Entrevistem a The Lazy Lies

The Lazy Lies és el nou projecte conjunt dels músics Roger Gascon, Xavi Mir, Dedé Camprubí i Josep Mateo (Dunno, Luthea Salom, Julieta Jones, Lorena C) i l'actriu Montse Bernad (Coworking, Et vindré a tapar, La Riera).

The Lazy Lies debuten amb el disc que sempre havien volgut fer. Titulat senzillament amb el nom del grup, l’àlbum “The Lazy Lies” (Right Here Right Now, 2016) és tota una declaració d’intencions composta per deu temes amb veus masculina i femenina i influències de la que per ells és la millor època de la música pop.

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina és o era la teva motivació?

Diuen que quan jo tenia 2 anys, el meu pare no podia tocar el piano sense que jo me n’adonés, pugés a la seva falda, li apartés les mans del teclat i em posés a apretar tecles a l’atzar. Quan tenia 4 anys, els meus pares van apuntar-me a solfeig i piano, perquè almenys fes música amb una mica de sentit. Després vaig fer classes de guitarra i he après altres instruments de manera autodidacta. Actualment tinc la sort de poder-me dedicar a la música com a productor i poder fer-ho a un estudi espectacular com Cadenza Studio.

2. Com es crear el projecte "The Lazy Lies”? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?

The Lazy Lies es va crear a finals de 2014, quan la Montse i jo vam quedar per fer una cerveseta. Ella havia estat l’actriu protagonista del vídeoclip “Shaky Shaky Thoughts” del meu antic grup Dunno. No sé què devíem beure aquell dia però va proposar-me de fer un grup on cantéssim tots dos i jo li vaig dir que sí… si li donàvem un aire influït pels anys 60. Vam parlar amb el Dani i el Xavi, també excomponents de Dunno, i el Josep, els va encantar la idea i així va començar tot.

3. Quins mitjans i col.laboradors heu tingut per gravar el disc "The Lazy Lies"?  I per promocionau-se?

Vam gravar el disc al meu home studio (Bird With Vertigo) i ens ho vam muntar tot nosaltres (excepte les col·laboracions de l’Ester Umbert i de la Roser Farré al cello i al violí a Stop Pretending). Per promocionar-nos vam fer molta feina, picar molta pedra, i vam comptar amb l’ajuda inestimable de la Malou Bustos (Lula Music) com a mànager i de la discogràfica Right Here Right Now.

4. Amb quins 4 adjectius us definirieu?

Costa definir-se a un mateix, i pot semblar una mica vanidós, però vaja, ho intentarem: Frescos, positius, sensuals i nostàlgics. Què tal?

5. Com us veieu dintre del panorama de la música?

Sincerament, el tema d’escenes i etiquetes no ens tira gaire. Nosaltres fem la música que ens agrada, en l’idioma que ens ha vingut de gust fer-la, i estem content que hi hagi gent que ens escolti, ens vingui a veure als concerts i gaudeixi de la nostra música.

6. Com definiríeu la vostra música?

Crec que fem cançons directes al gra, d’aquestes que et fan moure els peus al ritme de la música mentre les cantusseges. Busquem aconseguir arranjaments treballats però gens sobrecarregats, ja que volem que soni natural i fresc, sense artificis.

7. Quins són els propers concerts que teniu i on?

El dimarts 25 d’octubre serem a l’Apolo [2], juntament amb altres grans artistes com Mazoni, The Crab Apples, Steven Munar o Namina, presentant el disc recopilatori de la campanya ZOOXXI, una plataforma per a canviar el paradigma dels zoos mundials i fer-los més ètics i profitosos per als seus habitants.

El 17 de novembre serem al Centre Cívic Urgell, en un concert gratuït. Vindreu?

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?

Com a espectador, The Undertones fa uns anys a les Festes de la Mercè van fer un concertàs. Tot i rondar els 50 anys, semblaven uns jovenets amb moltes ganes i van encadenar hit rere hit. Una passada.

Com a músics, guardem molt bon record del concert de presentació del disc. Va superar de molt les nostres expectatives. Vam omplir a vessar la sala Continental de Barcelona amb un públic entregat i que corejava les nostres cançons, la qual cosa ens va deixar flipats, ja que el disc tot just acabava de sortir i era el nostre primer concert.

9. Quines són les vostres influencies musicals?

Ens flipen molts grups i artistes dels anys 60, com The Kinks, The Who, Small Faces, Nancy Sinatra, Dusty Springfield, The Beatles o The Zombies, i també grups més actuals com Belle And Sebastian, Camera Obscura o Teenage Fanclub. El cert és que volem fer una música amb segell propi, però segurament es noti la influència d’aquests grups en la nostra música. És inevitable.

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

No sé si se’ls pot considerar emergents, però els Trau em flipen. Són grandíssims músics i millors persones, i fan uns arranjaments de matrícula d’honor.

11. Un lloc on us agradaria tocar?

Glastonbury. Apa, apuntant alt.

12. Què aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Que s’ho passin bé, que és l’important, i això s’acaba transmetent a la música. Total, per un grup de música, més encara en els temps que corren en aquest país, viure d’això és quasi una utopia reservada a pocs, per tant es tracta de passar-ho de conya fent música, i el que hagi d’arribar ja arribarà.

13. Què és el que t’apassiona de la música?

Que amb només dotze notes, les possibilitats de crear i provocar emocions són infinites.