Isaak aguilà ens presenta el tercer disc "Viatge d'anada i tornada"

El rubinenc Isaak Aguilà presenta el seu nou treball en solitari: "Viatge d'anada i tornada".

Aquest tercer disc és, sense dubte, el més personal de tots els seus  treballs i va lligat musicalment i emocionalment al seu viatge d’anada i tornada a l’Empordà on hi va residir durant 8 anys. 

Amb aquest treball, Isaak Aguilà ha trobat la seva maduresa tant compositiva com vocal. El caràcter eclèctic del disc no és res més que el reflexa d’aquest fet i combina històries i sentiments de caràcter personal amb d’altres allunyades del seu jo però properes a la seva vida i situació.

El disc comprèn 11 cançons originals, totes elles escrites i preproduïdes per Isaak Aguilà i rematades en producció, mescla i màster per Jordi Culell, actual productor d’Antonio Orozco i José Mercé.

El Viatge d’anada i tornada comença amb Tot, un tema influenciat per bandes com Coldplay i que, a més, és el single del disc. En segon lloc trobem Tacat pel temps, que evoca la importància que tenen els records dins de les nostres vides. El disc continua amb La màgia ballarà tota la nit, un himne a l’amistat que rendeix homenatge a les seves amistats més properes de terres empordaneses. Seguidament tenim dos cançons molt diferents. Per una banda la contundència de De cap a peus i, per altra, la sinceritat i introspecció més personal de Dissabte a mitjanit. Després de Lluny de tu, prop de mi, un tema que també desborda força en la seva part central, trobem Torna a començar, una cançó que parla d’un dels temes que més crida l’atenció  d’Isaak Aguilà, el cicle de la vida. Cal destacar la col·laboració en aquest tema de la cantant gironina Abril Gabriele. 

Torna a començar desemboca en Un simple passatemps, un tema que busca donar una visió optimista després d’una ruptura on hi destaca el so acústic de les guitarres Martin.

Enfilem la part final del disc on hi trobem Oblidar, recordar, una cançó amb una clara influència de Hans Zimmer i el seu tema Inception. Tornaré és la penúltima cançó del disc i la més èpica. En ella, Aguilà transmet el seu amor més profund cap a les terres empordaneses d’una forma emotiva explicant la seva intenció de tornar sempre que pugui.

El disc acaba amb Allò que busquem, un tema reflexiu que parla del sentit de la nostra existència fent servir el Camí de Sant Jaume com a metàfora de la mateixa. En aquest tema també hi destaca un bonic solo de saxo de Tobias Stein.