Land of Coconuts és una banda de
Pop-Rock nascuda el 2012 a la ciutat de Barcelona. A finals del mateix any
gravem la nostra primera maqueta. En aquest 2015 gravem i editem el nostre
primer LP titulat Mondays’ Tales, el qual vam començar a girar la tardor del
mateix any.
Com a fets més destacats cal
mencionar que Land of Coconuts vam ser els guanyadors del concurs SINTONIA FiM
Vila-Seca 2013 i finalistes dels concursos EMMAKETA’M i AMANIDA SOUND del
mateix any. Durant el 2014 vam guanyar el concurs MOVISTAR – MUSICALEBRE i vam
ser finalistes del concurs LIVE de Luz de Gas. El 2015 hem estat segon
classificat del concurs POP ROCK VILLA DE LAREDO i finalistes del 14 CONCURS DE
DIRECTES DE LA COORDINADORA DE ROCK DE SARRIÀ.
1. Com us vau iniciar en el món de la
música i quina es o era la teva motivació?
La formació “Land Of Coconuts” es va
formar, efectivament, cap el 2012, però molts dels components de la banda tenim
una llarga trajectòria junts que es remunta al 1998. Passant per diferents bandes, molts de nosaltres
portem més de mitja vida compartint escenaris.
Els primers anys vam formar una grup
d’ska-rock que va durar bastants anys i vam fer coses força interessants, però
les diferents inquietuds musicals dels membres van fer que cadascú tirés per la
seva banda.
2.
Com es crear el projecte “Land Of Coconuts”? D’on surt aquest nom? Qui formeu
aquest grup i quins grups havíeu tingut anteriorment? Com ha anat evolucionant
al llarg del temps?
Pocs anys després d’aquesta aturada,
alguns de nosaltres ens vam tornar a reunir i vam muntar una grup de versions
que es diu “dFigurins”, amb el qual avui dia encara se’ns pot escoltar en
diferents escenaris d’arreu de Catalunya.
Va arribar un moment, que jo (o en
Roger) necessitava donar un pas més, ja que tenia diverses cançons composades i
moltes ganes d’ensenyar-les. Ens vam reunir amb els actuals components de la
banda per parlar-ne i va néixer “Land Of Coconuts”.
Mesos després vam gravar una maqueta amb 7 temes la qual
ens va permetre quedar finalistes d’alguns concursos musicals i fins hi tot en
vam guanyar alguns d’ells. Això ens va portar a pensar que les coses que fèiem
les estàvem fent bé i ens va motivar a gravar el nostre primer disc Mondays’
Tales.
El nom de Land Of Coconuts prové de
la idea d’un racó on cadascú de nosaltres podem arribar a un moment de
felicitat o simplement d’estar en pau amb un mateix. Ens agrada la idea d’una
illa paradisíaca. El mot “Coconuts” és un petit homenatge als Rollings Stones,
de quan Sr. Richards es va caure d’un cocoter i es va haver de cancel·lar el
seu concert a Barcelona.
3.
Quins mitjans, col·laboradors heu tingut per gravar el disc «Mondays Tales »?
Hem tingut la sort de conèixer a en
Néstor Giménez i a en Vic Moliner que ens han fet de productors i dels quals
hem aprés molt.
Arrel de la final del concurs Live
del Luz de Gas vam conèixer a en Manu Guix, al qual li va agradar molt la
música que fèiem i ens va obrir les portes per a gravar al seu estudi, Medusa.
Allà vam gravar part del disc.
El vam completar a Atlantida
Studios, on vam conèixer a l’Edgar Beltri, un fenomen, simplement un tio dels
que t’enganxes de lo bon music que és i de la bona pasta que està fet.
Vam fer el màster a The Room, on ens
vam trobar amb un altre geni, en Jordi Navarro, allà ho vam rematar tot.
4.
Com us heu promocionat com a grup?
Doncs, recollint una mica tots els
consells de tota la gent amb la que hem treballat, al final vam apostar per
invertir esforços a nivell de xarxes socials, i vam tenir la sort de contractar
a en Tomás Diez de EyG Digital 10 com el nostre Comunity Manager. Estem molt
contents amb la feina que ens esta fent.
Mesos després vam apostar també per
promocionar-nos ens els medis tradicionals, ja que les xarxes socials ja
funcionaven perfectament, i vam contractar a en Xavi Canet d’Infinito Records,
el qual esta fent una gran tasca també.
5.
Com us veieu dintre del de la música
catalana? I com veieu el panorama a Barcelona?
Som un grup català que cantem en
anglès, si bé és cert que hem tret un
single, Silenci, en català. Sabem de la dificultat que suposa cantar en anglès
dins el panorama català però de moment les cançons ens venen així. L’idioma de
les cançons per a nosaltres és com un
instrument més. La musicalitat de l’idioma fa que una cançó agafi un
caire o un altre. No descartem, però, crear temes en català en un futur, de fet
ja ho hem fet.
Barcelona està plena de talent,
coneixem grups que fan música que et quedes amb la boca oberta. D’altra banda,
si no es promociona la música no hi ha res a fer, o és pràcticament impossible.
6.
Com definiríeu la vostra música?
La nostra música parteix de la gran
arrel del rock, amb una atenció especial a les sonoritats sorgides del pop
britànic, i matisat amb elements propis de la sensibilitat dels membres del
grup com el rocksteady, el funk, el blues, el soul, el hardcore, el reggae i la
música clàssica.
El resultat d’aquesta barreja és una
música dinàmica i amb força, basada en unes melodies atractives i guitarres
contundents. Lo sorprenent d’aquest disc, Mondays’ Tales, és que la primera
vegada que l’escoltes no saps que et pots trobar en la següent cançó ja que
esta nodrit de diferents estils on un tema no té res a veure amb un altre.
El nexe d’unió entre tots els temes
és el del contrast. És un recurs que ens interessa molt i l’explotem de manera intencionada
en diversos dels nostres temes. Ens agrada jugar tant en la música com en la
lletra de les cançons en fer canvis radicals d’estat d’ànim. Podríem dir que la nostra música és
profundament emocional.
7.
Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure?
El proper concert serà el de la
presentació oficial del nostre disc Mondays’
Tales, el proper 23 d’abril a la Sala Almo2bar de Barcelona. Ja fa uns
mesos que vam llençar el disc, però encara no havíem tingut l’oportunitat de
presentar-lo a Barcelona, casa nostra, i davant del nostre públic. Així que hem
organitzat un concert molt especial, amb un artista convidat de luxe i moltes
sorpreses que no us podeu perdre.
8.
Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?
Buf, cadascun en tindrerm diferents.
Com a músics hem viscut moltes nits memorables, la majoria junts, però segur
que el concert més excitant sempre és el proper que hem d’oferir. Ara estem
preparant, com et dèiem, la presentació del nostre disc Mondays’ Tales, el proper 23 d’abril a la Sala Almo2bar de
Barcelona, que serà segur el concert més especial que haurem viscut fins el
moment.
Com a espectadors, jo (Mike) alucino actualment amb els concerts del
pianista Marco Mezquida.
9.
Quines són les vostres influencies musicals?
El nostre so
beu de molts llocs diferents, des dels sons més clàssics del rock fins a
gèneres del que anomenem actualment indie-rock, que ve a ser tot allò que no és
el pop més comercial. Tenim un perfil d’Spotify en el qual hem creat una llista
d’algunes de les influències que de manera conscient estan en aquest disc, aquí
us el deixem: Mondays’
Tales Influences
10.
Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Cada membre del
grup té els seus referents i escolta música molt diferent. Grups actuals que
ens agraden són els Strokes, Pixies, Franz Ferdinand, Queens of the Stone Age,
Sidonie, Blur, Love of Lesbian, Foals, Phoenix, Primal Scream, Beady Eye,
formacions de jazz com la Free Spirits Big Band, Marco Mezquida, l’últim disc
de David Bowie, brutal, Bad Religion, System of a down…
Grups emergents
doncs bandes com Stay, Polock, Outer Space, Free Spirits Big Band, Deco Pilot,
Soul Rubbers, Dead Parties, The Saurs, Sanjays...
11.
Un lloc on us agradaria tocar?
La veritat és que volem tocar a tot
arreu. El que ens agrada és compartir la nostra música amb el públic, poder
oferir allò que fem i que ens agrada als demés. Evidentment ens atrauen els
escenaris grans, i ens encantaria viure una experiència forta d’aquest tipus.
Tot arribarà. Ara disfrutem molt de tastar els esecenaris més diversos.
12.
Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte
musical?
Bé, el que ens aconsellem a
nosaltres mateixos, que en som un! Disfrutar del què fem, que és el motiu
principal pel qual ho fem. Ens apassiona la música, disfrutem fent-la,
escoltant-la i pensant-la. Creiem que fem bona música que val la pena escoltar,
i per això ara intentem transmetre-la al màxim número de persones que ho
vulguin. Tocar, escoltar, pensar i buscar els canals que ens permetin portar la
nostra música al públic interessat. Això és el que intentem nosaltres.
13.
Què és el que us apassiona de la música?
Potser la sensació de pujar a
l’escenari, en portem moltíssims de concerts en les nostres vides, i encara
avui, notem les pessigolletes abans de fer el primer acord. Després és
disfrutar, disfrutar i disfrutar..
No hay comentarios:
Publicar un comentario