1. Des de quan et dediques a la música? Quins grups has tingut?
JOAN: Deuria tenir quinze o setze anys. Vaig cantar amb un grup que es deien SHARKS, feiem versios de SHADOWS, TEEN TOPS, J.HALLYDAY, ELVIS, després vaig passar l’època de cantautor(eren els anys d’Els Setze Jutges) fins al 1965 que em van cridar ELS FOLLS i fins ara.
POL: Vaig començar a tocar en bandes cap als 14-15 anys, primer amb un grup de "colegues" del cole (com gairebé tothom), ens dèiem Defekació i feiem punk en català, recordo que tocàvem molt i les festes éren llargues hahaha, després vaig estar amb Adusta, feiem rock dels 70' i ja tocava amb el meu germà,després de deixar Adusta per desmotivació general i falta de baixista estable, vaig tocar amb la Cover Band on feiem versions rockeres de clàssics també amb el Roc i després va venir Calles Grises on també ens vam afartar de carretera i ara amb Selva on la conjunció és molt potent i tot molt enriquidor.
ROC: Des de 1992 aproximadament.He estat en moltes formacions, des del punk fins al jazz contemporani
2. Com és viu fer tanta música en família?
JOAN: Suposo que en més harmonia que en una altra on només algun dels seus membres és melòman, això no vol dir que al començament quan tots vivíem en el mateix sostre, a casa hi havia diversos “ambients”, com a les discoteques, al passadís senties rock, hard, metal o jazz!
POL: La música sempre és present quan ens trobem o dinem plegats, les nostres parelles en poden donar fe. La veritat és que hi han hagut èpoques molt guapes on tots tres tocàvem molt sovint i quan no era l'un era l'altre. Crec que l'únic que va poder estar a tot arreu, ja que té el do de l'omnipresència, fou el pare.La música la vivim molt tots tres, som uns malalts.
ROC: Dedicar-se a quelcom al què em vaig apropar per primer cop dins de l’àmbit familiar dóna un fort component sentimental al dia a dia.Sempre duc la família amb mí, per dir-ho d’alguna manera.
3. Quina són les vostres influències? Quina música escolta el pare dels fills i els fills
del pare?
JOAN: Els fills del pare en varem mamar molta, eren les arrels, ara jo bec dels seus consells per posar-me al dia
POL: A casa els Beatles especialment éren molt presents, però també l'Elton John, els Stones, Jethro Tull...tot això ho hem mamat jo i el Roc desde petits, i probablement nosaltres li hem ensenyat alguns grups als quals segur que coneixia però no havia parat atenció: Springsteen, Aerosmith....vaja m'agradaria creure que li hem descobert algun grup.
ROC: Jo he anat canviant d’orientació. El rock sempre ha estat allà,el jazz clàssic,contemporani, música atonal, rock simfònic...avui en dia intento prescindir d’etiquetes i escolto música que em remou coses per dins.
4. Quins 5 adjectius destacaríeu de l'altre com a músics i com a projectes musicals?
JOAN: Aquí no voldria entrar en diferenciacions entre el Pol i el Roc, seria lleig i de poc gust, sobretot per un pare. Obviament el Roc es llicenciat per l’ESMUC, i això ja de per sí li dona una autoritat que els altres no tenim pel sol fet de ser aficionats. El Roc arrisca en projectes de difícil assimilació i opta per experimentar, optant a més per obrir-se a diverses disciplines i aprofundint en totes: jazz, soul, rock...
El Pol és més pragmàtic,opta per opcions de rock més moderat tot i que evoluciona en l’execució de forma molt sorprenent
POL: Uf, aviam comencem pel Roc: perseverància, constància, tossuderia,creativitat,acabo per una idea:crec que està tocat per una vareta amb un punt de do. Els projectes del Roc no deixen de sorprendre'm i la veritat és que cada cop em dóna més el punt d'orgull de ser el seu germà i haver-lo vist fer-se gran en tots els sentits.
El pare: lleial, lluitador,somniador,desacomplexat,melòdic, el retorn a l'activitat amb Els Folls, la seva banda de tota la vida, l'ha fet tornar a estimar la música que havia quedat massa en la simple audició, estic segur que li bullen cançons al cap constantment però les treu poc a poc, per molt anys de Folls!!
ROC: És una pregunta francament extranya. El Pol és un guitarrista intuïtiu, amb les idees molt clares i un llenguatge molt directe clarament arrelat en el rock.Tot i que ha estat involucrat en projectes més o menys rockers, aquesta essència sempre la deixa notar: apunts de folk, blues/rock 70’s i el primer hard rock.El recordo hores i hores escoltant els vinils de led zeppelin, això deixa empremta.
El meu pare té dues facetes que es complementen,la de cantant/compositor i la de guitarrista.En la primera, les seves influències han crescut amb els anys; de la tradició pop 60’s anglesa i francesa fins a la veu més trencada de la tradició americana.de gainsbourg a tom waits.Com a guitarrista fa servir l’instrument com a vehicle perfecte per acompanyar-se.
De tots dos en podria dir que són clarament honestos amb el què fan quan pugen a l’escenari, no hi ha sobreactuacions.
5. Que us inquieta de la música?
JOAN: Suposo que la pregunta és què ens atrau de la música, no què ens inquieta(si ens inquietés no en faríem). Sempre he pensat que la música és el concepte d’art més complert, per als cinc sentits. És so, harmonia, poesia, estètica, posada en escena, sentiments, tendresa. Falten més adjectius?
POL: M'inquieta la situació dels directes en l'actualitat, com a plataforma necessària per formar-se com a músic.
ROC: Moltes coses, i cap..
La quantitat de merda que sona a la ràdio a totes hores.
El mainstream... no sembla haver-hi massa on rascar a la majoria de propostes que sonen.
La idea de que les propostes musicals tenen necessàriament un punt d’espectacle o entreteniment ha superat la necessitat de que tinguin un rerefons artístic.Portem arrossegant aquest problema des de 1900 així que suposo que estem venuts...
6. Creieu que les diferents generacions que sou, era o es més fàcil abans o ara fer música ? Quin canvi generacional noteu en la música?
JOAN: Fer música bona no ha estat mai fàcil, ni ara ni abans. Ara hi ha més mitjans tecnològics i informació però fer una bona cançó no depèn d’això(afortunadament). Nosaltres havíem de retenir una harmonia o un solo a la memòria quan se’ns acudia o màxim gravar-ho en un magnetòfon de bobines si tenies la fortuna de tenir-ne un a casa, no sabíem escriure música, és clar.
Canvi generacional, si ho comparem en els canvis generals que hem experimentat en cinquanta anys, pel que respecte a la música jo no n’hi veig gaire proporcionalment, sembla que tot el que es va fent va donant voltes amb certs matisos al que sentíem als 60/70. És el meu punt de vista, potser algú es posarà les mans al cap. En els darrers vint anys jo no he sentit cap música que m’hagi sorprès i m’hagi sonat a nou de veritat
POL: Segurament cada context va tenir les seves dificultats, els problemes actuals tots els veiem , si no es fa res és per què no es vol, al final els músics ja sabem sobreviure i queixar-se no sé si és gaire eficaç.
ROC: Sempre ha estat difícil.Hi haurà qui dirà que ara podem estudiar música, i en aquest sentit estem millor.Però ser més bon músic no implica massa cosa si, com deia a la pregunta anterior, seguim sent fonamentalment entertainers.
7. Què té la guitarra que no tinguin altres instruments?
JOAN: No us ho sabria dir, és primària i molt autònoma, pots cantar mentre t’acompanyes amb ella, poc aparatosa i de formes molt femenines i agradables, però crec que el que més destacaria és el so
POL: A casa sempre hi han hagut guitarres, en el meu cas segurament és per axiò que vaig començar a tocar-la. Em sembla un instrument molt complert a nivell d'armonies i pot estripar-te el cor i també fer-te volar a més serveix per lligar.
ROC: Suposo que és una icona de la música popular.
8. Ara, un repte, creieu que podríeu fer una banda familiar? Qui canviaria d'instrument o tocaríeu tots la guitarra? Faríeu versions o temes propis?
JOAN: Ostres, quina pregunta!. Veig difícil la possibilitat encara que el Roc en concret ha col•laborat en els CD’s del meu grup ELS FOLLS, però per què no!. Tres guitarres, segur, i res de covers, per això ja hi han els originals!
POL: Podriem fer com Crosby, Stills & Nash, hahahaha però hauria de ser a 2 veus que jo canto fatal!!
ROC: Jo no canvio d’instrument ni boig. Podríem però no s’ha donat el cas. Estic segur que serien temes propis
9. Què destacaríeu de la música feta a Terrassa?
JOAN: Crec que evoluciona favorablement però hi ha pocs locals on fer-la present i poc públic autèntic disposat a deixar el sofà de casa i l’smartphone per viure en directe una actuació. Ens hem acomodat en la mandra
POL: Sempre hi hagut molt moviment musical a Terrassa i la cosa segueix, està bé sempre i quan hi hagi llocs on mostrar el que fas i ensenyar la proposta a la gent.
ROC: Hi ha una bona pedrera de músics amb ganes de créixer, esperem que els acompanyi, en un futur, una conselleria de cultura que es gasti els calers amb criteri.
11. Contesta breument:
JOAN:
- Un llibre: Les flors del mal
- Un grup imprescindible: Beatles
- Un disc: Impossible de contestar. Innombrables.
- Un lloc on tocar: A qualsevol lloc on la gent escolti i s’interessi per la música. Allà on es respecti al músic i es valori el seu treball
- Una pel•lícula: Easy Rider
- Una afició: Fotografia
- Un lloc on desconnectar: L’Empordà
- Una motivació: La vida
- Una desmotivació: Un món sense música
POL
- Un llibre: "The Dharma bums" del Kerouac.
- Un grup imprescindible: The Black Crowes
- Un disc: "The southern harmony & musical companion" ,The Black Crowes
- Un lloc on tocar: Bikini
- Una pel.lícula: "Los locos del Cannonball", ja sé que és molt casposa però m'encanta molt i molt!!
- Una afició: Riure amb la meva dona i el meu fill
- Un lloc on desconnectar: Cadaqués, Port de laSelva....Empordà power!!
- Una motivació: Lluitar cada dia .
- Una desmotivació:Veure qui ens mana.
ROC:
- Un llibre: Factotum(bukowski)
- Un grup imprescindible: no sabria quin dir.n’hi ha una pila.
- Un disc: idem
- Un lloc on tocar: casa meva.inmillorable.
- Una pel•lícula: no en veig.
- Una afició: dibuix
- Un lloc on desconnectar: la cerdanya
- Una motivació: seguir creixent com a persona.
- Una desmotivació: la tv
No hay comentarios:
Publicar un comentario