‘L'art d'estimar’ és el nou disc de la cantautora catalana Gessamí Boada. Un disc que neix d'una crisi personal, d'una ruptura de parella i del seu procés de superació. Amb un llenguatge proper, l'autora pretén anar molt endins parlant-nos de l'amor romàntic, del desamor, del dol i de la llibertat. El títol, ‘L'art d'estimar’, s'inspira en l'assaig homònim filosòfic de l'escriptor alemany Erich Fromm, que serveix d'excusa per a explorar la complexitat de l'amor.
S'hi inclouen nou cançons, vuit en català, una en francès (‘Ma voix’) i una en anglès (‘Love is You’). Es tracta de temes d'autoria pròpia, exceptuant ‘Un instant’, coescrit amb Arnau Figueres, i dos poemes musicats per ella mateixa: el conegut poema de Miquel Martí i Pol ‘No demano gran cosa’ i ‘Desafinada’, poema curt de la contemporània Sònia Moll.
Com és habitual, Gessamí Boada juga entre gèneres, aquest cop entre el pop minimalista, el folk i la cançó d'autor sota la influència de la música de Maro, Lizzy McAlpine, Sufjan Stevens o Nick Drake, entre altres. L'han acompanyada en el procés els productors i multiinstrumentistes Arnau Figueres i Kquimi Saigi, amb qui ja havia treballat anteriorment i que han respectat fidelment l'atmosfera íntima del disc. El guitarrista Darío Barroso ha gravat les guitarres acústiques a ‘No n'hi ha prou amb estimar’ i ‘Llàgrimes de gel’. A part d'una gran presència de guitarres, hi trobem pianos lleugers i filtrats de la mà de Kquimi Saigi, riques textures vocals i fins i tot sonoritats singulars com ara un quartet de corda (Leos Quartet a ‘No demano gran cosa’) o un flugelhorn (Gregori Hollis a ‘I em pregunto’).
La portada va a càrrec de la fotògrafa Sara Guerrero. Es tracta de la foto d'una càmera polaroid, que, com el disc, és el reflex imperfecte d'un instant concret.
El directe d'aquest nou treball es completa amb una posada en escena cuidada i delicada i un discurs propi sobre l'amor i el desamor tot convidant al públic a un viatge emocional profund.
Després de ‘White Flowers’ (2018) i ‘On començo jo’ (2020), arriba un tercer àlbum on podem veure una Gessamí introspectiva i sincera expressant-se amb una veu vulnerable i madura al mateix temps.
La cantant i compositora Gessamí Boada neix a Mataró el 1989. Amb només 7 anys entra en contacte amb la música a través del piano, però descobreix la seva veu molts anys més tard. Estudia al Taller de Músics, es forma en songwriting a Alemanya (Popakademie Baden-Württemberg) i es gradua en Cant Modern i Jazz a l'ESMUC (2017). Al llarg de més de 10 anys de carrera com a cantant, ha compartit escenari amb artistes com Salvador Sobral, Clara Peya o Meritxell Neddermann.
El 2018 publica “White Flowers” (Segell Microscopi), el seu primer treball discogràfic, amb onze temes originals a mig camí del jazz i el pop amb col·laboracions com la de Judit Neddermann o Vic Mirallas. Un disc amb el que ha rodat pràcticament per tot Catalunya durant dos anys sense parar acompanyada de la seva banda o en solitari.
Paral·lelament al seu projecte, del 2018 al 2019 forma part de la formació femenina “WOM's collective” com a pianista i cantant i grava el disc homònim. El 2019, col·labora al single de Gertrudis “Si tothom calla” i a l'àlbum de debut del compositor italià Alessandro Berghella, “Waves of Sand – The Inevitable Downfall” (LaCupula). A l'inici de la pandèmia publica el single "Dust in the Sky", dedicat a totes les víctimes. També canta al single "Mosaic" de la formació valenciana de jazz y neo soul Pete Lala al seu àlbum debut "Colors" (2020).
El 2020 publica el seu segon disc “On començo jo” (Segell Microscopi), on fa un pas endavant amb noves cançons amb noves sonoritats i noves col·laboracions: Elena Gadel, Henrio (Enric Verdaguer) i Alessio Arena. Un àlbum i una gira que la reafirmen com a una de les veus més potents del panorama musical català.
El 4 de novembre de 2022 publica el seu tercer disc com a cantautora: "L'art d'estimar" (Satélite K), un treball poètic, íntim i madur coproduït amb Arnau Figueres i Kquimi Saigi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario