"Alpinistes", segon EP de L'Emperador

Només mig any després de presentar el seu primer EP, L’emperador torna de nou amb un segon àlbum: Alpinistes (Mésdemil, 2016). Sigué en juny quan van fer la seua primera entrada en l’escena valenciana amb Vuit Vuitmils (Mésdemil, 2016), que en menys d’un mes es va fer lloc entre les propostes més interessants de la ciutat de València. 

Aquest últim treball segueix el fil conductor de l’anterior, i junts, tanquen el primer cicle sonor de la banda, formant un LP que han titulat Manual d’instruccions per escalar una muntanya. 

Alpinistes conté cinc talls on predomina la densitat sonora amb unes exel·lents melodies basades en històries quotidianes que conviden a tancar els ulls i fer pròpia cadascuna de les vivències plasmades. Predomina l’ús de sintetitzadors que creen textures sonores que recorden a bandes interanacionals com els francesos Phoenix o els anglesos Bombay Bicycle Club. També podem escoltar arranjaments de guitarra que sonen en el moment precís i que donen caràcter i carisma. La sólida i a la vegada melódica base rítmica otorga força i intensitat.

A la portada podem trobar l’ascens de quatre alpinistes a una muntanya nevada. A l’interior, al desplegable, trobem als mateixos personatges fent el descens. Aquesta és una clara metàfora per a la banda, plasmada a l’art final amb finesa pel dissenyador valencià José Hoyos

Javier Pérez “Gafotas” (Club de Amigos del Crimen, Radio Klara) en el seu moment, va dir: “L’Emperador entren como una bocanada d’aire fresc en un circuit de registre molt definit (la música cantada en valencià) potser una mica viciat i previsible. Exquisita i rotunda carta de presentació. A per més, per favor”. 

Ara afegeix: “En Alpinistes, L’Emperador segueix la senda que va obrir el seu disc de debut. De tornades corpulentes, d’eixes que es colen entre els plecs on habita l’emoció i queden ahí enganxats (com en “La nit més fosca”, himne d’aquesta entrega  i cançó que l’obri), però també amb certs reflexes experimentals com en “Tan diferents” i, sobretot, en el tema que aporta Víctor Vila, veu i composició de “Ballar en l’obscuritat”. Cançons belles per damunt de tot, directes, resoltes (“Casa als Alps”), nascudes amb la pretensió de no ser més que boniques melodies lluminoses i carregades d’optimisme i que ens alegren l’existència, com un lloc màgic”.