Vilar es va estrenar el passat 15 setembre a les plataformes digitals amb el disc "Oporto" suposa una alenada d'aire fresc per a l'indie en espanyol.
El grup procedent de Sant Andreu de la Barca porta 18 anys cuinant el que suposa, per fi, el seu debut discogràfic.
La banda està formada per Raul Vilar (cantant i compositor) i Xavi Torruella (bateria), tots dos amb experiència en altres formacions que els ha portat a tocar per tot Espanya. Xavi va ser bateria de Dolç Pájara de Joventut en el seu primer disc, i Raul ha militat en diferents bandes, entre elles Nil amb, precisament, els integrants de Dulce Pájara de Juventud. Però va ser el 1998 quan van decidir donar-li forma a un projecte que donés curs a la seva ideari sonor. Va ser llavors quan per fi van poder fer una música en consonància amb els seus gustos musicals que concentraven bandes com Radiohead, Smashing Pumpkins, Sparklehorse, Iron & Wine, The Divine Comedy ...
La banda va adquirir robustesa amb la incorporació de Tomàs Zaragozá (guitarra) i Jairo Rodríguez (baix), dos músics experimentats que van encaixar a la perfecció amb una proposta de música alternativa lluminosa de guitarres tallants.
Però Vilar no són una banda més. Les seves cançons enganxen a la primera. Per què? Perquè expliquen històries reals; històries del dia a dia, comptades amb geni i sense caure en els clixés del gènere. A més, els temes estan cantats en castellà.
Al llarg de tot aquest temps han establert una àmplia bateria de hits, consolidant així un cançoner sense fissures, el qual defensen en els seus directes, sens dubte una de les seves millors cartes.
Cançons com‘Iluminados’ o ‘Miedo me das’ et fulminen amb una primera escolta, tots dos temes els s'alineen amb formacions que ocupen les primeres posicions de l'indie cantat en castellà. 'Amor' és un mig temps elegant en el qual Raúl Vilar demostra les seves grans dots com a vocalista. 'Idiota', serveix per mostrar el poder instrumental de la banda, que donen cobertura a una lletra descarada. ‘Conduciendo hacia el dolor’és una peça agredolça que remet al millor pop de guitarres dels noranta, la seva estructura és heterogènia i expressa a la perfecció el bon estat de forma de la banda.
El disc està gravat i mesclat a Cal Pau Recording per Gerard Tomàs i produït pel propi Vilar i Gerard Tomàs i masteritzat per Yves Rousell, la discogràfica es Microscopi i de la part fotogràfica s'encarrega David Sibecas. Al disc hi col.laboren: Joan Colomo, Nana Gil, Fermí Roca, David Charro.
Una banda i disc altament recomanable per la bona música i aquest nou aire indie que donarà molt que parlar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario