El nou disc de Verdcel, Petricor

"Petricor" és pausat, sentit i pensat. Un procés de composició i producció en aliatge per a crear peces d’autor des de l'arrel que brollen amb sonoritats contemporànies.

El nou disc de Verdcel, "Petricor" és un punt d'inflexió en la seva trajectòria, una ruptura que marca la diferència. Músiques de síntesi evocadora i una força poètica elaborada. Un disc bonic, aspre i suggeridor per a cors sensibles i paladars exigents.

Si VerdCel és polièdric, "Petricor" és polisèmia, i "Petricor" no arriba només en forma de disc, sinó també en forma de llibre amb una novel·la gràfica de Daniel Olmo i textos elaborats expressament per 17 escriptores i escriptors dels Països Catalans i més enllà: Josep Piera, Núria Cadenes, David Segarra, Ester Xargay, J.V. Frechina, entre d'altres.

"Petricor"parla des del sud del sud i mira cap a l'orient. Petricor desenterra el nostre passat amagat andalusí. Petricor és també un pòsit de marxa mora, de fandango, de cant de batre, de jota, de pals flamencs, de música de banda, d’andalusina flairança, de la nostra Xarqia, de cobla, de trovo alpujarreño, de remor amb música modal, etc.

Però...que vol dir "Petricor"? "Petricor" és l'olor que provoca la pluja quan cau sobre terra seca. Pedra i ikhôr, el líquid que flueix per les venes de deïtats a la mitologia grega.

MITJA LLUNA I L'ESTEL, el focus track del disc.

Musicalment aquesta és la representació més fidel d'un àlbum que es vol a mig camí entre la tradició i l'avantguarda, tot bastint una cançó d'autor compromesa amb la bellesa i les persones.

La nit ens permet veure l'univers. Carmen París redimensiona aquesta camí cap a l'amistat entre paisatges còsmics.

Quan emprens la travessia d'anar a les pròpies arrels, per conèixer-te, t'endinses en un paisatge nocturn, sota la mitja lluna i un estel, allà dalt la muntanya, i et sents perdut. I les amistats de sempre no hi són; en vindran de noves?