Entrevistem a Xarim Aresté

Un any més, tenim aquí la Festa de la Música de Sudanell, i des del blog LMALF farem difusió de la VIII edició! Entrevistarem a tots els artistes! Tothom el 1 i 2 a Sudanell a disfrutar de la música!

AVUI ENTREVISTEM A....

XARIM ARESTÉ és una de les cares més conegudes dels nostres escenaris i, paradoxalment, manté intacte el seu enigma. Ha tocat amb els artistes més respectats (de Josele Santiago a Maika Makovski, passant per Pascal Comelade) però d'un temps ençà posa tot l'èmfasi en el seu projecte personal. Amb l'anterior disc, "La rosada", ja li van ploure els premis: l'Altaveu, el Cerverí, l'Enderrock de la crítica al millor disc de pop-rock de l'any. Ara apuja l'aposta amb "Polinèsies", un viatge per un univers alhora íntim i col·lectiu on cada cançó és una illa formada per mil illes diferents. 

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació? 

La meva motivació era destruir-ho tot. Tot lo que em sobrava. Em vaig iniciar per combustió espontànea i suposo que porto encès fins ara. 

2. Com es crear el projecte “Xarim Aresté”? Qui formeu aquest grup? Com ha anat evolucionant al llarg del temps? 

He mig aprés a tocar la gutiarra però la meva búsqueda té més a veure amb les cançons i doncs tots els projectes que he iniciat i desfet no han sigut més que la mateixa llavor que s’ha anat expandint. Sigui com sigui es podria dir, ja després d’uns quants anyets, que compto amb una formació estable. Em sento molt afortunat d’haver pogut contruïr quelcom i aprendre com he aprés al costat de talents com els d’aquests músics que m’acompanyen a les bones i a les magres. Ricard Sohn, Ermengol Mayol i Miquel Sospedra. Artístes d’una sensibilitat extrema i un compromís amb l’art a prova de raons. 

3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per gravar la vostra música i promocionau-se com a grup?  

Els mitjans que hem tingut són els que ens hem inventat. Som tots a la mateixa jungla, al mateix carrer. Jo només intento fer el que sento i dir que el que penso tot adaptant el món a la meva mida. Res més dificil. No estic sol per fortuna. Som un petit grup de gent però al final tenim la força d’un exèrcit perquè creiem en el que fem. 

4. Que oferireu a la Festa de la Música de Sudanell? Com veieu aquesta iniciativa cultural? 

En un mar de cendra molla qualsevol que pugui aixecar qualsevol iniciativa cultural compta amb la meva admiració i recolzament. Cultura és gent fent coses junts. I quan la gent es junta transforma. No hi ha més. Hem vingut a transforamar el món amb les nostres vides. Això és així. I la cultura és la manera més sublim de fer-ho. A Sudanell oferirem la peli que ens estem currant, que està en moviment constant i que no se cap on va exactament, però cada dia m’excita més perquè l’acceleració està sent exponencial i doncs igualment el vèrtic. 

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana? Com veieu el panorama musical a Lleida?   

Jo estic feliç perquè cada dia tinc més sensació de tribu i perquè estic envoltat de gent molt compromesa amb l’expanció dels seus propis limits. No tinc una visió panoràmica. Visc en un zoom apassionant i encara no vull sortinr-ne perquè lo que veig una explossió descomunal de veritat insoterrable. Allà on miro hi ha algú reinventat-se. No hi ha res més inspirador que això. ç

6. Com definiríes la teva música? 

Jo sense adonar-me sóc fidel a la música tradicional. No m’involucro amb lo que està passant en el món, en la actualitat global. M’involcuro amb lo que em passa a mi a nivell més essencial i tracto de trobar la universalitat des de lo més nuclear en mi. Tot lo que escolto, llegeixo o veig o tasto o toco, m’edifica. Em fa. I doncs tracto d’escoltar, llegir, tastar i tocar tot lo que puc i al final se m’han quedat colors d’aquí d’allà. La vida m’ha portat a estimar gent que estimava coses i a travès d’aquest amor jo he fet cap al jazz, a la clàssica, a la bossanova… em commou el folklore. I la música és folklore. Sonic Youth, el vals bienés, la música tradicional índia, o balkànica… el blues o el flamenc, el surf-rock, el cant dels ocells…  tot ho veig igual. Epressions estètiques d’amor. I cada persona té la seva pròpia estètica, cada poble, cada ciutat, cada país i cada planeta suposo. Cada gram de algo. 

7. Com us plantegeu es propers concerts? On us podrem veure?

A part de Sudanell, el proper 5 maig a L'escorxador d'Arenys de Munt i 29 juny al Festival Ítaca de la Bisbal de l'Empordà

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?  

Tots els concerts que he vist i tots els que he fet estan en el passat i són com un somni ara. No existeixen més. I s’em fa difícil escollir entre coses que no existeixen. 

9. Quines són les vostres influencies musicals?  

La música negra, la música blanca, la groga, la vermella, la marró, la blava, la lila, la rosa… un poc de tot. 

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent? 

En Roger Pistola ha tret un disc que em sembla un regal per a la humanitat. Hi ha cançons allà que estan a l’altura de Mozart per a mi. Així de clar ho dic. La música d’en Roger m’emociona tant com em pot emocionar lo que més em pot emocionar… 

11. Un lloc on us agradaria tocar? 

M’agradaria tocar a les Piràmides d’ Egipte o dins de la Sagrada Família. Només anar-hi ja m’agradaria. Però ho veig igual de difícil. 

12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical? 

Lo mateix que em dic a mi cada dia: que es desfacin d’allò que no es creuen de si mateixos.  

13. Què és el que us  apassiona de la música? 

La música.