Entrevistem a Isaak Aguilà

"DESPRÉS" (Segell Microscoopi, 2018) és el seu primer projecte en solitari d'Isaak Aguilà. Les 10 cançons del disc han estat enregistrades als Monkey Studio de Rubí i produïdes per Jordi Culell i la col.laboració de Xavi Pérez (Antonio Orozco, Antonio José etc...). 

Amb aquest treball, hem sigut molt conscients de la importància de l'equilibri entre l’ús de les fórmules més comercials i les harmonies més complexes, sense sacrificar la qualitat tant en la composició com en la producció, mastering i mescla. 

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
He tocat el piano des de què tinc ús de raó! No recordo massa quan vaig començar ni com.. només sé que a casa hi havia un orgue i que el tocava. Per contra, em van regalar la meva primera guitarra quan tenia 18 anys i a partir d’aquell moment va passar a ser la meva companya principal. Després de molts any estudiant-la vaig tenir la inquietud de començar a escriure cançons i aquesta és, ara per ara, la cosa que més m’agrada fer: buscar històries, moments, expressions, vivències, el que sigui! I plasmar-les amb una cançó.

2. Com es crear el projecte “Isaak Aguilà”? D'on sou? Qui formeu aquest grup? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
Jo sóc de Rubí tot i que entre setmana treballo a Figueres ja que sóc professor de música i la meva escola es troba a l’Empordà. El projecte va néixer amb mi mateix i ningú més. La veritat és que ja he tocat en bandes i agrupacions instrumentals i em ve molt de gust explicar les meves cançons despullades, amb només un acompanyament de piano o guitarra. Francament, no sé cap a on evolucionarà! Si la cosa va molt bé potser em plantejo explicar el projecte amb una banda però,  ara per ara, el que em ve realment de gust, és l’intimisme i la simplicitat de tenir la gent a un metre mentre els canto la cançó.

3. Quins mitjans, col•laboradors heu tingut per gravar el vostre cd "Desprès"?
“Després” es va gestar als Monkey Sounds de Rubí, un estudi molt petit però on han gravat grans artistes com Antonio Orozco o Antonio José. Va ser produït per Jordi Culell. En Jordi  ha portat tota la part productiva i instrumental del disc seguint un únic paràmetre: el que conta és la cançó. No em venia de gust grans artificis, ni ritmes complicats sinó melodies senzilles amb un acompanyament que les ressaltés i les acompanyés. En Jordi ho va fer genial! i n’estic molt content.

4. Com definirieu aquest treball?
Després és un disc d’autor que intenta explicar com veig el món. Parla de moltes coses: de mi, d’un quadre de Friedrich, de Christopher Mccandless (podeu veure la seva història a la pel.lícula In to the Wild), del problema dels “muleros”, una conversa amb una arbre... Intento sempre escriure sobre coses que m’agraden o em criden l’atenció i el disc ho reflecteix. Cada cançó és un món i potser el fil conductor que uneix totes les cançons és el so acústic d’una Martin 00015.

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música a Catalunya i com veieu aquest panorama? Com veieu el panorama musical a Rubí i Figueres?
Doncs dintre del panorama musical em veig com algú que pot aportar el seu granet de sorra dins d’ell. A casa nostra hi ha molta música d’autor però penso que sempre hi ha lloc per músics que volen explicar la seva realitat a la seva manera.  Tothom és diferent i això és el que fa maca i atractiva la música.
En quan el panorama música a Rubí i Figueres penso que als dos llocs (i a tot arreu) falten llocs per poder tocar. Imagino que els meus companys músics es troben el problema d’haver de llogar una sala per tocar, sales que moltes vegades no compleixen els requisits mínims per fer un concert.  Hauríem de començar a dignificar la nostra feina i exigir millors condicions en l’àmbit del directe.

6. Com definiríeu la vostra música?
La meva música sempre tendeix cap a allò que és melòdic. Ja des de petit m’han atret molt més els aspectes melòdics i harmònics d’una cançó que els rítmics. La meva forma d’escriure cançons es basa amb aquesta premissa: primer creo una bona melodia i després hi poso la lletra. Aquesta última també és important per a mi. Odio caure en arquetips de lletres fàcils i evidents o fer servir formules ja gastades i sobre explotades. Sóc amant de la metàfora i d’amagar allò que vull dir dins de paraules que moltes vegades semblen inconnexes.
Per últim, em sento molt còmode en molts estils: el pop, el rock, el folk, el jazz o inclús estils més agressius com el hard rock (m’encanta el Hard Rock melòdic dels 80!).

7. Com us plantegeu es propers concerts? On us podrem veure?
Doncs de moment em vull centrar en la presentació del disc que tindrà lloc a la Sala de Rubí el dia 26 d’Octubre. Per ara només em centro en aquest i, un cop fet, la intenció és buscar-ne més per obrir el projecte a altres llocs o ciutats.

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador? 
Com a espectador es molt difícil triar! Pensant, potser em decantaria per 3 pel que van significar: un que va fer Sau a Rubí a la gira Junts de Nou per Primer Cop,  un de Gary Moore al Sant Jordi uns mesos abans de morir i, per últim, un de Mark Knopfler també al Sant Jordi en el que presentava el disc “Sailing to Philadelphia”.
Com a músic destacaria un que vaig fer amb Gospel Viu! al Liceu de Barcelona (completament ple) i un altre que vaig fer amb la meva antiga banda també al teatre La Sala de Rubí.

9. Quines són les vostres influencies musicals? 
Vinc del món de la guitarra elèctrica per tant he escoltat moltíssim rock, blues i molta música orientada a aquest instrument: Vai, Malmsteen, Steve Ray Vaughan, Andy Timmons.. moltissims guitarristes! Com he dit sóc amant del Hard Rock i grups com Whitesnake, Europe, Journey etc. M’apassionen!
Per altra banda també m’agraden els clàssics com els Beatles, Dire Straits, The Police.. música d’aquella que mai passarà de moda. En l’àmbit més acadèmic em chiflen Chopin, Bach i Beethoven.
En quan a referents catalans sóc un fan incondicional de Sau i Sopa de Cabra tot i que els primers ocupen un lloc més important a la meva vida.

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
No sé si qualificar a Joan Rovira com a emergent estaria bé però és un tio que m’agrada el que fa i com ho fa. I com a banda, destacaria a Quart Primera... en Pere Jou és un autèntic mestre escrivint cançons.

11. Un lloc on us agradaria tocar?
Doncs agradar agradar a molts llocs! Tinc la sort d’haver cantat amb Gospel Viu a espais increïbles: el Liceu, el Palau de la Música, L’Auditor de Barcelona, el Grec etc. Suposo que em faria il•lusió tornar-hi però  amb el meu nom i les meves cançons.

12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Doncs penso que és molt important trobar un sideman o un productor que et faci costat i que s’impliqui amb el projecte. Les cançons que escrivim sempre tenen vicis d’allò que hem escoltat abans. Sense voler-ho podem fer servir melodies i estructures que ja ha utilitzar un altres o inclús nosaltres mateixos. El productor maquillarà això i vestirà la cançó d’una manera més objectiva i no tant influenciada per allò que a tu com a músic t’agrada. Ho trobo vital!

13. Què és el que us  apassiona de la música? Creieu que la música amanseix les feres?
La música és per a mi l’art suprem. És l’únic art que s’emmagatzema al mateix lloc que les emocions, dins el nostre cervell. És per això que té tanta força! Ens identifiquem amb ella d’una manera diferent a altres disciplines. Ens defineix i ens porta allà on només ella és capaç de portar-nos. Com a recomanació, podeu veure el reportatge de National Geografic “Mi cerebro musical”. En ell s’explica tot això amb un conillet d’índies ben especial, el músic Sting.

14. Ens podrieu explicar alguna anècdota divertida que us ha passat a escenaris o gravacions?
Recordo que un cop vam anar a tocar a un homenatge d’un músic desaparegut. No diré el nom per respecte a ell mateix. Un cop a l’escenari tocant, un familiar seu que no estava massa bé, ens va tirar de tot i ens va cridar com un autèntic boig. Se’l va haver d’endur la policia i tot. Mai havia tocat tant nerviós! Crec que és el concert més accelerat que he tocat mai!