Explicava Zygmunt Bauman, en una conversa amb Carles Capdevila, que el que caracteritzava l'era de les revolucions és que era una gran fàbrica de solidaritat. Això, més que no pas la referència històrica específica a l'època de les grans revolucions d'Occident, és el que defineix el disc.
"L'era de les revolucions" (Segell Microscopi 2019), el nou disc de RAMPAIRE, és un estat d'ànim col·lectiu, allò que connecta i transcendeix els individus, que els fa creure que el seu destí és a les mans de la col·lectivitat i que ja és hora d'aixecar-se junts.
El disc té nou cançons, a l'era dels vinils és allò que anomenàvem "llarga durada" (LP, long play) i en guarda algunes similituds. Sense ser un disc explícitament conceptual, és més que un recull de cançons. Cada cançó té el seu desenvolupament propi, la seva història però, al mateix temps, totes les cançons estan connectades. El disc s'obre amb De bat a bat, "perquè el Sol ja surt per llevant" i es tanca amb Com si fes ganxet ja que "cada dia el Sol s'amaga per ponent". Entremig, les cançons s'entrellacen i "parlen d'amor, de tot allò que som, de la vida i la mort" (Com si fes ganxet).
La presentació del disc en directe el diumenge 1 de desembre a l'Auditori de la Societat Musical La Unió Filharmònica d'Amposta a les 20:00 hores amb entrada gratuïta.
Les cançons:
-De bat a bat és una crida a sortir al carrer i esdevenir col·lectiu.
-Les claus és una aproximació surrealista a la construcció social de la vida en parella i la propietat privada com a 'claus' de la felicitat.
-Soc d'aquí baix és un cant al dret a ser de qualsevol lloc, malgrat procedir de qualsevol altre lloc.
-A les nostres mans ens interpel·la per a sobreposar-nos, no defallir i tornar-ho a intentar.
-Dos espills és una cançó d'amor, d'un amor que només es pot entendre amb els anys.
-Constel·lacions és un viatge a la infantesa i la primera adolescència en un poble de les Terres de l'Ebre, a principis dels anys 80.
-12 d'abril és una cançó tan fràgil com la història que explica i tan intensa i inevitable com la mort.
-L'era de les revolucions glossa, a través d'imatges manllevades de l'esperit del maig de 68, aquell estat d'ànim col·lectiu que esdevé revolució.
-Com si fes ganxet és l'epíleg del disc. Situada al darrera de la cançó que dóna nom a l'àlbum, fa una reflexió sobre l'ofici d'escriure cançons que funciona com a cloenda i conclusió del disc.
El projecte esta format per:
- Alfred Porres: veu i guitarres
- Eduard González: bateria i sintetitzadors
- Aitor Chartos: baix
- Josep Lanau: pianos
- Música i lletra: Alfred Porres Pla
- Produït per Eduard González
- Enregistrat i mesclat per Eduard González a 8 BITS Estudi (Sabadell)
- Pianos enregistrats per Josep Lanau a Airestudios (Tortosa)
- Masteritzat per Marc Ferrando als estudis El Molinet (Santa Coloma de Gramanet)
- Fotografia: Quim Giró
- Disseny i maquetació: Alfred Porres
No hay comentarios:
Publicar un comentario