Valentí presenta el seu treball "Any de meteors"

El segell The Indian Runners s’estrena com a associació cultural amb la publicació aquest passat divendres 10 de març d’ Any de Meteors, el primer disc del grup Valentí, format per l’actriu Victòria

Alvelo i els músics Adrià González (exmembre de Samitier) i Roger Palacín (exmembre d’Anímic).

El trio és una de les noves incorporacions de la renascuda discogràfica, que ja va publicar diversos títols de Samitier (Mirador, 2012 i Els tambors són nostres 2014) abans de la dissolució de la banda l’any 2014.

El grup va presentar el seu nou àlbum, format per deu cançons meteòriques, el passat 17 de març a les 21.30 hores a la Sala BeGood de Barcelona (Sancho de Ávila, 78). A l’escenari, els faran companyia Súper Gegant i Rombo —en el seu format de dj—, ambdós membres de l’associació.

Valentí es defineix com un grup compromès a donar veu a les vides oblidades i a les fotografies en blanc i negre, aquelles que evoquen històries de progrés i de lluita.

Després del treball de presentació homònim (Valentí EP, 2015), ara presenten el seu primer LP,

gravat i mesclat als estudis Caballo Grande i que compta amb l’art de la fotògrafa Blanca Viñas i del

dissenyador Olivier Grau.

Les cançons d’aquest disc, que té una duració de 46 minuts, dibuixen un espai d’atmosferes denses i

ritmes metronòmics; un pop de somni (dream pop) on hi suren versos plens de poesia, cantats per una

veu delicada i emotiva. Així, Valentí descobreix un terreny poc explorat en la música cantada en català.

The Indian Runners llança el seu primer disc com a associació cultural: Any de Meteors, de Valentí

La pluja de meteors que Walt Whitman descrivia amb un polze emocionat al seu poema Any de

meteors 1859-1860, extret del clàssic Fulles d’herba, desprenia en el seu batec versos com aquests: Què és aquest cant? / Què sóc jo sinó un més dels teus meteors?. I no és potser una cançó una mena de meteor, també? Una carta encesa que els autors envienamb la convicció que el seu destinatari la rebi amb una desarmada i sincera escalfor. I ja si parlem de música pop, que la comparteixi i, fins i tot, la canti i coregi amb contagiosa passió. Sí, hem dit pop. Però afegim aquí dream pop.

Aquesta era la intenció de l’ Adrià González (exmembre del grup Samitier) i el Roger Palacín

(exAnímic), quan a finals del 2014 van recordar el seu pas pel grup l’Ana és un koala i van decidir

tornar a treballar junts en un futur proper. El pla seria rescatar una vella idea dels dos i fer dream

pop en català, amb les caixes de ritmes disparant a discreció cap a la dècada dels vuitanta.

2017: Valentí ha assolit el seu pla. Però ara les boniques tonades de pop electrònic que van

imaginar que tocarien algun dia el Roger i l’Adrià sumen amb l’emotiva veu de l’actriu i cantant

Victòria Alvelo, el tercer vèrtex d’aquest trio que s’ha proposat reclamar a les seves lletres la

dignitat i la memòria d’algunes històries del passat, focalitzant el protagonisme en les vivències de la

generació de les àvies que van viure la Guerra Civil (Motors) o que van treballar en colònies tèxtils

(Aquí treballava l’àvia). Però també indagant en aquells sentiments universals que, d’alguna manera,

ens agermanen a tots. Sobretot quan parlem de reafirmar-nos, de perdre i, és clar, d’enamorar-nos

(El fil de la memòria, La calma poderosa i Valentí).

Relats sensibles que el grup exposa amb melangia i intensitat, amb aquella vigorosa i bella placidesa

que ens condueix a atrapar una tonada amb les mans o a parar l’orella quan algú encén una

foguera per encetar una narració. És un art hipnòtic fer cançons, ja ho sabem. Com ho és,

guaitar meteors que travessen el cel, la nit, i ens deixen d’alguna manera un senyal. Només cal

mirar i escoltar. 

Tot comença amb l’Ana és un koala, grup pioner del pop alternatiu en català format el 2004 on

coincideixen l’Adrià González i el Roger Palacín. Anys més tard, el 2014, i després de l’experiència

de l’Adrià a Samitier i el pas del Roger per Anímic recuperen la idea de formar un grup inspirat en el

dream pop dels 80’s: caixes de ritmes i una música d’alt contingut emocional. Aquí és on entra la Vicky Alvelo, que amb la seva veu donarà forma als paisatges evocadors de Valentí, i s’establirà el compromís del grup de donar veu a les vides oblidades. Després del treball de presentació (Valentí EP, 2015), aquest 2017 presenten el seu primer LP: Any de Meteors, disc gravat i mesclat als estudis

Caballo Grande.

Un disc sincer, transparent, que amb una música pausada i alhora moguda, fa remoure la consciència i fa entrar en un univers pararel a les nostres vides. Una música que no us deixarà indiferents i que us farà penetrar en un seguit de històries que us faran vibrar i sentir.