Suu és una de les cantants més estimades i seguides de l’estat. El seu carisma, la seva facilitat a l’hora de facturar hits empàtics, els seus concerts, la seva veu, la seva bonhomia han seduït públic, periodistes i programadors de concerts de diferents espais, estils musicals i territoris, com Mèxic o Argentina. Tothom estima la Suu. Com si no s’entén que amb tan sols quatre anys de carrera hagi col·laborat amb artistes indies com La La Love You, Carlos Sadness, Ginebras, Delafé o Dorian; amb rapers com Lildami, grups festius com La Fúmiga o amb clàssics com Sopa de Cabra? En total ja supera la trentena de colabos... i no n’hi ha cap que desentoni.
Després de dos discos d’estudi -Natural, 2018 i Ventura, 2020- la cantant barcelonina publica un esperadíssim tercer disc que cal afrontar amb la mateixa serenitat que ella ha entrat a l’estudi per enregistrar les noves vuit cançons. Suu s’ha sentit més lliure i segura que mai i com a creadora que sempre ha estat de les seves cançons, més que posar-se en mans d’un productor, ha preferit decidir ella mateixa com les volia vestir i encarregar directament el vestit a tres productors de categoria. Fins a tres productors de primera categoria s’han posat al seu servei per cosir les idees i l’estètica que buscava a cada cançó. Ni més ni menys que Tato Latorre, responsable de produccions d’Antonio Orozco, Efecto Pasillo o David Otero; Santos & Fluren de Blind Records, responsables del so de Love Of Lesbian, Izal o Sidonie i finalment, perseguint rodejar-se d’un equip emergent, Gerard Giner col·laborador habitual de Blind Records.
El resultat és Karaoke. L’espai on es canten cançons ràndom amb un sol objectiu: celebrar i desinhibir-se. Així són les vuit noves cançons. Són independents tot i conviure al mateix disc i busquen fer festa del drama. Busquen celebrar les reconciliacions, els enamoraments, les pèrdues, els enyors, els amors... al cap i a la fi, la vida. Karaoke és l’imaginari, l’espai de seguretat, on tothom pot proclamar que està a la merda amb acords majors, on es pot plorar mentre es balla, on es pot sentir sense sentir-se jutjat. No és exactament això un concert de la Suu?
Obre el disc la cançó que li dóna nom, “Karaoke”. Una cançó vitalista i enèrgica, que com s’endevina al títol, convida a cantar des del primer moment. Suu opta per un nou pop-rock on predominen les guitarres elèctriques. La lletra descobreix la intenció principal del disc que no és una altra que cantar a l’amor. Seguidament arriba “Pur”, una cançó que va ser composta durant el confinament convertint-se en l’eina perfecta per demanar perdó i acceptar els errors del passat.
“Creo (que tk)” és la cançó que representa millor l’esperit del treball: transformar el drama en festa. La lletra narra una història d’amor no correspost, però s’acompanya d’una producció i instrumentació que transforma la peça en pur pop ballable. L’amor no correspost també protagonitza “Nota de voz”, una cançó -i clip- protagonitzada per una Suu que arriba al límit, però que en tocar fons és capaç d’empoderar-se i plantar cara a l’altra persona: “o te quedas o te vas”. “Nota de voz” ha format part de l’última part de la gira i ja es va convertir en un himne abans de ser editada.
El cinquè tall del disc es titula “De ti para mí”. La Suu confessa que és la seva cançó preferida. Una producció acurada i intimista, fa viatjar la gent que l’escolta fins a la mirada de les persones de les quals s’ha enamorat i han acabat ferint-la. És, òbviament, una cançó on es despulla i a la vegada s’allibera de les càrregues tòxiques que porta a la motxilla.
El sol torna a sortir a “Tu a Menorca i jo a l’Escala”, una cançó que parla d’un amor a distància. De l’amor que troba a faltar de manera molt intensa i que desitja el retrobament. Per contra, “Boom”, que és una filigrana de cançó, parla de desamor i de tristesa. És segurament la més enèrgica del disc gràcies a la producció amb arranjaments electrònics. Altra vegada es deconstrueix el fons i la forma per celebrar que sentir és sinònim de viure. Qui no hagi intentat mai embrancar-se en un amor, tot i saber que és impossible, que tiri la primera pedra.
Tanca el disc “Enamorada de la moda juvenil” un cover que la Suu ja havia decidit que formaria part del disc inclús abans de pensar en quines cançons gravaria. És una fan de Radio Futura. Si la canta als karaokes, per què no la podia cantar al seus propis concerts amb els seus i les seves estimades seguidores?
No hay comentarios:
Publicar un comentario