Encara que els seus components son vells coneguts de l'escena de Guadalajara, les seves cançons es mostren fresques i renovadores del nou indie pop del país. El pop de Múnich 72 que ens porta el "Humor EP" on mostra les seves lletres tormentoses, las cançons envolvents amb armes psicodèlics, amb guitarres distorsionades i punxants que llancen sense mes artificis que un bon grapat de pedals, amb efectes moduladors, Delay, Flanger, Chorus,,, son alguns que utilitzen amb freqüencia.
Han volgut obrir el disc amb el tema "El puente que sedujo a la suicida", encara podem destacar algun altre tema... però ja serà el públic a través de les estadistiques de les plataformes digitals els que ho decideixin.
Sense caure en frivolitats, els seus directe sonen tant bé com amb la formació bàsica: Javi (a la bateria), MDN (guitarra i veu, ex Habitante Incierto, en realitat MDN be de Medina) y Olga (baixista). En ocasions s'enriqueixen amb la col.laboració en els seus directes de Barra (guitarrista i cors), amb el que es senten tots molt acoplats. Nomès el temps dirà com es va consolidant aquest enorme grup.
En la memòria col.lectiva Múnich 72 van ser unes olimpiades diferents, no pels fets tràgics, com el atemptat perpetrat contra la delegació jueva o perquè es coneixes que una elit d'atletes es dopava; sino per l'explosió del disseny Pop que es va apoderar d'aquests jocs. Han recuperat certa iconografia per convertir-la en propia, fins el punt de voler denominar-se Múnich 72.
No hay comentarios:
Publicar un comentario