Jordi Maranges ens presenta el doble single "L'home més sexy de part forana"

"L'home més sexy de part forana" El tema que dóna títol al single homònim s'acompanya d'un espectacular videoclip a càrrec de l'artista Veru Iché i del tema "La fruita més primerenca", una relectura d'una coneguda cançó popular mallorquina

"L'home més sexy de part forana", suposa l'inici d'un nou camí a la prolífica carrera de Jordi Maranges. L'artista mallorquí deixa enrere la pista de ball, les referències al pop sintètic dels 80s, la festa Drag per una volta al més simple: al misteri de compondre bones cançons pop. Per a aquest nou single i els propers (que són un avenç d'un LP per al proper any) no s'ha pogut sostreure a la destralada de la realitat: la diagnosi d'una malaltia crònica, la mort de la seva mare, la fi d'una relació sentimental. Tot envoltat d'un ambient de crispació i estrès nuclear. Aquestes cançons neixen aleshores de l'estupor i el dolor; de la perplexitat i la necessitat de purga. "L'home més sexy de part forana" és un cant a la natura ia l'home rural (però també al bosc mediterrani, la muntanya, les alzines, oliveres…) que va començar com a epitafi ploró i va acabar reconvertida en una cançó pop queer amb vocació d'himne rural. L'enregistrament va ser realitzat a l'home studio de l'artista però les barreges i alguns elements extres es van gravar als Estudis Favela, amb l'ajuda de Michael Mesquida "La fruita més primerenca", el segon tema que acompanya aquest guanyament és una re-lectura de una “tonada” de camp. Una cançó popular mallorquina que és un lament atàvic, un blues litúrgic amb piano i sintetitzadors que miren les bandes sonores dels 70s. Jordi va descobrir aquesta cançó a través de Biel Majoral, a qui admira profundament però de qui ha volgut allunyar-se al màxim per evitar qualsevol pretensió purista o folklorista. Les dues cançons s'han masteritzat a Urban estudios, Palma amb Rafa Rigo als controls

El videoclip de L'home més sexy de part forana és obra de l'artista Veru Iché i va ser gravat en un bosc de Banyalbufar, Mallorca. La cançó és un crit d'amor a l'home salvatge que habita els boscos de les muntanyes de la serra de Tramuntana però també és un cant embogit pels paisatges rurals i remots, per l'esperit dionisíac del que és irracional i físic i un lament per la pèrdua de la innocència. Veru Iché i Jordi Maranges van fer un treball d'espeleologia i psicoanàlisi amb la finalitat de trobar el fet essencial que dormia al fons de la cançó, més enllà de les tornades pletòriques i els pianos a Mi mayor. Van buscar com a investigadors en una novel·la pulp, el subtext de la cançó. A partir d'imatges inconscients van anar construint un relat paral·lel que aconseguia atorgar complexitat a la història principal. El resultat és un vídeo fascinant i misteriós, salvatge i malenconiós. Un cant a la Tramuntana i als amors que ens transformen.