JÈS!, és un grup de joves de Mallorca que pretén fer música de creació pròpia, en català i sobretot festiva. Volen ser l'alternativa als grups de versions que actualment col·lapsen totes les verbenes, festes i esdeveniments i volem demostrar que sabem fer ballar a totes hores. Volen fer ruta i com més llarga millor.
Aquest projecte neix de les ganes de tornar a pujar als escenaris, de fer-nos sentir i sobretot de passar-ho bé amb tots vosaltres.

1. Com us vau iniciar en el món de la música i
quina es o era la teva motivació?
Ja fa temps que tots els components del grup formem part del món musical,
cada un pel seu compte. És difícil definir l’empenta que ens va portar cap a la
música a cada un de nosaltres però podríem dir que per a tots va ser una cosa
instintiva, les ganes d’aprendre i de transmetre als altres el que portem a
dins.
2. Com es crear el projecte
“Jès”? D’on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup i quins grups havíeu tingut
anteriorment? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
La primera idea de formar un conjunt de música s’origina a principi de
l’any 2016, quan tres de nosaltres -en Marc, Toni i Francesc- tenien la
necessitat de seguir creant música, ja que la seva antiga banda, Barrumbada,
s’havia dissolt. Però no és fins a finals de l’any passat que començam a
treballar amb el projecte de JÈS! que hi inclou els altres membres del
grup. De fet, tots els components de JÈS! venim de diferents formacions.
Alguns, com hem dit, venim de Barrumbada, d’altres de La Gran Orquestra
Republicana, d’orquestres de pobles, de May Day, de Ray Callao, de Frontman and the Managers, etc.
Ara, JÈS! som set, en Marc Galmés a la bateria, en Victor Taltavull a la
percussió, en Marc Grimalt al baix, en Francesc Negre a la guitarra i veu, en
Toni Sansó al saxo i en Dialen Niang a la trompeta.
El nom va ser difícil d’escollir. Volíem que tingués caràcter, que fés
referència a la nostra identitat mallorquina i, a més, fos divertit. Així, un
dia normal d’assaig, a l’hora del descans, en Victor va utilitzar el verb “jes” i a tots se’ns va il·luminar la
cara. La paraula “jes” és un verb que
utilitzem només els mallorquins i que és sinònim de “té” (tercera persona del present indicatiu del verb “tenir”). A partir d’aquí, vam anar donar-li caràcter afegint-li
l’accent obert, propi de la llengua catalana, a
més del signe d’exclamació, perquè tingués més força.
Encara ara no podem parlar d’una evolució del grup perquè ens acabem de
formar i, fins i tot, ens anem empastant de nosaltres mateixos. Per tant, la
banda JÈS!, tal com es coneix actualment, té una antiguitat de prop de 7
mesos.
3. Quins mitjans,
col.laboradors heu tingut per gravar la vostra música? Com us he promocionat
com a grup?
Els únics tres temes que hem gravat i que formaran la nostra primera
maqueta són auto produïts, els hem gravat a l'estudi Stone Room, situat al Pla
de Sant Jordi de Palma. Des d’allà, els tècnics de l’estudi, Noel Quintana i
Toni Sansó, aquest darrer el nostre saxofonista, han fet un treball fantàstic
per a poder iniciar la nostra aventura al Sona9.
La promoció des de les xarxes socials la portem nosaltres mateixos. Allà
anem penjant totes les novetats del grup. D’aquesta manera podem arribar a més
persones. També hem fet un videoclip per a cada tema gravat i els hem
anat promocionant d’ençà de passat dia 2
de maig.
4. Que se sent al participar
al premi Sona9 i arribar a ser finalista?
Quan vàrem veure els requisits per participar al Sona9 i que, per sort,
nosaltres els complíem, ens hi vàrem tirar de cap, sense aspirar a res. No ens
imaginàvem, ni de bon tros, que seríem escollits per a participar en la primera
fase. Estem contentíssims de veure que, amb el poc temps que portem en marxa, les coses semblen funcionar, i arribar fins
aquí és un plus de motivació per a seguir treballant com ho hem fet fins ara. A
més, no té preu que el nostre primer concert fos la semifinal del Sona9 al
Teatre Mar i Terra de Palma. És tot un orgull.
5. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana?
Aquí no sabríem posicionar-nos, ja que a Mallorca és difícil tenir sortida
cantant en català. Tenim la sort que, a l’illa, no hi ha cap grup (que
nosaltres coneguem) que faci aquest tipus de música en català, i això ens pot
ajudar a aconseguir més concerts, però encara estem a l’expectativa.
Per parlar del salt cap a Catalunya o el País Valencià necessitem un impuls
exterior, ja que des d’aquí es promociona molt poc la música pròpia i costa
molt que arribi a la península. Per això, esperem que el Sona9 ens ajudi i
faciliti aquest salt.
6. Com definiríeu la vostra música?
Sempre que ens pregunten quin tipus de música fem ens costa trobar un estil
per definir-la. Per això, hem optat per descriure-la amb l’adjectiu de música “festiva”.
La nostra intenció és fer ballar i fer-ho passar bé al públic que ens escolta.
Ens agrada barrejar estils de diferents indrets del món i posar-li el nostre
segell, el de JÈS!.
7. Com us plantegeu els
propers concerts? On us podrem veure?
Com que els pròxims concerts seran els primers, tenim ganes de donar-ho tot
i d’oferir el millor de nosaltres. Segurament seran durant aquest estiu i a
Mallorca. Així que no perdeu el temps i, si no sou d’aquí, comprau billets
d’avió o vaixell! Vos hi esperam.
8. Quin ha sigut el vostre
millor concert com a músics i espectador?
Concerts només n'hem fet un, el del Sona9, per aquest motiu no tenim molt
per triar.
Coma espectadors, com que son 7 al grup i tots som consumidors de molta
música, cada un té la seva llista de concerts preferits i creiem que seria molt
difícil enumerar-ne un.
9. Quines són les vostres
influencies musicals?
Com que som tants músics que componem el grup, les influències són moltes i
variades. Però podríem resumir-ho de la següent manera: la part de mestissatge
s’ha vist molt influenciada per Dusminguet i l’actual La Troba
Kung-fu. Per la part més rumbera ens basam amb Gato Pérez, Peret, el
Pescadilla o Sabor de Gracia. I finalment, clàssics com Buena
Vista Social Club, Bebo Valdés i Tito Puente, entre d’altres
bandes, completen les influències llatines.
10. Quina es la vostra
última descoberta musical emergent?
La veritat és que enguany, el fet d'estar connectats al Sona9 estem
descobrint molts grups emergents de molta qualitat. Tant els grups que ens hem
classificat com molts d'altres que han quedat peel camí tenien propostes molt
bones i molt variades.
11. Un lloc on us agradaria
tocar?
Com que encara no hem fet cap concert, ens agradaria començar tocant a les
places dels pobles i barriades, a peu de carrer i al costat de les
persones. Per a nosaltres les places són
els espais de posada en comú de diferents cultures, de les inquietuds, de les
necessitats, dels plaers i de la diversió de la ciutadania. I nosaltres volem
fer arribar la il·lusió i la festa amb els nostres sons, fer-nos sentir aquests
espais com a veritables punts de trobada públics. Ara bé, no ens falten les
ganes, tampoc, per tocar en altres indrets. Tenim esperança, tot arribarà!
12. Que aconsellarieu a un
grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Nosaltres ens considerem un grup emergent. Com hem explicat, gairebé no
arribem al mig any de vida. Per tant, dintre de la mateixa experiència,
aconsellaríem molta constància i feina, que les oportunitats sempre arriben.
13. Què és el que us
apassiona de la música?
De la música ens agrada tot el que comporta; des de entrar al local
d'assaig i crear cançons pròpies fins a tenir l'oportunitat de transmetre el
que hem treballat i a més, que la gent respongui. Damunt un escenari mostres el
resultats d'un llarg procés d’aprenentatge, de creació, de dedicació i de
constància, i això és molt engrescador!
No hay comentarios:
Publicar un comentario