Ratpenat ens presenta el tercer treball "Tard ... i amb ressaca"

 

Ja tenim aquí "Tard... I amb ressaca", el tercer àlbum dels representants més fervorosos de la indecència punk més nostrada, Ratpenat.

Després d'un videoclip mitjançant el qual reivindicaven la diversitat de gènere, l'anormalitat sexual i la llibertat total quant a l'individualitat humana, i un cop van publicar com a segon single una versió de Lluís Llach, ara arriba el moment de mostrar totes les cartes de la baralla.

"Tard... I amb ressaca" és un disc format per dues parts marcadament diferènciades, com ja van fer amb el seu primer àlbum autoeditat: la cara A la conformen 6 temes propis i la cara B (La Indecència Vol.2) 5 adaptacions de cantautors catalans ja clàssics passats pel sedàs i estil de la banda.

"Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol", adaptació d'en Quico Pi de La Serra, és la cançó que dona el tret de sortida d'aquesta indecent cara B i hi marca la pauta. Una cançó que no ha perdut vigència i, en aquesta ocasió, a base de punkrock. A "La sequía" hi canvien el xilòfon de l'Albert Pla per fer un hardcore punk de poc més d'un minut a l'estil de vella escola. A "Era tan bon home" hi presenten l'accent més rocker al que és un ja gran clàssic d'en Pere Tàpias. Segueixen amb "Tinc una bèstia dintre meu" on trobem la vessant més metàl·lica de la banda en total confluència amb el gamberrisme original de la cançó d'en Quimi Portet. I per últim, acaben amb un himne atemporal de Lluís Llach però, en aquesta ocasió, amb una base musical que podria ser perfectament dels Sex Pistols, "Que tinguem sort".