La catalana Roserona publicarà el 2025 el seu segon EP i ens avança "Caro diario"

L'artista catalana Roserona publicarà el 2025 el seu segon EP, Caro diario, del qual avança avui la seva cançó titular: una peça acústica cantada en anglès i català que li permet reflexionar, entendre i superar un moment confús a la seva vida;

El nou single, que funciona com una mena de conversa dual i confessional, planteja els dubtes universals que sentim les persones quan patim ghosting: una situació que dificulta començar el dol que ens permet girar full.

Amb un estil pop sedant que ens pot recordar al d'Alice Phoebe Lou o Françoise Hardy, roserona conjuga a 'Caro diario' suavitat melòdica amb un emocionant minimalisme.

Quan la roserona parla des del cor a 'Caro diario', el seu nou single, no t'està parlant a tu oa mi: en realitat s'està parlant a si mateixa. L'artista catalana recorre a aquest vell amic a qui li pot explicar tot, que l'escolta i que, d'alguna manera, respon. O ho fa ella mateixa rellegint-se i posant distància amb les seves pròpies paraules? Sigui com sigui, el resultat és un preciós tema confessional que funciona com una mena de conversa dual, com un diàleg íntim amb si mateixa que li permet reflexionar, entendre i superar un moment confús a la seva vida.

En aquest sentit, la roserona es desdobla també cantant en dos idiomes, anglès i català, fent-se una sèrie de preguntes per a les quals, en el fons, té respostes. “How many times can a girl go back to a man?”, “And how many times can a man break the girl's heart?”, es diu. Com a contestació, sent aquest un patiment provocat per un ghosting, els versos en català resulten molt reveladors: “El seu silenci / sap que li hauria fet més bé / Però li envia un missatge / dient vés a saber què / I ell no diu res”. A tots ens ha passat alguna vegada.

'Caro diario', que es publica com a avanç homònim del que serà el segon EP de la catalana, el primer amb el segell Vida Records, ens mostra a una cantautora pop contemporània que podríem emparentar amb la suavitat melòdica de Françoise Hardy, amb l'emocionant minimalisme d'Alice Phoebe Lou, amb l'atmosfera sedant de The Marias o amb les versions més nues de Llana del Rei o Cat Power; però també amb la tradició musical d'icones com ara Carla Bruni o Linda Perhacs. Una fórmula que ja ens va enlluernar al seu EP de debut del 2023, ombres d'amors perduts, i que tindrà continuïtat en una nova feina que veurà la llum a principis de l'any que ve. Fins llavors, les pàgines del seu diari romandran obertes, mostrant-nos a roserona reflectint-s'hi.