#ElDescobriment Donkey Ahead.

Avui a #ElDescobriment parlem de la banda de #Terrassa Donkey Ahead.

Tot i inciar-se com una banda de versions (covers de rock i ronck'n blues), ara mateix estan a punt d'estrenar el seu 1er tema propi i estan em ple projecte de creació d'identitat pròpia. Els mou el fet de recaptar fons per a la futura operació del meu fill, tot i que volen preservar la seva identitat.

Els Donkey Ahead vam començar com a banda el 25/1/2022, en època de pandèmia. Aquest és el dia en que decidim (després de la incorporació aquell dia del Sergi i Aurora), que tancarem la formació. No obstant això, ja feia 6 anys que els anteriors components hi tocaven com a Rock Stock Band (el Guille, que era el més antic, el Sergio i posteriorment, l’Òscar). Però ells només s’havien constituït com a grup de músics de portes endins. Mai no van tenir la necessitat de tocar fora del local d’assaig; és més, ni s’ho pensaven. Tots ells venien de registres diferents. El Guille venia del Metal, el Sergio del Rock & Blues, l’Òscar del Funky-pop i Rock i el Sergi del Rock, tot i que tenia moltes taules amb orquestres.

L'Aurora aterrar per casualitat, després d’una vida dedicada al folklore andalús. Havia tingut un parell de projectes musicals (en una orquestra i amb un cantautor), però no va arribar a bon port, perquè la pandèmia va causar molt mal. A més, eren a ciutats llunyanes i no hi havia mobilitat possible. L'oportunitat d’unir-me a una banda de Rock a la meva pròpia ciutat era un al·licient per mi. Podia dedicar-se més intensament i aprendre nous registres...el tema era: seria capaç de cantar Rock venint del flamenc? La resposta va ser afirmativa, des del moment en que vaig fer la prova, i no van dubtar en «adoptar-me». Va cantar Supestition de Stevie Wonder i Walking by myself de Gary Moore. Recorda que aquell mateix dia venia a fer la prova el Sergi. Vam estar molt còmodes i tot i tenir durant un parell de setmanes més guitarristes de prova, vam pensar que la sinèrgia que es creava estant junts era la que necessitava el seu projecte. Així doncs, neix la formació. El nom del grup no és a l’atzar. Pensant en quin nom tindria la banda, jo expressava que com que finalment tenia un projecte amb el que havia somiat sempre, considerava que ells eren els meus àngels. El nom vindria a ser Dawn’s Angels (els àngels de l’Auro en anglès). Però em feia vergonya dir-los. I vaig dir: És que, Dawn’s Angels queda com el meu nom davant de vosaltres...Auro’s angels...no sé, es com el dit de «el burro delante», no? Doncs, havíem trobat nom! El burro delante en anglès és Donkey Ahead Ja tenint identitat pròpia, la meva intenció sempre havia estat sortir a l’escenari, que el trovaba a faltar molt. Aleshores vam començar a preparar un setlist amb covers de grups molt coneguts (Aerosmith, Gary Moore, The Doors, The Black Crowes, The foo fighters...), però temes no tan coneguts. Al cap de 5 mesos, donàvem el nostre 1er concert al bar La Vinyeta de Terrassa. A partir d’aqui, comencem a cercar covers d’artistes no tan coneguts, però adaptats al nostre estil (ningú no s’esperava una veu femenina, per exemple...per això hi ha diversos temes de cantants masculins).

Així, doncs, incorporem temes de Dorothy (Raise Hell), Grace Potter & the Nocturnals (Paris), Danielle Nicole (Save me i Walk on by). Actualment, i seguint la nostra evolució musical, hem fet el nostre 1er tema propi, Motherless, que s’estrenarà avui dissabte, 24/2/24 a la Sala Cobá de Terrassa, on identifiquem un estil propi, d’influència anglesa, però amb lletra en anglès i castellà. Això és només per començar, perquè estem en un procès creatiu i volem fer molt de soroll en el panorama musical vallesenc. Son un grup que va nèixer amb una sinèrgia molt potent, i que considerem que hem de fer vibrar al públic amb aquesta mateixa energia.

Els propers concerts que faran a Terrassa, són:

24/2/24 - 23h, sala Cobá (Cosidores, 75)

13/04/24 - 21.30h, Comancheros Terrassa (Tàrrega, 24)