Cap a finals del mes de setembre de 2008, a la bonica vila d’Olesa de Montserrat, un baixista, en Carles Puigventós, després de parlar amb un amic seu de tota la vida que és baterista, en Xavi Viruega, i de comprovar la disposició i les ganes de muntar una banda de rock per part de tots dos, decideix enviar un correu electrònic a un vell amic i excompany d’un altre grup, en Jordi Viaplana, cantant i guitarrista, de Rubí, dient-li que tenia un bateria disposat i que si s’ha de muntar un grup, es munta.
La resposta del rubinenc no es va fer esperar gaire, i pocs dies després havien de començar els assajos a Terrassa, als bucs de la Casa Baumann. Abans però, el Jordi li va enviar un altre correu electrònic al Carles per dir-li que si la cosa sortia bé, podrien pensar en agafar un guitarra solista. Però tampoc va fer falta esperar gaire perquè el Carles va trucar a un amic seu i excompany de la universitat, en Lynyrd Pujol.
Així doncs, el dia 10 d’octubre de 2008 tenia lloc a Terrassa l’assaig fundacional de la banda, del que ja en van sortir quatre temes (Crees addicció, Camp de blat, El teu mapa i Perla Grisa) i una versió al forn (Born to be wild). Un mes més tard, i després de donar-hi voltes, el Carles va proposar noms pel grup, entre ells Crostó. I en to de broma es va proposar escriure-ho en francès; i la idea va quallar: CROUSTEAU.
El debut en directe tampoc es va fer esperar gaire. El 6 de desembre, gairebé dos mesos després del primer assaig, Crousteau presentava els seus temes davant del públic de la vila de Breda, en un concert d’uns tres quarts d’hora, precedint una actuació del cantautor Miquel del Roig.
A finals de febrer de 2009, en Lynyrd Pujol deixa Crousteau per seguir el seu camí musical amb una coneguda banda tribut a Lynyrd Skynyrd. Després d’un parell de mesos refent els temes i adaptant-los a la nova formació, Crousteau torna als escenaris, aquest cop amb tres membres, però demostrant un cop més la seva potència i la seva fidelitat al rock.
Pel pont de la Puríssima, el desembre de 2009, Crousteau es tanca al seu local d’assaig per enregistrar la seva primera maqueta, de títol homònim, que conté 4 temes (Camp de blat, Perla Grisa, Presoner i Sota els ulls de Montserrat), i en la que van col·laborar Montse Brugueras (Pa de Ral), i l’excomponent de Crousteau, Lynyrd Pujol.
Després d’un parell d’anys de treballar al local d’assaig i preparant concerts, el març de 2012 la banda entra a l’estudi per gravar la segona maqueta, que inclou 6 temes i que porta per nom “Segona Fornada”.
Concert al Mercat de Rubí: El 2012 s’incorpora el Roger Estruch, nou bateria del grup, amb ganes de quedar-se molt de temps i amb el que es preparen nous temes i es descobreixen noves influències musicals. En aquesta època redefeineix el setlist i s’assenta el grup després d’una època amb alguns canvis en aquesta posició.
Finalment, el juny de 2014, es pren la decisió de buscar un nou guitarrista solista i retornar la formació a 4 membres per donar més consistència a la banda i més contundència al so. D’aquestes que apareix el Simone Suh, un terrassenc d’adopció, italià de naixement i de sang coreana, que el fa un guitarrista excepcional i millor persona, amb el que Crosuteau entra en una nova etapa.
Finalment, el juny de 2014, es pren la decisió de buscar un nou guitarrista solista i retornar la formació a 4 membres per donar més consistència a la banda i més contundència al so. D’aquestes que apareix el Simone Suh, un terrassenc d’adopció, italià de naixement i de sang coreana, que el fa un guitarrista excepcional i millor persona, amb el que Crosuteau entra en una nova etapa
Avui en dia la banda segueix treballant en més temes, dotant-los d’un estil propi, amb tota la contundència del rock, i amb tota la tendresa d’unes melodies variades, influïdes per grups com Green Day, Lax’n’Busto i Sangtraït, Nirvana, Rage Against the Machine o Fall Out Boy entre molts d’altres.
El seu disc (EP) "Somnis el foc", que presenten ara, preval l'energia, la força o contundència del rock amb les lletres pop ben treballades amb sentiment i ànima, fan una mescla explosiva d'aquesta banda de Rubí i Terrassa, bon rock del Vallès Occidental, que amb aquest EP marca maneres i ens fa preveure un bon camí i evolució de la banda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario