Ivette Nadal cantautora i poeta, s’enfila als escenaris des del 2007. Ho fa autoeditant-se
i composant els treballs musicals "Guerres dolcíssimes", "A l'esquena d'un
elefant", "Mestres i amics", i el poemari "Camí Privat". Va passar de presentar el primer
disc a bars i espais propers per tot Catalunya, a actuar en els espais més emblemàtics
del panorama musical Català: Auditori de Barcelona, Auditori de Granollers, Auditori de
Terrassa, Festival Cruilla BCN, Palau de la Música Catalana, així com Festival
Internacional de música de Cadaqués, Barnasants, Cap Roig o Setmana de la poesia
entre d'altres. Dins el món de la poesia en català, a recitar els seus poemes al costat de
les veus més representatives i en cicles de poesia de tot el territori. El segon treball "A
l'esquena d'un elefant" va ser escollit entre els 10 millors discs del 2010 segons radio 4 i
van sonar quatre temes a "Polseres vermelles" i un tema a "La Riera".
El 2011 col·labora al nou disc d’en Manolo Garcia “Los días intactos” i actuen junts per
La Marató de tv3, i al Teatre Coliseum de Barcelona.
Després de l'èxit de la campanya de micromecenatge pel treball "Mestres i amics" -
treball que tenia la intenció d’apropar la poesia d’autors actuals a tots els públics a
través de les cançons- es van recollir molt bones crítiques del directe i una molt bona
acollida entre el públic amb més d'una quinzena de concerts amb banda pel territori
català. Va ser escollit per votació popular dels 10 millors treballs en sis categories dels
Premis Enderrock 2013, entre elles totes les de Cançó d’autor. I el primer videoclip 3D
d’un tema en llengua catalana, inclós al disc, va ser premiat al millor videoclip en 3D per
“Calaix de dalt” al festival 3D Film & Music Fest de Barcelona.
Després d’un any de recuperació i lluita d’un transtorn alimentari, fa una crida als mecenes per arrencar damunt dels escenaris i aconsegueix amb éxit editar el nou treball “Tornar a mare”. En l’àlbum, parla d’aquesta malaltia mental com un trastorn que no es tria, però sí en canvi, la voluntat de recuperació. “Em sento amb la responsabilitat moral de compartir aquesta lluita i en vull
fer himnes a l’esperança” És possible sortir-ne com canto en "Un plat de macarrons".
Ivette Nadal és la compositora del disc, i l’ha produït el guitarrista que l'acompanya
Roger Pistola i ella mateixa, ha estat gravat amb la seva banda habitual i compta també
amb la col·laboració vocal de Manolo Garcia al tema "No saps el mal que em fas" i de
Joan Colomo al tema en "Aquest parany".
“Tornar a mare” (Gener 2016)
El disc es pot emmarcar principalment dins el pop-rock, però també hi ha estralls de
rumba, folk, indie pop, i amb un bonus track amb sonoritat electrònica (que només
estarà disponible en Streaming).
En el contingut narratiu de les noves cançons, l’artista explica conflictes de la
personalitat i de l’ànima en un procés d’alexitímia. Evoca una malaltia com l’anorèxia
des de la ironia i amb el convenciment de la superació amb lluita.
En l’àlbum, parla d’aquesta malaltia mental com un trastorn que no es tria, però sí en
canvi, la voluntat de recuperació. L’autora se sent amb la responsabilitat moral de
compartir aquesta lluita i en vol fer himnes a l’esperança: És possible sortir-ne com
canta en "Un plat de macarrons".
Ivette Nadal és la compositora del disc, i l’ha produït el guitarrista que l'acompanya
Roger Pistola i ella mateixa, ha estat gravat amb la seva banda habitual i compta també
amb la col·laboració vocal de Manolo Garcia al tema "No saps el mal que em fas" i de
Joan Colomo al tema "Aquest parany".
1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Vaig començar a estudiar música clàssica de molt petita a 3 anys i vaig seguir fins als 14, però ja abans quan era preadolescent vaig començar a tenir molt interès pels cantants de rock i els cantautors i també la poesia, i a 14 anys vaig començar a escriure les meves primeres cançons i va ser als 17 quan ja tenia un bon grapat de cançons i vaig decidir fer el primer disc "Guerres dolcíssimes".
Inicialment no tenia moltes pretensions ni ambicions, entenia la música com la meva forma d'expressar-me i relacionar-me amb els altres.
2. Com es crear el projecte "Ivette Nadal" i com ha anat evolucionant al llarg del temps?
El 2007-2008 vaig crear "Guerres dolcíssimes" el meu primer disc gravat en banda, però creat com a cantautora, en el moment que va sortir aquest disc hi havia molt poques cantautores joves catalanes i va tenir molt bona acceptació radiofònicament i també de públic, tenint en compte que no em promocionava cap empresa, va ser fruit força d'una boca- orella, a poc a poc vaig anar tenint un petit nom. Aquest disc es va representar sobretot en escenaris i sales petites en format acústic.
Vam passar de presentar el primer disc a bars i espais propers per tot Catalunya, a actuar en els espais més emblemàtics del panorama musical Català: Auditori de Barcelona, Auditori de Granollers, Auditori de Terrassa, Festival Cruilla BCN, Palau de la Música Catalana, així com Festival
Internacional de música de Cadaqués, Barnasants, Cap Roig o Setmana de la poesia
entre d'altres. Dins el món de la poesia en català, també vaig començar a recitar els meus poemes al costat de les veus més representatives i en cicles de poesia de tot el territori.
Per aquest primer disc i el segon "a l'esquena d'un elefant" vaig treballar amb el productor Toni Xuclà qui em va saber captar molt bé l'estil que en aquell moment tenia, rock, pop mediterrani combinat amb estralls de poesia. "A l'esquena d'un elefant "va ser escollit entre els 10 millors discs del 2010 segons radio 4 i van sonar quatre temes a "Polseres vermelles" i un tema a "La Riera".
El 2011 vaig col•laborar al disc d'en Manolo Garcia "Los días intactos" i vam actuar junts per La Marató de tv3, i al Teatre Coliseum de Barcelona.
Va ser amb el meu tercer disc "Mestres i amics" on ja tenia una banda de músics molt consolidats i professionals, vaig apostar fort per aquest disc, el vam rodar molt amb banda en directe, i vam fer una preproducció amb els meus músics molt important per encarar l'estil i la gravació d'aquest disc, tot i que al final també vam comptar amb l'especial productor Jordi Busquets, però cal destacar que en aquest disc com a banda vam fer molta feina, vaig aprendre molt a vestir les cançons, a comunicar-me amb els músics, i a saber treballar dins l'estudi.
Va ser escollit per votació popular dels 10 millors treballs en sis categories dels Premis Enderrock 2013, entre elles totes les de Cançó d'autor. I vam fer el primer videoclip 3D d'un tema en llengua catalana, inclòs al disc, que va ser premiat al millor videoclip en 3D per "Calaix de dalt" al festival 3D Film & Music Fest de Barcelona.
Fruit de la confiança que tinc amb la meva banda vam decidir produir el meu ultim disc sense ajudes externes" Tornar a mare" gràcies al guitarrista amb qui toco actualment Roger Pistola, però també a Llluís Riera i Santi Carcasona, el disc també compte amb la col•laboració vocal de Manolo Garcia al tema "No saps el mal que em fas" i de Joan Colomo al tema en "Aquest parany", i un bonus track produït per Caïm Riba del tema "ànima meva".
La presentació del disc amb banda a l'Auditori de Barcelona a guanyat el premi a Millor
concert del Festival BarnaSants 2016 al costat de Joan Isaac i Marina Rossell.
3. Quins grups i projectes has tingut anteriorment?
Vaig ser alumne del campus rock, vinculat amb el Senglar Rock, i allà vaig conèixer molts professors que eren músics actuals de l'escena, com també músics joves del sector, tenia 14 anys i vaig formar la meva primera banda amb les meves pròpies cançons ens dèiem "Ivette i els dry martini".
Els meus concerts sempre els acompanyo de recitacions de poemes propis, així que la poesia també és un projecte de vida que tinc, tan sols he editat un poemari "Camí Privat", però humilment tinc més material que vaig introduint als directes dels meus concerts.
4. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar i promociar els teus 4 discs?
El primer i el segon disc, a causa de la meva joventut va ser un disc sostingut anímicament i econòmicament per la meva família. La veritat és que per mi era important treure un disc amb unes bones condicions pel que fa a l'estudi i als músics, així que vam invertir temps, diners, i molta il•lusió des del primer llançament.
Malgrat la bona acceptació del petit públic, i de fer-me un nom, mai he treballat colze a colze amb una discogràfica ni uns mànagers que em volguessin ajudar a créixer, més aviat el mercat té massa pressa i ho vol tot fet.
És per això que pel que fa al tercer i quart disc, vam optar per intentar aconseguir part del pressupost que destino als discs a través del Verkami, una plataforma on els teus seguidors et fan de discogràfica, on si tot va bé t'avancen uns diners, abans de sentir cap tema del nou treball que tens entre mans, per tant tenen una fe cega amb tu, i llavors tenen unes bones recompenses i abans que la resta d'oients. He fet dues campanyes de Verkami, de quantitats coherents i justificades, i com dic d'una petita part de la inversió total . Estic molt agraïda a cada un d’ells/es , segurament sense aquest suport econòmic però que en el fons també és moral, sense aquesta ajuda no pagues pogut seguir publicant.
5. Com et veus dintre del panorama de la música catalana? Com veus el panorama musical al Vallès Oriental i concretament a Granollers?
El Panorama català és molt petit, hi ha cada cop menys festivals, menys discogràfiques, i els pocs que queden s'ajunten, i es promocionen els grups dels uns i dels altres, així que funciona com un intercanvi de favors.
És també un panorama amb molta poca humilitat, molt masculí, i poc agraït. De totes maneres i amb tota l'honestedat crec que no és gens fàcil el petit lloc que m'he fet tota sola.
Granollers hi ha bons músics, i tant! en Jordi Pegenaute, en Martí Ventura, en Roger Santaeugènia (...).Al Vallès també n'hi ha una colla, especialment en Joan Garriga, el meu preferit però és en Joan Colomo.
6. Com definiries la teva música?
Senzilla, sentimental, emocional, amb un gest poètic, intemporal (...).
7. Com us plantegeu el propers concerts? Quins seran? Que trobareu en el concert a casa de la NAUB1?
A la Naub1 serà un concert gran i especial amb una banda de músics espectaculars i també vindran amics, és un concert que s'ha premiat pel Festival Barnasants com a millor directe de banda i millor presentació de disc, hi ha poques oportunitats de veure'l amb banda així que animaria als qui no m'hagin vist a acostar-se, l'hora és bona, el preu també, també hi ha promocions per les entrades. Necessito el suport del públic a cada concert que fem, però especialment a Granollers, pel fet de ser a casa, és el que tinc més pressió, i crec que els Granollerins ens hem de fer més costat.
Cantarem el ultim disc "Tornar a mare" un disc on he renascut, i també farem un repàs dels temes que més han agradat dels 3 anteriors treballs, i tot marinat, amb poesia, bon humor i rock.
8. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?
L'Artista que per mi té millor directe de llarg, tant d'afinació, d'actitud, com de creació de cançons és en Manolo Garcia, tampoc mai he vist un públic tan entregat com els seus! la connexió que té ell amb el seu públic no l'he vist mai amb cap artista, i mira que vaig a veure molts concerts!
Ara mateix el concert meu que recordo més és la presentació d'aquest disc "Tornar a mare" a l'auditori de Barcelona gràcies al Barnasants, feia molts mesos que no podia pujar als escenaris, i vaig treballar molt, vaig ser molt lliure i molt feliç, i el públic em va acollir com mai.
9. Quines són les teves influencies musicals?
D'adolescent vaig beure molt del Rock Català, sobretot perquè necessitava entendre les lletres de les cançons. He escoltat molt l'Alanis Morrissette, en Damien Rice, Antonio Vega, Adrià Puntí, Manolo Garcia, Joan Colomo, i també m'agrada molt la poesia recitada.
10. Un lloc on t'agradaria tocar?
Sempre penso que és més important la gent que el marc que ens envolta. M'agrada tocar a llocs on la gent té ganes de sentir-me i compartir junts la nit.
11. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Crec que sóc relativament jove per aconsellar, la meva opció va ser fer-m'ho tot sola, decidir, crear, i mimar-m'ho tot jo, també sóc una persona que m'he informat molt sobre la gestió dels dret dels músics,i els he defensat; he volgut entendre com funciona legalment, jurídicament, i empresarialment aquest sector, segurament la meva formula d'anar per lliure no és ni la més eficient, ni la més rendible, ni la millor, però potser a mi m'ha semblat la més honesta.
Però potser si hagués de donar un consell, demanaria que prevalgui l'art i els sentiments a la cerca de l'èxit ràpid i banal.
12. Què és el que us apassiona de la música?
La música té un component molt fort en mi emocionalment, m'ajuda molt, em fa escriure, i escriure em fa cantar; diria que m'agermana el cap amb el cor i el cos. M'agrada molt crear cançons i també escoltar-ne.
I el fet de compartir-ho amb la gent, i de fer els concerts, és un intercanvi amb el públic molt potent, generós i màgic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario