XANGUITO és un gup Mallorquí que va irrompre al setembre de 2017 amb el seu disc debut BEIX, el qual en menys d'un any s’ha convertit en un referent a les Balears i ha compartit llistes i cartell amb els grups més reconeguts de música en català.
El grup té un so propi que s'envolta d'una atmosfera acústica i s'acompanya de lletres que es caracteritzen per l'optimisme i humor enmarcades en el context illenc. I és que el color BEIX és el més comú a Mallorca, lloc on s'han criat els membres del grup i d'on extrauen la sonoritat salada que els caracteritza.
Guanyador del 3r Certamen de Cantautors de Guitarra amb la cançó "Madona" i finalista del concurs IB3 "música per travessar l'estiu 2017", el grup ençatà la seva carrera amb més de 5000 descàrregues amb sols dues setmanes de pujar BEIX i es posicionà nº4 a "Itunes Spain" en la categoria "World Music". Equipat d'un missatge serè i despreocupat, pinten de BEIX tot el que es posa al seu camí, plasmant l'essència pacifista que els defineix i que et ve "a cercar tots els dies per sentir-te riure".
BEIX compta amb la col.laboració d'artistes com Pau Debon (Antònia Font), Toni "Barbosa" i Toni "Txango" de Pirates Pirats i Apol.lònia.
Després de la gravació del disc, XANGUITO s'ha consolidat amb els membres:
Joan Muntaner: Veu i guitarres
Josep Castell: Baix i cors
Josep Oliver: Trombó, guitarró i cors
Pau Belenguer: Bateria
Miquel Amengual: Percussió
Samuel Martínez: Trompeta
1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
En el meu cas, em vaig iniciar amb els acords que m’ensanyaren els meus familiars, i d’aquí vaig començar a experimentar amb la guitarra i la veu. Als 10 anys vaig assistir a les primeres classes i als 20 vaig començar a treballar amb la companyia “Pirates Pirats” al mateix temps que ens llançarem a tocar al carrer amb el meu cosí també músic (“Muntaner Duo”).
La meva motivació era dedicar la vida a la música i en un temps vaig poder prescindir de les altres feines que feia per dedicar-me exclusivament a l’espectacle. No va ser fàcil, però per sort avui ja tinc una estabilitat.
2. Com es crear el projecte “Xanguito”? D’on sou? D’on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
Xanguito és el malnom que la gent del poble em va adjudicar quan vaig nèixer (a casa meva som els “Xangos”, i jo sóc el més petit...). Així que quan tocava als bars en solitari sempre ho feia baix el nom de “Joan Xanguito”.
Als 30 anys em vaig adonar de que se m’estava fent tard per complir un dels meus reptes, que era gravar un disc amb els meus propis temes. Amb l’empenta de la gent que em rodejava vaig entrar a l’estudi “La caja del ruido” i en uns mesos tinguerem els resultats.
Al principi pensava en fer un àlbum de solista, no obstant, la implicació dels músics en la gravació i en el directe ens va consolidar com un grup. Cadascú hi té un paper important:
Jo m’encarreg de les composicions i dirigeixo el carro; Josep Castell (baix) ha estat des del principi amb mi ajundant-me amb les composicions i presa de decisions; Josep Oliver (Trombó) s’encarrega dels arranjaments de metalls i toca varis instruments al grup; i en Pau Belenguer (Bateria) posa el ritme i originals “beats” a les cançons. Després es van afegir Miquel Amengual (percussió) i Samuel Martínez (Trompeta) per donar un directe més potent.
Primerament voliem fer un disc perquè s’escoltassen les cançons a casa... no pensavem en fer molts directes, i si en sorgia algún, seria a trio acústic. Després de l’èxit del disc i veure la reacció del públic als concerts ens vam flipar i ara som una banda de 6 músics que ofereixen un concert ple de “gags” teatrals i animació.
3. Quins mitjans, col•laboradors heu tingut per promocionau-se com a grup?
El col.laborador més destacable és Pau Debon (Antònia Font) que va posar veu a la cançó “Te vendré a cercar”. Per sort som del mateix poble i va acceptar la proposta fent-ne una feina exemplar. També els Pirates Pirats i Apol.lònia posaren veu al disc, i els germans Tejedor (Casa Rusa) s’encarregaren de gravar-ho tot i assessorar-nos al seu estudi “La caja del ruido”. Vàrem acabar de polir el disc amb les col.laboracions dels músics Gori Matas (piano), Eduard Riera (Violí), Tomeu Marroig (Guitarra elèctrica) i Mateu Canyelles (veu).
Poc temps després de treure el disc vam firmar amb la discogràfica (U98) que han apostat pel nostre projecte fins a dia d’avui, tot projectant la nostra música més enllà del que nosaltres imaginavem.
4. Que trobareu en el vostre cd "Beix"? Perquè aquest nom?
Ens vam trobar en que havíem creat un so propi que ens defineix com a grup i n’estam orgullosos. No obstant això, al disc hi ha molts més instruments del que podiem posar damunt un escenari i vam haver de fer nous arranjaments pel directe.
Pel que fa al nom, el color BEIX és el més comú de les illes i pensam que defineix la personalitat Balear: tranquila, reservada, suau... Una essència amb la que vàrem posar nom al disc ja que gairabé totes les cançons estan ubicades en el context illenc.
5. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana i a ses illes?
Som un grup que només duim un any i ens vegem com a principiants dins el món dels temes propis, però ens ha sorprés veure la gran quantitat de seguidors i reproduccions que hem generat a les xarxes amb tan poc temps. Ens veim amb la responsabilitat de seguir endavant i fidelitzar-nos amb el públic com ells ho han fet amb nosaltres. Hem estat uns dels grups més escoltats de les Balears a Spotify durant el 2018 i això no ho podem ignorar! No perdrem aquesta empenta i ja ens estam preparant per fer un altre disc.
El que més m’ha sorprès personalment ha estat la resposta dels concerts, molta gent ha vingut a veure’ns amb les cançons apreses i en algunes tothom canta a l’uníson. És un somni fet realitat.
6. Com definiríeu la vostra música?
Itunes ens defineix com a “World music”. Nosaltres com a Pop Mediterràni.
Feim una barreja de swing, rumba, folk, gipsy jazz... sempre utilitzant recursos harmònics que transmetin l’essència mediterrania.
7. Com us plantegeu es propers concerts? On us podrem veure?
El passat dia 20 vam tancar la nostra gira d’una vintena de concerts arreu de Mallorca. Pel que queda d’any ara només tenim concerts confirmats de Joan Xanguito en Solitari del qual destaca el proper 1 de Desembre a Menorca (Sa Sinia Art Hub) amb “Malditos Cantautores”.
Amb el grup ens estem preparant per la gira 2019 amb ganes de sortir fora de l’illa.
8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?
El 25 d’Agost vàrem telonejar a Txarango a un gran escenari i amb un públic entregadíssim. Però també penso que un dels millors concerts va ser a la “Cursa en roba interior” de Bunyola on tothom (nosaltres inclosos) anava en roba interior i es va montar una festa inclassificable.
9. Quines són les vostres influencies musicals?
Són moltes i variades: Django Reinhardt, Louis Prima, Norah Jones, Antònia Font, Albert Pla, Muchachito bombo infierno, Manu chao i un milió d’artistes més que van del Jazz més elaborat fins al Pop més comercial.
També cal dir que una de les influències més fortes són la música dels videojocs que van marcar la nostra infància (Super Mario Bros, Zelda, etc).
10. Quina es la vostra última descoberta musical emergent?
Hi ha un grup de Mallorca que es diuen “Frontman and the Managers” que fan un Reagge psicodèlic fora de sèrie. És un d’aquests grups que podrien estar girant pel món però per motius X no acaben de sortir de Mallorca. Espero que en algún moment ho facin i rebin el reconeixement que es mereixen!
11. Un lloc on us agradaria tocar?
A Formentera, així de pas ens pegam unes bones vacances.
12. Que aconsellarieu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Els hi avançaria que es trobaran amb moltes coses que no esperaven (bones i dolentes). A tots els grups ens apareixen constantment motius per tirar la tavallola, però alhora s’obren noves portes per seguir endavant i aquest és el camí. S’ha d’estar sempre improvisant i aprofitar totes les oportunitats.
13. Què és el que us apassiona de la música? Creieu que la música amanseix les feres?
La música amanseix les feres? Clar que sí! A més, la música és la fera que amanseix els músics. Si no existís aquesta fera, els músics es tornarien bojos, no farien música i destruirien el món. Necessiten satisfer les seves necessitats artístiques, sinó, són insuportables. Idò això, que La música amanseix les feres, i això ens apassiona als músics: ens amanseix i fem que altres persones es puguin amansir amb nosaltres.
14. Ens podries explicar alguna anècdota divertida del grup?
Doncs un dels derrers dia de gravació de BEIX vam partir cap a casa contents de que ja teniem tota la base del disc gravada i només quedaven les veus i alguns detalls. Ho estavem cel.lebrant al cotxe i de sobte, mentres comentavem la feina, ens adonarem que només haviem gravat 10 temes i el disc en tenia 11... en faltava un! Al principi alguns pensaven que era una broma però no, vam haver de tonrar-hi a l’endemà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario