Entrevistem a Chet

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

A excepció del Toni que va començar de manera més autodidacta, la resta del grup tenim formació clàssica. Més tard, els quatre ens hem introduït als estudis de música moderna en algun moment. Però el que més ens ha agradat sempre ha estat formar grups, compartir música amb amics, l’assaig setmanal… més que per una motivació en particular, diríem que per una necessitat.

2. Com es crear el projecte “Chet”? D’on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup i quins grups havíeu tingut anteriorment? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?

Podríem dir que Chet neix d’una fusió.

El Toni i l’Oriol ja venien tocant junts des de feia temps, primer en diverses formacions, i últimament en el projecte personal del Toni.

Per la seva banda, la Olalla i el David, entre altres projectes, toquen junts al grup Morel.

Un dia, després d’un concert de Morel al Centre Cultural Les Muses (Sant Boi), on el Toni està entre el públic, parlen sobre fer algo plegats, queden un dia, i tot sorgeix tant fluït que de seguida comencen a treballar com a banda.

I el nom del grup ve perquè el dia del nostre primer concert, quan érem a punt de pujar a l'escenari vam fer servir "1, 2, 3... Chet!" com a crit de guerra (en aquella època, alguns acabàvem de veure el documental "Let's get lost" i hi estàvem força enganxats).

3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per gravar el disc? Com us he promocionat com a grup?

Actualment estem gravant a Cadenza Studio / Bird With Vertigo, l’estudi del Louis Lambeau i el Roger Gascon. I també hem gravat uns videos amb la gent de “The Camera Album” i de “Fuck & Young” que tot just estem començant a moure.

4. Que se sent al participar al premi Sona9 i arribar ha estar classificat?

Estem molt il·lusionats. Tot i que només portem 6 mesos tocant junts, les coses ens estan anant força be, i ser seleccionats pel Sona 9 ha estat la cirereta del pastís.

5. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana?

Doncs no ens ho hem plantejat, però la idea seria intentar no assemblar-nos a ningú, encara que suposo aixó és complicat.

6. Com definiríeu la teva música?

Ens és difícil ja que no podem situar-la dins d’un estil clar. Nosaltres la definiríem com una música íntima amb instrumentació elegant i subtil, buscant sempre la qualitat  en els arranjaments i que entre tots trobem la tensió perfecta per a cada cançó. També són molt importants les lletres, busquem que transmetin l’emoció i la bellesa que podem trobar a petits detalls o gestos de la vida quotidiana tot i que també ens agrada transportar la nostra música a altres a llocs llunyans i explicar històries amb aventures.

7. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure?

La veritat és que de moment no hem buscat gaire, ja que estem centrats en gravar, però sí que van sortint coses interessants. Els nostres propers concerts són:

27 de maig a Barcelona: CAT (teloners dels canaris “IDA SUSAL”)

12 juny a Vilafranca: CICLE PAISATGES.

18 de juny a Sant Pere de Ribes: MONOCICLE, Cicle de Música Intimista.

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?

El millor concert de “Chet” va ser als Concerts Delicatessen a principis d’aquest any, quan ni tant sols en deiem “Chet”. Només portavem un més tocant junts i l’Albert Puig va contactar amb el Toni per si voliem ser teloners del britànic Puzzle Muteson. Varem acceptar, es clar, i varem haver de preparar el repertori a tota velocitat, però va ser un concert genial.

Ja com espectadors… és molt difícil escollir-ne un, però:

Olalla: Potser el primer concert al qual vaig anar, quan tenia uns 12 anys, a veure la Loreena McKennitt, una artista canadenca que venia amb una banda boníssima de la qual destacava un violinista increïble, i aquí probablement em piqués la idea de tocar el violí, tot i que jo ja tocava el piano i estava començant a estudiar al conservatori.

Toni: El concert dels Ocean Colour Scene al FIB del 99. En realitat el concert crec que no va tenir gaire bona crítica, pero recordo aquella sensació d’estar al meu primer festival i veient el que va ser el meu primer grup preferit.

David: La primera vegada que vaig escoltar la 5ª Sinfonía de Beethoven.

Oriol: La Troba Kung-fú a l’Heliogàbal el 2012.

9. Quines són les vostres influencies musicals?

Els quatre tenim gustos musicals molt variats (jazz, rock, música clàssica, flamenco…) Tots aquests pals es deixen veure en algun moment, però, en general, “Chet” s’apropa més al folk d’artistes com José González, King of Convenience, Andrew Bird, The Tallest Man On Earth... i al pop rock de Wilco, Eels…    

11. Un lloc on us agradaria tocar?

Ens encantaria tocar a algun festival d’estiu, rollo Vida o Cruïlla, encara que fos a les 16h de la tarda i a 40 graus a l’ombra.

12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Nosaltres no som ningú per donar consells. A més no creiem que hi hagi cap fórmula, només treballar cada dia i gaudir amb el que un fa.

13. Què és el que us apassiona de la música?

La música ens apassiona en general en tots els seus aspectes. Ens aixequem amb música, estem tot el dia pensant en música, toquem, assagem, anem a concerts... Però el millor són els dies de concert. La concentració amb el grup, les proves, els nervis previs i veure la resposta de la gent durant el bolo... i les birres de després.