Entrevista a grups de Sona9: L'últim europeu

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

Als 15 o 16 anys, intensificarem l’escolta de bandes pop i rock, focalitzant-nos sobretot, amb bandes internacionals; ací, la figura de David Lacasa va ser determinant. Un jove de 11 o 12 anys, ens ensenyava els primers acords, que nosaltres reconduirem per fer les nostres primeres versions dels Arctic Monkeys i dels Strokes. Creiem que la motivació era, sincerament i en aquell moment, arribar a ser els propis Arctic Monkeys o els Strokes.

2. Com es crear el vostre projecte? Qui formeu aquest grup i quins grups havíeu tingut anteriorment? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?

L’Últim Europeu (2018) és la desembocadura natural d’Skimoes, el nostre primer projecte que iniciarem a l’any 2008 Rafa i Josep, junt a Migue, el nostre baixista, que per nosaltres és com un germà.

Skimoes, amb l’evolució natural, es va “consolidar” (per nosaltres), com una banda que mesclava sons dels 90, noise i shoegaze, amb lletres en anglés, les quals en les últimes dates del projecte es van reconvertir també al castellà; i finalment, i poc a poc, la tendència predeia que anàvem a acabar cantant en la nostra llengua.

És així, després de parar amb sec Skimoes (2014), ens donarem un temps per viure noves experiències i rebre nous estímuls, per finalment, presentar el nou projecte de L’Últim Europeu, un pop fent amb molt de gust, paciència i bona lletra, amb la llengua que estimem.

3. Quins mitjans, col·laboradors heu tingut per gravar la vostra música? Com us he promocionat com a grup?

Per aquest primer disc, ho teníem molt clar; anàvem a gravar amb el productor que ens ha acompanyat durant la nostra carrera musical: Uve Martínez. Ha sigut capaç d’elegir, reordenar i revestir 11 cançons seleccionades, de més de una vintena. Una meravella.

A nivell de promoció, més internament, promocionem l’activitat del grup per les xarxes socials més comuns (Instagram, Facebook, Youtube, Spotify, etc.). Tanmateix, pel què respecta als mitjans, estem molt agraïts als referents valencians que ens donen suport, des de els medis més menuts fins les entitats audiovisuals públiques que també ens estan donant suport.

4. Que se sent al participar al premi Sona9 i arribar a ser seleccionat?

Certament, és un orgull. A Catalunya, ja fa anys que s’ha establert un moviment i un espai per a la música en català, que al mateix temps, sempre ha sigut respectat. Al País Valencià, des de fa uns anys, són molts els grups que estan intentant generar un nou concepte de la música en valencià, entre els que ara estem nosaltres.

Per tant, poder formar part d’aquest 19 Sona9, pel què tants referents de la música en català han passat, i a més, tenir la oportunitat de passar a la següent fase, com dèiem abans, és tot un orgull.

5. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana? Com es el panorama musical a la vostra comarca?

Actualment, no sabríem que dir i com posicionar-nos; acabem de traure el nostre primer disc, i estem, poc a poc, analitzant les primeres reaccions. Estar al Sona9 significa alguna cosa; possiblement que estem treballant de manera correcta.

Pel què respecta a València, estem movent-nos bé, amb ganes d’expandir-nos per la província de Castelló i terres alacantines. Tanmateix, desitjant i buscant les possibles oportunitats a Catalunya (i evidentment, a Balears). Considerem que tenim moltes coses que mostrar al públic, i ganes no hi ens falten.

6. Com definiríeu la vostra música?

Musicalment parlant, crec que apostem pel bon gust personal, sense carrega a nivell instrumental i d’arranjaments, simple, directe, sincer, real, però coherent, donant-li la importància que cada nota i harmonia mereix; on la veu, la lletra i les paraules s’han convertit en les noves protagonistes, prenent cada cançó, de dalt a baix, de principi a fi.

7. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure?

Ja que l’estiu s’ha convertit en una temporada de festivals i esdeveniments “playeros”, i podem dir ben alt que pot ser hem arribat una mica tard, tenim pocs concerts a la vista durant juliol i agost. Descansarem i ens prepararem, perquè podem anunciar que a partir de setembre, hi hauran moltes cites dalt dels escenaris.

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?

Com a músics, ens quedem amb el record del nostre concert presentació a la Sala Wah Wah de València (Maig 2019), on vam estar rodejats de gent molt estimada, què corejava els nostres temes de forma sorprenent. Sincerament, no donàvem crèdit al que estàvem presenciant.

Com a espectadors, destacaríem la sinceritat i emoció del concert de The National, al Primavera Sound 2018. Va ser especialment màgic i memorable. Així i tot, podríem destacar 10 concerts, més, que depenent del moment i l’estat d’ànim, es podrien convertir fàcilment en els favorits.

9. Quines són les vostres influencies musicals?

Hi arribem a unes edats, que considerant-nos encara joves, hem escoltat una gran quantitat de bandes, que han marcat els nostres camins. Resumint, els gustos principals, actuals i alineats, diríem que són: Deerhunter, Los Planetas, Pau Vallvé, The National, Father John Misty, i de més relacionats amb aquests.

10. Quina es la vostra última descoberta musical emergent?

CALIVVLA. Nova proposta musical emergent, formada per grans i estimades persones. Pop accelerat i emocionant, amb un directe sincerament explosiu. Arribaran ben lluny.

11. Si us donegessin carta blanca: a on us agradaria tocar i amb qui compartiríeu escenari?

Ja que podem demanar, demanem un escenari Rayban, al Primavera Sound, vuit de la vesprada, mentre el sol cau i reflexa al mar de fons, un color ataronjat. De sobte, la música comença a sonar i a despertar a un públic que s’enfronta a una nova jornada més d’aquest esdeveniment tan estimat per a nosaltres.

12. Que aconsellaríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Actitud, treball, i sinceritat, molta sinceritat. Vivim a una època on conviuen molts estils, totalment diferents entre ells. Estem trobant-nos moltes bandes emergents que avantposen la moda a la sinceritat. Al final les modes passen, però l’essència sempre perdura.

13. Què és el que us apassiona de la música?

L’espontaneïtat de la creació. Probablement, la creació d’un nou tema, és per a nosaltres un dels moments més màgics que un músic pot viure, i és un instant que hi ha que gaudir i recordar, ja que és la pedra angular del creixement d’un grup.