A “Historias de Alcanar”, DE CARA A LA PARED reflexiona sobre el desencís social generalitzat d’aquest boig món postpandèmic, deixant-se arrossegar fins a profunditats líriques mai abans transitades, i confirmant allò que molts sospitàvem: que el món ja era un absolut despropòsit molt abans”. Leandro Gao, autor de la biografia oficial dels DE CARA A LA PARED.
A diferència de la majoria de grups i artistes, que van dedicar el temps de pandèmia a escriure nou i inspirador material musical, els DE CARA A LA PARED (fidels a la seva noble condició de procastinadors professionals), van aprofitar el confinament per no fer absolutament res.
Com que la cosa ja començava a ser vergonyosa, al Juliol de 2021, els cinc músics de Santa Eulàlia de Ronçana (Barcelona) decideixen reunir-se a la bonica població tarragonina d’Alcanar, per parlar sobre el futur de la banda (ja era impossible posposar-ho més). Contra tot pronòstic, surten d’Alcanar amb la llavor d’un nou disc completament nou i motivador a la butxaca. I també bastant perjudicats.
Així doncs, amb energies renovades, durant 2022 el grup es dedica a la composició i la producció del nou treball (el sisè), compost per onze cançons que marquen una nova direcció a la trajectòria musical decepera. Tot i que no desapareixen els principals trets identitaris del grup, a “Historias de Alcanar” es respira llibertat creativa, sinceritat i espontaneïtat. En paraules de Leandro Gao (biograf oficial del grup), “els nois han treballat el material que realment els motivava, per no dir el que els ha sortit de les pilotes, independentment de la seva durada, estructura o temàtica”.
El resultat és probablement el disc més sincer de tota la trajectòria del grup. A les lletres queden entrelligades diverses històries autobiogràfiques i personals: des dels problemes mèdics i operacions a les quals quasi tots els membres del grup s’han hagut de sotmetre els darrers tres anys (“Essere Spietato”, “Caminante”), fins a un sentit homenatge al desaparegut Ricky Pont, amic del grup (“Ricky"), passant pel desencís social generalitzat (“Mundo Enmascarado”, “Bollería Industrial”) i, per descomptat, amb les habituals peces iròniques i rocambolesques tan típiques dels DE CARA A LA PARED (“Donante”, “Primerizo en la cocina”).
Per la gravació i la producció, la banda s’ha recolzat, com és habitual, en el seu metge de capçalera: Jordi Díez (Producciones Violentas, Lliçà d’Amunt, Barcelona), amb qui s’han atrevit a cercar noves i atrevides sonoritats: arranjaments de corda i vent, gaites, coros operístics, nombrosos interludis de piano, etc. que combinen perfectament amb l’habitual contundència sonora de guitarres, baix i bateria. A més a més, per la masterització final, el grup ha tornat a treballar amb Nathan James (“The Vault”, Phoenix, USA), amb qui ja van treballar a anteriors produccions.
Tots aquests ingredients donen lloc al que és, sense cap mena de dubte, el disc més sorprenent de tota la trajectòria del grup, tant per la seva originalitat sonora, com per la capacitat dels textos per a introduir-nos en un món que per moments és tan irreal… com la pròpia realitat.
La presentació del disc serà el 24 de març de 2023, a la Sala Nau B1 de Granollers (Barcelona).
DE CARA A LA PARED són:
Sergi Ambròs, veu.
Sebas Blázquez, guitarra i veu.
Oscar Calls, baix.
Enric Duran, bateria.
Alberto González, teclats y coros.
Enregistrat a “Producciones Violentas” (Lliçà d’Amunt, Barcelona).
Tècnic de so: Jordi Díez.
Col.laboraors: Dominik Hilse (trompeta).
Produït per De Cara a la Pared i Jordi Díez.
Masteritzat per Nathan James en los estudios “The Vault” (Phoenix, AZ, USA).
No hay comentarios:
Publicar un comentario