Tornen Chaqueta de Chándal el 2022 amb nou àlbum, el segon, l'esperat. Un gran salt respecte al seu sorprenent debut. I amb un títol apte per penjar pancartes a balcons i estadis: 'Futuro, tú antes molabas'.
Primer de tot, un avís. Encara que aquest disc té cançons més pop, colors més càlids, melodies més amables... Encara que el seu embolcall musical és més lluminós, eclèctic i brillant... Aquest disc vol fer mal rotllo. Vol fer mal rotllo i ho dóna. Perquè aquest disc està més preocupat, fins i tot desenganyat. Coses de fer-se gran, sí.
Aquest disc es preocupa per l'individualisme exacerbat d'avui, per la nova dictadura dels sentiments, pel jo com un objecte de consum més, per la hiperventilació a les xarxes socials, per la perillosa addicció a la discòrdia, per l'aniquilació del que és comú darrere del que és divers... A més d'algun problema ja crònic com el vodevil polític o la xacra eclesiàstica. Que de la pandèmia en sortiríem més fortes, amb empaties reforçades i amb horts urbans per tota la geografia? Doncs com que no. Per començar, a la pandèmia li queden unes quantes piles per gastar...
En resum: aquell futur que molava, el de les riqueses redistribuïdes i els monopatins voladors, ja és un simple somieig. Pura nostàlgia.
Chaqueta de Chándal estan enfadades, però canalitzen l'enuig a la seva manera: amb sorna, amb la ironia com a salconduit, potser com a protecció. Entre fangar i fangar diuen el que pensen i pensen el que diuen, i aquesta honestedat és d'agrair. No han vingut a salvar el món, ni a agitar consciències més del que cal; el seu objectiu continua sent fer ballar, cantar fort i compartir la profunda queixa de la manera més horitzontal possible: rient-nos una mica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario