument més. La musicalitat de l’idioma fa que una cançó agafi un caire o un altre. No descartem, però, crear temes en català en un futur, de fet ja ho hem fet.

Barcelona està plena de talent, coneixem grups que fan música que et quedes amb la boca oberta. D’altra banda, si no es promociona la música no hi ha res a fer, o és pràcticament impossible.

6. Com definiríeu la vostra música?

La nostra música parteix de la gran arrel del rock, amb una atenció especial a les sonoritats sorgides del pop britànic, i matisat amb elements propis de la sensibilitat dels membres del grup com el rocksteady, el funk, el blues, el soul, el hardcore, el reggae i la música clàssica.

El resultat d’aquesta barreja és una música dinàmica i amb força, basada en unes melodies atractives i guitarres contundents. Lo sorprenent d’aquest disc, Mondays’ Tales, és que la primera vegada que l’escoltes no saps que et pots trobar en la següent cançó ja que esta nodrit de diferents estils on un tema no té res a veure amb un altre.

El nexe d’unió entre tots els temes és el del contrast. És un recurs que ens interessa molt i l’explotem de manera intencionada en diversos dels nostres temes. Ens agrada jugar tant en la música com en la lletra de les cançons en fer canvis radicals d’estat d’ànim. Podríem dir que la nostra música és profundament emocional.

7. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure?

El proper concert serà el de la presentació oficial del nostre disc Mondays’ Tales, el proper 23 d’abril a la Sala Almo2bar de Barcelona. Ja fa uns mesos que vam llençar el disc, però encara no havíem tingut l’oportunitat de presentar-lo a Barcelona, casa nostra, i davant del nostre públic. Així que hem organitzat un concert molt especial, amb un artista convidat de luxe i moltes sorpreses que no us podeu perdre.

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?

Buf, cadascun en tindrerm diferents. Com a músics hem viscut moltes nits memorables, la majoria junts, però segur que el concert més excitant sempre és el proper que hem d’oferir. Ara estem preparant, com et dèiem, la presentació del nostre disc Mondays’ Tales, el proper 23 d’abril a la Sala Almo2bar de Barcelona, que serà segur el concert més especial que haurem viscut fins el moment.

Com a espectadors, jo (Mike)  alucino actualment amb els concerts del pianista Marco Mezquida.

9. Quines són les vostres influencies musicals?

El nostre so beu de molts llocs diferents, des dels sons més clàssics del rock fins a gèneres del que anomenem actualment indie-rock, que ve a ser tot allò que no és el pop més comercial. Tenim un perfil d’Spotify en el qual hem creat una llista d’algunes de les influències que de manera conscient estan en aquest disc, aquí us el deixem: Mondays’ Tales Influences  

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

Cada membre del grup té els seus referents i escolta música molt diferent. Grups actuals que ens agraden són els Strokes, Pixies, Franz Ferdinand, Queens of the Stone Age, Sidonie, Blur, Love of Lesbian, Foals, Phoenix, Primal Scream, Beady Eye, formacions de jazz com la Free Spirits Big Band, Marco Mezquida, l’últim disc de David Bowie, brutal, Bad Religion, System of a down…

Grups emergents doncs bandes com Stay, Polock, Outer Space, Free Spirits Big Band, Deco Pilot, Soul Rubbers, Dead Parties, The Saurs, Sanjays...

11. Un lloc on us agradaria tocar?

La veritat és que volem tocar a tot arreu. El que ens agrada és compartir la nostra música amb el públic, poder oferir allò que fem i que ens agrada als demés. Evidentment ens atrauen els escenaris grans, i ens encantaria viure una experiència forta d’aquest tipus. Tot arribarà. Ara disfrutem molt de tastar els esecenaris més diversos.

12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Bé, el que ens aconsellem a nosaltres mateixos, que en som un! Disfrutar del què fem, que és el motiu principal pel qual ho fem. Ens apassiona la música, disfrutem fent-la, escoltant-la i pensant-la. Creiem que fem bona música que val la pena escoltar, i per això ara intentem transmetre-la al màxim número de persones que ho vulguin. Tocar, escoltar, pensar i buscar els canals que ens permetin portar la nostra música al públic interessat. Això és el que intentem nosaltres.

13. Què és el que us apassiona de la música?

Potser la sensació de pujar a l’escenari, en portem moltíssims de concerts en les nostres vides, i encara avui, notem les pessigolletes abans de fer el primer acord. Després és disfrutar, disfrutar i disfrutar..