lunes, 15 de mayo de 2017

Entrevistem a Roba Estesa

Roba Estesa neix l’estiu de 2011 a les comarques del Camp de Tarragona, inicialment amb el nom d’Ai, Carai!. Entre cerca i recerca d’un estil personal la seva música es mou des de la cúmbia fins al folk passant per les tradicionals catalanes i cançó d’autor; un estil que els agrada anomenar “folk calentó”. 
Elles són l’Alba Magriñà (bateria i percussions), l’Anna Sardà (baix, violoncel i veus), la Clara Colom (acordió diatònic i veus), la Clàudia García-Albea (violí i veus), la Gemma Polo (veus) i la Neus Pagès (guitarres i veus). Fruit de l’amistat, l’any 2011, van començar a sorgir els primers temes a guitarra i veus quan, més endavant, es van afegir al grup el baix i la viola.
 Aquesta va ser substituïda i reforçada amb la incorporació de la Clàudia amb el violí a finals del 2013. També és en aquest any quan es canvia el nom per Roba Estesa i es publica la primera maqueta Roba Estesa. Al maig de 2016 treuen el seu primer disc Descalces enregistrat a Bucbonera Studios (Caldes de Montbui), fruit del primer premi obtingut al concurs Sons de la Mediterrània. 
Roba Estesa és un projecte musical que té com a un dels seus objectius l’actualització de cançons tradicionals del nostre territori aportant-ne una nova visió tant de la lletra com de la música. D’aquesta manera es serveixen d’instruments i veus per compartir els valors d’aquesta herència. Parlen de la igualtat, la revolució, l’estima, la defensa del patrimoni i les tradicions, la llibertat… en definitiva, parlen d’un sentiment i és així com volen que arribi a la gent. I doncs, què és el folkcalentó? És un gènere musical que serveix de mitjà per transmetre l’essència de Roba Estesa. De fet, l’essència de la nostra tradició: el foc, les fogueres i els fogons. Sigui a casa, al carrer o al llit el foc és símbol de festa i de lluita, i sempre va acompanyat de cançons. Així doncs, defineixen el folkcalentó com el seu estil, ja que tots els temes tenen aquesta escalfor que tant caracteritza la seva música. 
Guanyadores del Concurs Sons de la Mediterrània , 3a posició en la final del Concurs Reussona 2015,  Seleccionades en el Concurs Sona9 arribant fins les semifinals. Aquest any han estat les protagonistes dels premis Enderrock amb quatre guardons.
Han guanyat: Millor disc de folk per “ Descalces”
Votació popular a la millor cançó disc de folk per “Viu”
Premi de la crítica a millor disc revelació
Votació popular millor grup revelació



foto de Roba Estesa.

1. Quins son els primers records musicals que teniu i quina va ser la primera vegada que vau tocar en un escenari?
La Clara, la Neus i l'Alba es van ajuntar a la universitat. Tocaven en hores lliures i van decidir pujar a l'escenari del Festival de la Nit d'Artites de Cambrils, l'estiu de 2011. A partir de la motivació que aquella experiència els hi va donar van decidir seguir endavant i poc a poc el grup va anar creixent.

2. Com és crear el projecte “Roba Estesa”? Per què aquest nom? Qui formeu aquest grup? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
Roba Estesa vam néixer l'estiu del 2011, amb el nom d'Ai, Carai!, a la Nit d'Artistes de Cambrils. Aquella nit van pujar a l'escenari la Clara, l'Alba i la Neus, presentant els primers temes, però poc a poc el projecte va anar creixent i s'hi van afegir la Gemma i l'Anna. Finalment, a finals del 2013 s'hi va afeigr la Clàudia amb el violí. 
El 2014 vam gravar la nostra primera maqueta als estudis 6db. Aquesta maqueta ens va permetre presentar-nos en diversos concursos, fins arribar a guanyar el Concurs Sons de la Mediterrània, el qual ens va permetre gravar el nostre primer disc, Descalces. 
Entre el 2013 i el 2014 vam canviar el nom: Roba Estesa. Ara bé, un canvi de nom implica sempre una pèrdua, pel que necessitàvem alguna cosa que omplís aquest buit i marqués un canvi d'etapa. Ai, Carai! és un nom despreocupat, festiu; amb Roba Estesa, anem una mica més enllà a través de totes les connotacions que pot implicar l'expressió, sempre relacionada amb una qüestió d'intimitat, de tabús, de tot allò que no es pot dir o expressar en públic, que és el que perseguim, també, amb la nostra proposta artística.
El projecte ha anat transformant-se, però Roba Estesa no és més que el resultat de trobar-se entre amigues per fer cerveses i música juntes. 

3. Quins mitjans, col•laboradors heu tingut per promocionar-vos com a grup i gravar el vostre disc?
En el nostre cas, el fet de ser guanyadores del Concurs Sons de la Mediterrània va ser el que ens va permetre enregistrar el nostre primer disc, Descalces, i començar a posar-nos una mica "en sèrio" amb aquest projecte. Vam tenir el suport de Coopula Edicions, per a la distribució del disc i a nivell de promoció; així com també de Produccions Submarines, a l'hora d'aconseguir i tancar concerts arreu. Roba Estesa és realment moltíssima gent que ens ajuda, ens aconsella i ens acompanya: des de l'equip tècnic, passant per la part de producció i gravació del disc, management i discogràfica, disseny, fotografia, equip de merchandising, amistats, famílies... Al final crees tota una xarxa, cada vegada més gran, que ajuda a no perdre's pel camí. 

4. Amb quins 5 adjectius definiríeu el grup?
Energètic, vital, viceral, polític i festiu.

5. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana? Com veieu el panorama musical a la vostra comarca? 
El panorama musical és molt ample, genèric i divers. Cal concretar. Naltros ens situem en un dels cercles d'oci nocturn: concert de nit, revetlles, festes majors, barraques, alternatives, etc... Dins d'aquest marc, juntament amb les altres poques companyes que ens acompanyen en aquests escenaris (Diluvi, Mafalda, Pupil•les i instrumentistes d'altres bandes essencialment masculines), ens veiem amb la necessitat de parlar sobre la violència masclista, el patriarcat, les llibertats de les dones... perquè encara avui no vivim en una societat feminista, i creiem que des dels escenaris es pot fer molta tasca social. 

6. Com veieu la iniciativa Festa de la Música de Sudanell? Què trobarem en el vostre concert a Sudanell?
Qualsevol iniciativa cultural i en música és benvinguda i celebrada. Estem en un país on la inversió econòmica per part de l'estat a la cultura és molt baixa... així que cal organitzar-se per mantenir-la amb l'autogestió i el poder popular.
Naltros presentarem el nostre espectacle d'aquesta gira Una Altra Ronda, un directe ple d'energia amb molta qualitat musical i rehivindicació política.

7. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure? 
Ens mourem sobretot per Catalunya, visitarem també el País Valencià, Aragó, les Balears... farem molts km aquest estiu! Es poden consultar els nostres concerts amb detalls a l'agenda del nostre espai web. ( http://www.somrobaestesa.cat/una-altra-ronda-gira-2017/ ) I a la Festa de la Música de Sudanell on sobretot farem molta festa.

8. Ens podríeu explicar alguna anècdota divertida del grup?
La Neus s'ha trencat un osset de la mà a dues setmanes de començar la gira, jeje, molt divertit...

9. Quines són els vostres referents musicals? 
És difícil destriar aquella música de la qual pots dir que beus. Vivim en l'era de la immediatesa, la de rebre inputs de tot tipus a la velocitat del twit, així que agafes d'aquí i d'allà sense arribar a construir la pròpia projecció vers a la figura d'un referent en tota regla. A tall d'exemple, els imputs més recents que hem volgut congelar per tal d'integrar-los en el nostre estil giren entorn a uns ritmes balcans i gypsies de grups com Drunken Sailor i La Mano Ajena. 

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
El Diluvi! Ens hem passat tot l'estiu escoltant els seus temes a la furgoneta!

11. Amb quin grup us agradaria compartir escenari?
Amb Balcony Players, vam coincidir una vegada i ens encantaria poder tornar a gaudir del seu vitalisme!

12. Què aconsellaríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que creguin en el que fan i en el que diuen, que creguin que el que fan serveix per alguna cosa i que gaudeixin de tot això.

13. Què és el que us apassiona de la música?
El seu potencial d'interpel•lar, transformar i construir identitats, així com l'espai per articular l'experiència compartida de l'aprenentatge i l'expressió artística que permet.

14. Creieu que la música amanseix les feres?
Depèn de qui siguin les feres, no?


No hay comentarios:

Publicar un comentario