"No Voy a Cambiar" és el primer single llançat per Talleres Molina com a avenç del que serà el seu esperat primer àlbum, previst per al febrer i titulat 'Allegro, ma non troppo'.
El Power-Trio mallorquí format per Julio Molina, Gabi Marcos i Nando Ros després del seu magnífic debut en forma d'EP, ens sorprenen amb aquesta energètica i directa trallada emocional, en què asseguren amb rotunditat, que no canviaran, perquè… no ens enganyem, les persones no canvien, som el que som i ja està.
"No Voy a Cambiar", primer avenç de Talleres Molina
Les persones no canviem perquè tenim por, perquè no podem, o perquè ja és molt tard com diuen a la lletra de la cançó. Darrere de l'aparent rudesa del seu discurs, s'amaga sens dubte una reflexió que va molt més enllà del superficial i predictible. Julio, Nando i Gabi saben de què parlen, no són nens ni volen fer-se passar pel que no són, pertanyen a un ecosistema obrer i urbà on se senten com peix a l'aigua, el seu single avenç fa olor de guitarres, carrer i realitat.
El món de Talleres Molina és un món ple de particularitats, envoltat d'un imaginari estètic surrealista i màgic, representat en aquests vestits de mecànics vuitanta amb què pugen a l'escenari per jugar amb el Pop rabiós i l'electrònica en el sentit més “retro i rudimentari” de la paraula, com podem percebre en aquest, el seu primer single avenç en què, de forma sarcàstica, s'exposen i posen sobre la taula sense por les seves grans cartes, saviesa i energia directa.
El single ve acompanyat per un videoclip on es mostra l'altra banda de la moneda, aquell amb què desdramatitzen i passen el matí d'un diumenge qualsevol rentant el cotxe, com fa tothom… puta vida!! El vídeoclip ha estat estrenat per Indyrock Magazine el 9 d'octubre passat.
SOBRE TALLERS MOLINA
Talleres Molina és el projecte musical format per Julio Molina, Gabi Marcos i Nando Ros el setembre de 2023, creat per donar sortida a les urgents i atribulades composicions de tres minuts en què no hi ha lloc per a “sols” instrumentals, grandiloqüències o ostentacions tècniques , només solucions ràpides, efectives i concises als problemes musicals d'avui dia.
La idea de muntar aquest nou projecte neix en un bar, com no podria ser altrament. Una nit d'aquelles d'aguanta'm el cubata, els tres membres van pensar a muntar un projecte paral·lel molt menys esclau de les capacitats tècniques, gairebé com tornar a muntar un grup amb quinze anys, tornar al principi, però amb alguns cabells blancs i molta més saviesa. Primer va ser el nom, vinga, que sigui com si fos un taller, amb el seu logotip retro, com els que veien de petits als carrers del seu barri. Després que si un vestit de mecànic per actuar, vinga que sí, un mico blau customitzat per la mare de Julio Molina, que va ser costurera.
En definitiva, recuperar l'imaginari popular dels carrers de la ciutat i exhibir l'orgull de pertinença a la classe obrera (que és el que són).
I les cançons?, doncs que no passin de tres minuts, que no hi hagi res que sobri, tocar el que és just, cantar el que és just, i explicar el que és just i estrictament necessari, per deixar molt més espai a passar-ho bé i l'experiència de compartir música amb el públic, que és l'única cosa que importa.
La promo i explicar coses a les maleïdes xarxes socials?, doncs que ho faci una veu en off, que sigui com en un documental de National Geographic, amb una veu profunda com la de Morgan Freeman i llestos. La pluja d'idees només acaba de començar, les notes de premsa de la banda es fan amb paper rosa del llibre de factures del taller i s'escriuen a màquina. La seva primera maqueta va ser en casset i només van fer 20 còpies per als seus amics, cap la va poder escoltar, evidentment no tenien reproductor, però això és igual.
Els concerts? Les cançons?… el més important, sens dubte, si algú pensa que Talleres Molina són un grup “estètic” s'equivoca, la seva música és el seu valor més gran. Si Picasso va trigar 4 anys a pintar com Raphael, però tota una vida a pintar com un nen, el trio mallorquí és capaç de condensar en tres minuts a les seves composicions tota una amalgama d'influències i exquisits gustos musicals que amaguen de forma subtil i de vegades gairebé imperceptible, sense donar-se importància, fent com que passaven per aquí, de puntetes, amb el seu vestit de mecànic i les mans tacada de greix. Ells insisteixen que componen les cançons en un parell d'hores, però evidentment això no s'ho creu ningú.
Per cert Saben de mecànica?, per descomptat, a les seves vides paral·leles són mecànics, taxistes, cambrers, cuiners, pares, marits, amants, i fins i tot, pèrits judicials d'art…no els posis a prova.
Hi haurà grups millors, més joves, fins i tot potser més guapos…però com ells. No.
No hay comentarios:
Publicar un comentario