Lluís Paloma, “Patinet” ens presenta "Els somnis del futur s'escriuran amb acer"

Lluís Paloma, “Patinet” ens presenta "Els somnis del futur s'escriuran amb acer" (El Mamut Traçut, 2020)

Àlbum gravat a la Unitat Mòbil de Terrassa. Composició, programació, interpretació, enregistrament,

producció, mescla i masterització de Lluís Paloma, «Patinet». Un disc instrumental.

Aquest nou disc de Lluís Paloma, «Patinet», està format en la seva majoria per cançons que en Lluís ha anat treballant durant anys, buscant-los el punt exacte, i amb només tres cançons de creació recent

(«The Safest Plane», «Álguien voló sobre un nido cuco» i el single, «Why do Pools Fall in Love»).

Això no vol dir precisament que siguin creacions menors, i el mateix Lluís creu que poden impactar. És un disc amb molt treball a darrera. A la vegada que és un bon mostrari de les tècniques més habituals de producció i arranjament d’un Patinet disposat a menjar-se el món. Hi ha sobretot Mur de So, amb tot el seu treball de capes i textures per a amalgamar els diferents sons, les reverbs, les línies de retard (o eco electrònic), l’equalització de greus, compressió i limitació... El repte és muntar un públic al voltant d’aquestes cançons, i en Lluís és conscient que hi ha un mercat que ell cobreix bé i que, a nivell discogràfic, només en Maurici Ribera, ànima del sempre interessant segell El Mamut Traçut, ha sabut «veure». Comença aquí una col·laboració que pot donar resultats potents.

És un disc eminentment instrumental i una obra «de productor» on és tan essencial la idea musical com la manera de traduir-la en sons concrets, amb l’estudi de gravació com l’instrument definitiu. No és que en Lluís no hagi fet directe: entre els concerts en què ha participat com a cantant clàssic i membre de cor, i els que ha fet com a músic de rock en formacions com To Be Continued o el seu propi grup, Els Visitants, els seus concerts es compten per uns quants centenars. Simplement, en Lluís treballa millor en la tranquil·litat del seu estudi, ja semiprofessional per la tecnologia que empra. Els sintetitzadors emprats en aquest disc són un Yamaha mm6 i un Korg 05R/W per a les pistes gravades fins a 2018 i, a partir de 2019, un Yamaha MODX6 i un Roland INTEGRA-7, sovint tots ells encavalcant-se en una mateixa cançó. La reverb és la usual en els discos d’en Lluís, el primer programa del rack Zoom RFX-2000, al qual s’han afegit recentment racks d’efectes analògics que de moment encara no han impartit la seva màgia aquí.

Les cançons:

1. Why Do Pools Fall In Love

És el «single». Comença amb un simple so de cordes pizzicato, entra una percussió llatina, i sense que un s’adoni de com, poc abans del solo d’orgue ja hi ha una barreja envoltant de marimbes, vibràfon i arpes per sota de la melodia. Al final cessa la percussió i domina un «crash» comprimidíssim i amb reverberació marca de la casa. Una cançó molt heterodoxa pels meus estàndards. El títol parodia una cançó de 1956 de Frankie Lymon and the Teenagers.

2. Dolce Vina (Or Something Like That)

També una cançó inhabitual per a mi, barreja la tècnica de Mur de So amb una estètica funk molt

influïda per Isaac Hayes i Curtis Mayfield. El títol és com un crític descrivia un moviment de «North

Star» de Philip Glass que en realitat estava cantat solfejant la música.

3. Pizza Marinata Blues

Més percussions reverberades i amb força greus. La melodia la faig sonar amb un VST anomenat

Synthia que recrea un sintetitzador EMS VCS3 de 1969.

4. ¡Ay, Qué Bien, Estoy Mal!

Les arpes fan destacar aquest tema ràpid en forma de crescendo. Com de costum, al final hi ha molts

instruments fonent-se entre ells i amb la reverb.

5. When I run out of money I go for shoes

El segon tema llatí de l’àlbum, combina la percussió llatina amb un munt d’instruments gravats «marxa enrere». Sempre, mentalitat oberta.

6. Platanito Frying Time

Un mig temps dens i amb vents metalls prominents. De la primera demo de 2006 al resultat final hi ha un món de diferència. Em treballo els meus temes.

7. I'm A Woman In My Way

Un procés semblant l’ha viscut aquest tema, també originat en una demo de 2006. Les percussions i les diverses seccions fan una diferència crucial. M’agrada la densitat, perquè conté molta informació.

M’agrada la música en general, perquè permet generar molta informació amb pocs elements ben disposats.

8. Trouble With Good Byte

La demo de la que vaig partir per a fer aquest tema data de 1998, i era molt més ràpida però molt breu i no duia enlloc. És ara quan li he pogut treure tot el potencial. De vegades no és tant important el

material musical amb el que un treballi com què se’n fa. Mai no podré insistir prou en la necessitat de

dominar la tècnica. Ni tan sols no faig grans teories posteriors que quedin molt grandiloqüents però que no permeten fer feina. El dia que tothom faci com jo, serem musicalment al segle XXI i no al XVIII. 

9. Rowena Goodwin

Tercera cançó llatina del disc. Un petit experiment en harmonia suaument cromàtica, amb molt

moviment paral·lel en plan George Shearing. Sona prou comercial. El títol ve de certa teoria conspiranoica conforme a la qual la protagonista de «Norwegian Wood» dels Beatles es deia així i John Lennon li hauria trobat un anagrama. Com a anagrama funciona, però el misteri segueix...

10. Can't Light The Moonfight

També ve d’una demo antiga, que millora substancialment. Extramusicalment, seria interessant

realitzar combats de lluita lliure durant la posta de sol a la Lluna.

11. Somehow I'm Not A Bee

Orgues al vent marca de la casa. No, no hi són per cap influència eclesiàstica. En realitat sóc molt fan

de la música minimalista feta amb orgues elèctrics Farfisa Mini Compact, com per exemple «Four

Organs» de Steve Reich, una peça que em serveix perfectament de manifest.

12. I'm The NBC Peacock, Anyway

1980 en so. El títol és una de les frases sense sentit aparent contingudes al pervers disc en directe

«Having Fun with Elvis Onstage», que tinc en CD. (També tinc un disc d’ell boníssim, «From Elvis in Memphis», de 1969.)

13. Alguien voló sobre un nido cuco

Mur de So. Amb això està tot dit. He après molt de Phil Spector, però també és un home que ha fet el

que ha fet, amb el que és frustrant i trist parlar d’ell.

14. The Safest Plane

Tema senzillíssim muntat al voltant d’una mostra de piano elèctric Wurlitzer, al voltant del qual van

creixent els Farfisas. Conté un trosset d’acords que és el meu moment favorit del disc.

15. This Army Of Mine

L’origen d’aquest llarg tema és inesperat: vaig escriure’l per a un concurs de composició per a cobla,

intentant superar les limitacions de l’habitual repertori per a aquesta formació. Va resultar que volien

una altra sardana i, frustrat, vaig reconvertir la peça en una d’estudi amb alguns canvis menors. Hi ha

tota una secció muntada sobre els onze acords (un d’ells repetit per a poder tenir dotze acords) de la

música imperial Gagaku japonesa, articulats sobre un instrument fascinant, el shō, que durant anys vaig confondre amb un orgue elèctric semblant al Farfisa Mini Compact, o almenys amb un orgue de vent portàtil com el de la música hindú. Realment teixeix tot un ambient.

Qui és Lluís Paloma, “Patinet”?

És un compositor/productor/enginyer de gravació de Terrassa, Principat de Catalunya. Nascut el 13

d’agost de 1975, els seus primers vint-i-cinc anys de vida van ser un drama que va incloure «bullying» escolar massiu i l’emergència d’una malaltia mental diagnosticada a vint-i-tres anys com a

esquizofrènia indiferenciada. Però ha aconseguit reconstruir la seva vida, i ara combina la seva vida

com a músic actiu, dibuixant, fotògraf i escriptor, amb l’activisme en Salut Mental en primera persona, i també la implicació política com a independentista català d’esquerres. Parla català, castellà i anglès de manera efectiva, i té una mínima base d’italià. Molt actiu a internet, té un bon nivell d’informàtica com a usuari. Té completats els estudis de Cant com a Ensenyament Avançat al Conservatori de Terrassa (majorment amb Maria Mateu), i el 1997 va cursar estudis intensius d’Enginyeria de Gravació a l’Institut Crash de Manresa, que ha complementat amb la lectura de nombrosos llibres sobre com es van gravar determinats àlbums prestigiosos. Té el seu propi estudi de gravació domèstic, la Unitat Mòbil, i és multiinstrumentista, a la vegada que té l’oïda absoluta. Col·labora a la revista «Terme» del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa. Viu d’una pensió d’invalidesa, després d’anys de treballar com a mosso de magatzem. Té a internet diversos àlbums, dels quals cal destacar «Corrupció

Automobilística a Liechtenstein» (2004), «Himnes» (2012), «1964» (2015) i «Biedroneczki estan en

punts» (2017). En addició, té dues obres en partitura, «Sanctus» i «Després de la tempestat», reservades per a la seva estrena amb la Massa Coral de Terrassa, on canta des de 1993.

Quines són les seves influències musicals?

Les seves principals influències són el minimalisme nord-americà (Philip Glass, Steve Reich, La Monte Young, Terry Riley), el pop-rock i rock (Beatles, Beach Boys, Byrds, Pink Floyd, R.E.M., E.L.O., Sonic Youth, Wilco, Radiohead, The Velvet Underground, Love, ABBA, Rolling Stones, Eric Clapton, Frank Zappa, Phil Spector, The Drifters, Marvin Gaye, Nirvana, Bob Dylan, Son Volt, White Fence, Kathleen Edwards, Laurie Anderson, Pantera, Metallica, Bee Gees, Giorgio Moroder, Village People, Czeslaw Niemen, Filipinki...), el pop tradicional (Frank Sinatra, Billy Eckstine, Ella Fitzgerald), jazz (John Coltrane, The Nels Cline Singers), country (Patsy Cline, Bill Monroe, Johnny Cash, The Louvin Brothers, John Denver, Gram Parsons), diferents formes de clàssica sofisticada (Johannes Brahms, Gabriel Fauré, Claude Debussy, Igor Stravinsky, Charles Ives), catalans del més alt nivell (Lluís Llach, Joan Manuel Serrat -no les seves opinions polítiques-, Antònia Font, Lídia Pujol, Miquel Gil), escena catalana independent (Maurici Ribera «The Missing Leech», L’Exèrcit d’Islàndia, Dino Ratso, els «signats» Ran Ran Ran, i no acabaríem), algun moment flamenc («La leyenda del tiempo» de Camarón) ... Podem dir que li agrada qualsevol música que sigui de qualitat, i tracta d’obrir continuament la seva ment i no quedar-se estancat. Qualsevol lloc pot ser bo per a aprendre. I fins i tot així, hi ha gent que controla molt més que ell, cosa que ell mateix admet. Hi ha un límit, però: la ràdio i TV comercials, amb les que en Lluís sembla destinat a no poder-s’hi entendre culturalment, especialment a nivell del Principat. Però hi ha espai per a tothom.

Qui són Els Visitants?

És un grup de rock amb base a Terrassa, format el 2010 per a dur al directe la música del mateix Lluís

Paloma. Amb el temps, ha evolucionat cap a una unitat d’elit que combina originals d’en Lluís i

versions, en un format apte per a petits locals i actuacions en exteriors, de so suau però intens quan cal, i sempre melòdic. És un grup democràtic on tots poden proposar idees que són immediatament

provades i, si es jutgen bones entre tots, incorporades al directe del grup. Els components actuals del

grup són: Marc Campins (veu, harmònica), Marc Casulleras (guitarra solista, cors), Lluís Paloma

«Patinet» (guitarra rítmica, teclats, i ocasionalment ha tocat la mandolina), Albert Bonnin (baix), i Xavi Rodríguez (percussions).