El lleidetà Yung Rajola ens presenta nou disc "Peter Pan"

Yung Rajola és una rara avis. No només perquè és un ex raper que fa pop o perquè és de Lleida, tot i viure a Gràcia... sinó també perquè acaba de firmar el seu segon disc conceptual, que com l’anterior, gira al voltant de la seva vida... la d’un jove comú que s’acosta a la trentena en un entorn carregat de precarietat. Peter Pan són 10 cançons que retraten cadascuna a la seva manera, i sense massa acritud, el món, la vida i l’entorn del seu autor. I ho fa d’un punt de vista més optimista i positiu que amb el seu disc anterior titulat, molt encertadament, Cor trencat. Peter Pan ja no és un cant a la decepció, al desencant, sinó un cant a l’acceptació que la vida real és la que és, amb les seves llums i les seves ombres. I el jovent, doncs, assumint-ho...Per què redimonis no hauria de continuar gaudint en mesura del que pugui? Yung Rajola, conegut per la gent més propera com a Quintí Casals, convida en aquest segon treball a un viatge de reflexions més o menys profundes i d’experiències vitals sorprenents. Des del Tinder a alguna cita que no acaba de sortir del tot bé.

Obre aquesta obra magna gairebé costumista la cançó “De flor en flor”, que està inspirada en una amistat propera. Retrata una actitud molt actual, la de tenir molts affairs però pocs amors. Es tenen més cites que mai, però tothom es cansa ben aviat dels i de les pretendents. I és que qui sap el què realment vol? Continua “Baby Independent”, que narra la típica relació amorosa entre dues persones que la viuen en diferents intensitats. El tòpic que dicta que mentre un estima amb bogeria, l’altre s’ho pren més a la lleugera. Uns papers que se solen intercanviar sovint. En el mar immens de cites i matchs que permeten les aplicacions, és impossible que totes arribin a bon port. Rajola ho assumeix amb valentia a “Balada de les cites que no surten bé”. S’ha de passar una mica més de tot i no capficar-se tant, perquè l’amor va i ve.

En aquest sentiment vital de carpe diem arriba “Fes brillar la nit (No paris!)”, tot una lliçó de vida, un mode d’emploi. Rajola la dedicada a la gent que gaudeix passant-s’ho bé de nit, a la que explica el procés de passar de la seducció a l’acció amb la gent anònima que dansa al voltant. Continua “Peter Pan”, la cançó que dona nom al disc i que aporta la narrativa més clara del rebuig existencial de l’artista a fer-se gran. Aquesta cançó és un clam al no créixer i al quedar-se per sempre en el cos d’un nen. Spoiler: no es pot. Seguidament, Yung Rajola s'endinsa en el món fascinant i perillós de la xarxa social Twitter aka X, on tothom entra per vomitar les seves cabòries i posteriorment, marxar. “Twitstar” critica i satiritza la manca de pensament crític que hi ha avui dia, on tothom opina sense escoltar el que diu l'altre. Després de la profunditat arriba el que és, en paraules del seu autor, la cançó més estúpida de tot el disc. Es titula “EL FUNKIDANCE” i està inspirada en "Uptown Funk", de Mark Ronson i Bruno Mars, i les ganes de ballar que transmet.