La Sra. Tomasa ens presenta el seu quart disc “1040”

La Sra. Tomasa ens presenta el seu quart disc “1040” (Guspira Records). Un disc que coincideix amb els 10 anys de carrera del grup que després de 3 anys girant sense parar per paisos com EEEUU, Colombia o Vietnam el grup catalano-canari ha culminat aquesta travessia amb aquest disc d’estudi.

1040 son els dies que han passat desde que el grup va agafar el primer avió cap a Mexic fa 3 anys fins la data de sortida del disc.  Un disc ple d’històries i matisos musicals multiculturals que es van entrallaçant amb diferents interludis que conecten a l’oient amb aquest viatge musical.

Partint del centre de l'àlbum , en l’espectre estilístic que desplega  La Sra. Tomasa a 1040  trobem un nucli de sons molt característics seus. El de ‘KING OF MAMBO’: un hip-hop desenfadat que parla de fortalesa i de canallesca; el pes d’un bolero, lent i amarg, barrejat amb el moviment del beat de ‘MALA FAMA ’, que tracta dels desencants de la vida en general; i el drum ‘n’ bass sintètic marca de la casa de ‘SEVA’, on li donen la volta al retret per aprendre a alliberar i a deixar anar .

Tanmateix, més enllà del seu estil més reconeixible, la banda flirteja amb elements de cultures musicals d’alguns dels llocs que han visitat durant el viatge. Com Vietnam, on van fer una immersió total per crear ‘MUNDO’ a partir d’històries, instruments i ingredients locals; Mèxic, on van compondre juntament amb una banda de mariachis la ranchera ‘POR LA VIDA’; o Colòmbia, lloc en el qual van gravar la marimba samplejada de ‘BÉBEME AGUA’, un tema amb un marc sonor molt tribal i primari que, d’alguna manera, expressa la confiança en la força del riu per aprendre a deixar-te portar pel camí triat.

D’altra banda, el concepte del camí és crucial a 1040. L’àlbum comença amb ‘UN RUMBO SIN DESTINO’, un tema que ens convida a avançar cap a l'inconegut en un viatge per dos mons: el que ens envolta i el que portem dins, guiats per les senyals que es manifesten en els batecs i en les experiències. I d’aquí neix el foc intern que ens guia i que ens ajuda a auto-definir-nos i a narrar-nos, reflectit en la frenètica ‘CAMINO’. Al llarg del disc, a més, trobem certes peces que celebren els vincles que creem durant el camí:

En aquest camí, La Sra. Tomasa celebra viure moments com els que reflecteixen els interludis: trobar-se amb aquell tipus que tocava una gaita colombiana a Brooklyn o amb el senyor de 70 anys amb una guira de metall a Medellín, o la bogeria de concert que van veure abans de fer el seu a Ho Chi Minh, o la formació de son jarocho que van fer a Coyoacán, Ciutat de Mèxic, o aquell moment amb Kiko, el propietari d’un estudi a Austin (Texas), cantant acappella en memòria de la seva mare...

Tots aquests records, que no es dilueixen com llàgrimes a la pluja, conformen una mena de mixtape d’històries unides pel valor que la banda dona a la memòria vivencial, reivindicant al mateix temps el valor del temps com a recurs finit. Per això, l’únic que ens demana La Sra. Tomasa com a oients és que entenguem que 1040 és un disc concebut perquè t’hi aturis, no perquè t’entretingui. Perquè l’art quan millor s’assenta és quan és un exercici actiu i no passiu.