Es tracta del debut en llarga durada de David Fernández, un músic madrileny que, des de Mallorca, presenta un projecte de jazz-electrònica-ambient amb la guitarra i el piano com a instruments referencials.
El día eléctrico partint d'una proposta original annexa a l'electro-pop, evoluciona ara cap a una proposta instrumental en què campa i mana el jazz, l'ambient i allò experimental i en què la guitarra -tot part de les seves cordes i ànima- té ara el protagonisme que abans detenien les lletres.
Com a avenç de 'No solo' -treball en llarga durada que publica el segell mallorquí Espora Records- va descobrir el passat mes de maig el seu primer senzill 'Andre Agassi' amb gran resposta de premsa i públic.
Tant al single, com als restants set temes del LP, té un gran protagonisme les melodies de guitarra -amb aquests riffs vertiginosos- i piano -per a les quals ha comptat amb el músic de jazz Andrei Quint i la bateria, tocada pel músic d'estudi i directe Toño Marquez (Cafè Quijano, Còmplices, etc.) juntament amb els loops i samples més purament electrònics.
Per començar 'No Solo' (nom de l'àlbum) no deixa de ser un joc de paraules entre que sigui un projecte tan personal -compost i ideat per El día eléctrico- però en què al seu torn s'envolta d'altres músics i de moltes persones que col·laboren a lhora de la seva realització.
“Potser és la feina en què més em veig reflectida, on la meva música s'assembla cada vegada més al que m'agrada escoltar quan escolto una altra música. Sempre vaig ser un gran fan de la guitarra, dels temes instrumentals, de les composicions que no temen durar més de 4 minuts (o 7 si cal) i la fusió de coses molt diferents. He fugit de composicions amb estructures clàssiques (estrofa, tornada, estrofa, tornada, pont, tornada doble) i he experimentat amb altres sonoritats i estils. La música electrònica em permet crear una base i una "hipnosi" en molts casos que complementen les melodies del que és analògic, en aquest cas, la guitarra i el piano principalment. L'evocació de paisatges sonors, d'històries més enllà de la música és un reflex de la meva passió pel cinema i la narració”, explica El día eléctrico.
'No Solo' és tota una declaració d'intencions, una introducció al LP i al que us podeu trobar aquí. Barrejant loops i bateries analògiques, amb un sol de piano molt contemporani i una resposta en forma de solo de guitarra elèctrica. És un mitjà de transport també, música per escoltar atentament i parar atenció als matisos.
Aquest passatge excedeix àmpliament la condició de tennista. “És un ídol de joventut sense necessitat de veure'l jugar. Engloba el que és visual, l'actitud d'una rock star, l'esperit d''enfant terrible' i tantes altres coses que, traduïdes a la música, fan una cançó pop amb un 'tema' melòdicament complicat i que té en els diferents matisos del sol les diferents personalitats del propi personatge”, com explica el seu autor.
L'ambientació acompanya la cançó i la pròpia dinàmica del tema li dóna i treu importància. Joc, set i partit!
Estem davant d'un tall d'electrònica ambiental, lluminosa i somiadora -sinestèsica des d'allò visual i vocacionalment cinematogràfica- en què se sinergia allò digital amb allò analògic fins a aconseguir difuminar-se les línies que el separen en una atemporalitat buscada, o és uneixen?
'Napoleó' és en aquest LP la versió instrumental d'un tema creat per a un recull fa uns anys sobre la guerra i la confrontació. Un altre gran personatge de la història molt proper a l'estatus d'estrella de rock, amb un cert caràcter autodestructiu.“Aquí intento 'parlar' a través de la guitarra, totalment solt i desenfrenada davant temes molt més meditats. La guitarra crida en aquest tema ajudat per la palanca que li dóna aquest toc natural a la manera de plasmar la melodia”, aprofundeix El día eléctrico
No hay comentarios:
Publicar un comentario