Les Cuet presenten el nou disc "Pomes Agres"

Les Cruet són un cop de puny melòdic i bestial, una barreja de Janis Joplin i Exene Cervenka dels X, de punk ibèric 5 Jotas i ruralitat animista quotidiana. No hi ha res semblant: són una torrentada, un revulsiu, una alegria furiosa. Pomes agres és el seu primer disc, només un grapat de cançons, i, tanmateix, l'adhesió és instantània: se't queden gravades al cap, reconeixes la crida atàvica, el senyal pactat, i sense pensar-t'ho dues vegades, arrenques a córrer cap a allà on van. Laura Crehuet (veu i guitarra) està acompanyada en aquest projecte per Narcís Prat (bateria), Oscar Montero (baix) i Xavi Garcia (guitarra).

Les Cruet estrena aquest setembre el seu primer disc, "Pomes agres", tarja de presentació de la banda del Montseny que té el crit com a signe d'identitat. El crit. Un crit estripat, primigeni, d'abans del llenguatge, de sota el niu on es forgen les paraules i les emocions, del fons del pou de la felicitat i la pena. Aquesta és la matèria prima que conforma els 12 temes del disc, tots ells a la vegada urgents i sorgits de les entranyes més profundes. Les Cruet és un grup amb D.O. Montseny i rastres sirleros a l'ADN. Ja pots escoltar el disc a Spotify i aconseguir-lo a la Bankrobber Store i a tot arreu.

On són les entranyes del bosc? Què comparteixen arbres i asfalt, carrers i muntanyes? I què ens hi agermana? El crit. Un crit estripat, primigeni, d'abans del llenguatge, de sota el niu on es forgen les paraules i les emocions, del fons del pou de la felicitat i la pena. L'energia vital que ho mou tot i ens posa els pèls de punta. El vincle de les persones amb el món.

Així crida la Laura les cançons de Les Cruet: deixant-s'hi la pell i escorxant la teva, abolint el que ens separa. Les seves cordes vocals vibren tan fort que automàticament qualsevol guitarra s'ha de fer elèctrica i tota bateria, pura contundència. Parits en un vòmit especialment creatiu l'any 2013, es nota que la dotzena de temes de Pomes agres estan fets per quatre persones arrelades al Montseny i al hardcore: la melancolia i la introspecció que els van originar van transformar-se en garrotades emocionals i distorsionades que deixen corprès.

Les lletres són una exaltació a viure amb totes les conseqüències. No són gens ingènues i sí molt genuïnes, plenes de força i veritat: «Si li espantés el futur, no ho faria / per tant, no el tem / caminant descalç, xiulant, creuant la ciutat / amb el cap ben alt, sense fre», «I al final un cavall adelanta un camió», «Ens enfilem als arbres, no baixem / sense estrella que guia a cap portal»

Els membres del grup han tocat a grups com Zeidun, La Célula Durmiente, Assot o Els Surfing Sirles i es nota: formen part de la saba roquerola de Sant Celoni. El disc l'han gravat a casa seva, que és on té l'estudi en Mau Boada. Són una comunitat musical de cap a peus, com els Novos Baianos o els MC5, i es nota que tenen la música a l'arrel del bigoti, la practiquen com qui fa un sofregit, com qui fa l'amor, com qui va a recollir als nens a col·legi.

Les Cruet són un cop de puny melòdic i bestial, una barreja de Janis Joplin i Exene Cervenka dels X, de punk ibèric 5 Jotas i ruralitat animista quotidiana. No hi ha res semblant: són una torrentada, un revulsiu, una alegria furiosa. Pomes agres és el seu primer disc, només un grapat de cançons, i, tanmateix, l'adhesió és instantània: se't queden gravades al cap, reconeixes la crida atàvica, el senyal pactat, i sense pensar-t'ho dues vegades, arrenques a córrer cap a allà on van.