Guillem García ens presenta nou disc

Primer àlbum del Barceloní Guillem García on fa un recull de composicions pròpies de diferents etapes de la seva vida d'artista (2017-2021). En aquest treball desenvolupa un estil i llenguatge propi, en constant evolució, tant en l’àmbit de la composició com a la interpretació. La creació de les obres parteixen de la sinceritat i tot el procés compositiu ha sigut un exercici d'anàlisi dels propis gustos i necessitats estètiques de l’artista.

La primera peça de 'Resina' arriba en forma de suite de tres moviments i té per nom ‘Les Danses dels Monstres’. Aquesta obra és la més recent del disc, composta el 2021, i és una al·legoria a les ansietats, depressions i altres neguits que tots patim en un moment o altre. El títol suggereix ballar amb elles per pura supervivència. 

Les tres peces que segueixen són tres dedicatòries: ‘Ojos Verdes’ és una obra composta entre el 2017 i 2018 que ha anat evolucionant fins al mateix moment d’enregistrar-la. El tema vol jugar amb el concepte de sinestèsia. Guillem García vol que l’oient experimenti un viatge per on passarà per diferents paletes de colors, començant pels tons foscos i acabant en una lluminositat esperançadora.

‘Nora’ és el nom d’una alumna de Guillem García a la qual dedica aquesta cançó. L’artista va trobar en la petita, de tant sols vuit anys, una font d’inspiració. La nena, que va perdre el pare per una malaltia, mai ha perdut la il·lusió, l'energia, l'alegria i la felicitat.

‘Resina’ és el títol i single d’aquest àlbum. Aquesta peça és la primera que compon Guillem García en tota la seva carrera, i ve motivada i inspirada per un dels seus referents en tots els aspectes, la seva àvia. El tema va ser escrit un any després de la mort de l'àvia, i vol ser un cant a la vida, la generositat, l’altruisme i l’amor. 

L’àlbum acaba amb un tema titulat ‘Que lloren ellos’. Aquesta peça és una improvisació sobre un text de l’enyorat Pepe Rubianes que va escriure en la seva obra ‘Lorca eran todos’. L'actriu Anna Casas interpreta el text sobre el qual Guillem García improvisa un context musical. La cançó vol fer una reflexió sobre l’odi, intentant posar a l’oient en la pell de la germana de Lorca en el moment que rep la notícia de la seva mort, i com intenta gestionar tots els sentiments que l'envaeixen. El tema també vol visibilitzar tot el patiment que la guerra va suposar a les víctimes, i en particular, les víctimes que van causar l’exèrcit nacional.